Soc un actor conegut principalment com a actor de cinema, però les meues arrels estan profundament arrelades al teatre. Vaig ser membre del Wooster Group del 1977 al 2003, on vam crear i representar peces originals al Performing Garage, a Nova York, i vam estar de gira arreu del món. També he treballat amb Richard Foreman, Robert Wilson i Romeo Castelluci. Actualment, soc el director artístic del Departament de Teatre de La Biennale di Venezia. Aquest nomenament, els esdeveniments del món i el meu desig de tornar al treball teatral, han refermat la meua convicció en el poder positiu únic del teatre i la seua importància.
Al començament humil de la meua època dins del Wooster Group, la companyia teatral amb seu a Nova York, sovint teníem molt poc de públic en algunes de les representacions. La norma era que si hi havia més actors i actrius que públic, podíem elegir cancel·lar la funció. Però no ho vam fer mai. Molta gent de la companyia no tenien formació en arts escèniques, sinó que eren persones provinents de disciplines diverses que es reunien per a fer teatre, de manera que «l’espectacle ha de continuar» no era realment el nostre lema. Això no obstant, sentíem l’obligació de mantindre la nostra cita amb el públic.
També molt sovint assajàvem durant el dia i a la nit mostràvem el material com un treball en procés. De vegades dedicàvem anys a una obra mentre ens manteníem amb la gira d’espectacles anteriors. Treballar durant anys en una peça sovint podia tornar-se tediós i els assajos em resultaven a vegades extenuants, però aquestes representacions de treballs en procés eren sempre estimulants, fins i tot quan el públic poc nombrós era una sentència contundent del nivell d’interès en allò que estàvem fent. Aquelles sessions van fer que m’adonara que, tot i l’escàs públic, l’audiència com a testimoni donava al teatre el seu significat i vida.
Com diu el cartell en la casa d’apostes: «HI HAS DE SER PER GUANYAR». L’experiència compartida en temps real d’un acte de creació, que pot estar guionitzat i dissenyat, però sempre és diferent, és certament la força més evident del teatre. En els àmbits social i polític, el teatre mai ha sigut tan important i vital per a comprendre’ns nosaltres mateixos i el món.
L’«elefant en l’habitació» són les noves tecnologies i les xarxes socials, que prometen connexió, però aparentment han fragmentat i aïllat les persones les unes de les altres. Jo faig servir el meu ordinador cada dia encara que no estic a les xarxes socials; fins i tot m’he cercat en Google com a actor i he fet consultes també a la intel·ligència artificial per a obtindre informació. Però has de ser cec per a no reconèixer que el contacte humà està en risc de ser substituït per relacions amb dispositius. A pesar que alguna tecnologia ens pot fer un bon servei, el problema de no saber qui és a l’altre costat del cercle de comunicació aprofundeix i contribueix a una crisi de veritat i realitat. Encara que internet pot plantejar preguntes, poques vegades capta la fascinació que crea el teatre. Una fascinació basada en l’atenció, el compromís i una comunitat espontània dels qui es troben en un cercle d’acció i resposta.
Com a actor i creador teatral, continue creient en el poder del teatre. En un món que sembla fer-se cada vegada més divisiu, controlador i violent, el nostre desafiament com a creadors teatrals és evitar que el teatre es corrompa o es reduïsca únicament a una empresa comercial dedicada a l’entreteniment com a distracció, o que es convertisca un mer preservador institucional de tradicions. Més prompte, hem de fomentar la seua força per a connectar pobles, comunitats, cultures i, per damunt de tot, qüestionar cap on ens dirigim...
El gran teatre consisteix a desafiar com pensem i encoratjar-nos a imaginar tot allò a què aspirem.
Som animals socials i estem dissenyats biològicament per a comprometre’ns amb el món. Cada òrgan sensorial és una porta cap a la trobada i, a través d’aquesta trobada aconseguim una definició més profunda de qui som. Mitjançant la narració, l’estètica, el llenguatge, el moviment i l’escenografia, el teatre, com a forma d’art total, ens pot fer veure el que va ser, el que és i el que podria ser el nostre món.
Aquest missatge es pot consultar a: https://world-theatre-day.org/messageauthor.html#