La guerra en Europa i els espanyols. Constants històriques i diferències des de 1870 fins a l’actualitat

La conferència planteja reflexionar sobre les actituds que ha adoptat la societat espanyola en relació a les guerres que s’han produït al continent europeu des del conflicte franco-prussià de 1870 entorn de la Corona d’Espanya després de l’expulsió d’Isabel II de Borbó, fins a l’actualitat.

La rivalitat entre les potències  imperials i la intervenció d’aquestes en els conflictes interns d’Espanya és una de les constants. Les variants són els alineaments dels interessos dels sectors socio-econòmics i polítics espanyols respecte de les expansions imperialistes de França, Gran Bretanya, Itàlia i el II Imperi Alemany.

En la guerra de 1914-1918 entre els Imperis centrals i els de l’”entente cordiale”, la democràcia parlamentària a Espanya va decidir mantenir-se neutral. Pel que fa a la guerra de 1939-1945, la d’Espanya entre 1936-1939 és un dels preludis de la generalització del conflicte a escala continental, i després mundial, entre els imperis alemany, italià, francés i britànic, i la posterior invasió de la URSS en juny de 1941.

Des del 1939, la política interior i exterior d’Espanya ha estat integrada en la zona d’influència d’una sola Potència, l’hegemònica sobre el Mediterrani occidental. Fins a 1944 aquesta fou el IIIer Imperi Alemany, i des d’aleshores els EE.UU. d’Amèrica. Una llarga hegemonia unipolar sobre Espanya respectada per les altres potències. Un fenomen singular en la nostra història.

L’expansió de l’OTAN des de 1990 vers l’Est d’Europa, la resistència armada de Rússia, la guerra des de 2022 -de moment dins el perímetre d’Ucraïna-, la probable retirada progressiva de la Potència “pacificadora” des de 1945 de l’Europa occidental, la desintegració progressiva de les institucions que hi han estat creades amb el suport decisiu dels EE.UU., l’emergència de nou poders econòmics  a Àsia, Àfrica  i Amèrica Llatina, tot plegat planteja el reviscolament de contradiccions nacionals dins d’Europa i al Mediterrani. Cal reflexionar sobre el desenvolupament d’aquests fets i les possibles projeccions que poden tenir a l’interior d’Espanya.