Supa Modo Nou Cinema

16/10/2020 | SASC
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

PROGRAMA DE MÀ

Dissabte 17 i diumenge 18 d’octubre de 2020

Paranimf de la Universitat Jaume I

Kenya. Alemanya. 2018. Color. 74 min. BR. TP

Versió original en anglès, kikuiu i suahili subtitulada en castellà

Direcció: Likarion Wainaina

Guió: Wanjeri Gakuru, Gathoni Kamau, Ian Masters, Kamau Wa Ndung’u, Mugambi Nthiga

Intèrprets: Stycie Waweru, Marrianne Nungo, Nyawara Ndambia, Johnson Gitau Chege, Humphrey Maina, Joseph Omari, Rita Njenga

Sinopsi: Jo, una xiqueta de nou anys, està boja per les pel·lícules d’acció i somia amb ser una superheroïna. El seu major desig és rodar una pel·lícula i protagonitzar-la. Gràcies a la seua imaginació oblida que està en la fase terminal d’una greu malaltia. La seua germana ja no aguanta veure la riallera Jo passar el temps que li queda en un llit i l’anima a usar els seus poders màgics. De pas, convenç tot el poble perquè faça realitat el somni de la xiqueta. Un meravellós cant a la vida, carregada d’emocions, que ens transporta a un xicotet poble de Kenya.

------------------------------

Costa creure que es puga fer una pel·lícula alegre i, fins i tot, optimista sobre una xiqueta malalta terminal de càncer. La xicoteta pel·lícula kenyana Supa Modo ho aconsegueix amb una senzillesa aclaparadora. La història, amb ressons d’aquella declaració d’amor al cinema que va signar l’any 2008 Michel Gondry en Rebobini-la, sisplau, és la d’una cria de nou anys obsessionada amb les pel·lícules de karate i superherois. Enfront d’ella, la seua mare i germana, dues dones abocades a una tragèdia a la qual s’enfronten de formes dispars. La mare, sobre qui recau el pes dramàtic de la pel·lícula, és la matrona del llogaret, una vídua endurida per la desgràcia. La filla major, encara somiadora, s’obstina a convertir els últims mesos de vida de la seua germana en una farsa en la qual la xiqueta puga realitzar els seus somnis de protagonitzar una historieta de superheroïna.

Dirigida pel kenyà Likarion Wainaina, nascut a Moscou el 1987 i resident a Nairobi, on ha desenvolupat una carrera de director teatral, actor i realitzador de televisió, Supa Modo és una coproducció amb Alemanya emmarcada en una sèrie de projectes destinats a desenvolupar les idees de nous cineastes africans. Dialogada amb una rítmica mescla d’anglès, suahili, sheng i kikuiu pròpia de Kenya, la mirada jovial de Wainaina exemplifica l’actitud lluitadora d’una cultura acostumada a sobreposar-se amb enginy a l’adversitat. Com la capa de superheroïna amb la qual vola la xicoteta, Supa Modo, la pel·lícula també sembla feta amb un d’aqueixos colorits kangas carregats de missatges i proverbis que porten tantes dones africanes i que ja volguera per a ell l’heroi de la superproducció Black Panther. Un potencial creatiu que no li tem a la precarietat, que per a parlar de la mort recorre a la vida i que amb tota la seua modèstia i ingenuïtat empunya amb sorprenent veritat un cant d’amor al cinema com a vehicle d’immortalitat, als poders curatius de la fantasia i al miracle de la comunitat a la manera d’un insignificant poble africà.

Elsa Fernández-Santos, https://elpais.com/, 10/07/2020

Jo (Stycie Waweru) és una xiqueta kenyana de nou anys, fan de les pel·lícules d’acció, que somia que és una superheroïna i anhela rodar i protagonitzar una pel·lícula. Les seues il·lusions infantils alegren la vida els altres xiquets de l’hospital on està, especialitzat en càncer infantil. Quan la malaltia de Jo entra en fase terminal, sa mare decideix portar-la a casa i deixa temporalment la seua important labor de llevadora del poble. Però la germana de Jo es rebel·la i, sense que ho sàpiga la mare, anima Jo a usar els seus poders màgics, al mateix temps que involucra tots els vilatans en el seu temerari pla.

Cinquanta premis i nominacions ha rebut per tot el món aquesta modestíssima i inqualificable pel·lícula kenyana, que és el debut al cinema de Likarion Wainaina, realitzador de la sèrie televisiva Varshita. Segurament, no haja vist Binta y la gran idea ni Campeones, les dues millors pel·lícules de l’espanyol Javier Fesser. Però aquestes són els referents més pròxims d’aquesta descarada joieta africana, que passa sense por de la tragèdia més dura a l’esperpent més hilarant, que s’enfronta a la mort amb una alegria de viure plena d’entusiasme –decididament oberta l’esperança cristiana–, i que planta cara a la soledat egoista amb una confiança total en la bondat humana i en el superpoder guaridor de la solidaritat i la caritat.

Jerónimo José Martín, https://www.aceprensa.com/, 9/07/2020

 

Informació proporcionada per: Servei d'Activitats Socioculturals