El teatre com a santuari
En acabar la representació d’una obra del Teatre Ajoka sobre el poeta sufí Bulleh Shah, un home major, acompanyat d’un xic jove, es va acostar a l’actor que interpretava el paper del gran poeta i li digué: “El meu net es troba malament; us agrairia que li donàreu una benedicció”. L’actor, desconcertat, respongué: “Jo no sóc Bulleh Shah, només sóc un actor que fa el seu paper”. L’home major replicà: “Fill, tu no ets actor; tu ets una reencarnació de Bulleh Shah, el seu avatar”. De sobte es revelà una nova concepció del teatre, on l’actor esdevé la reencarnació del personatge a qui dona vida.
Anècdotes com aquesta de Bulleh Shah, nombroses en totes les cultures, poden servir de pont entre nosaltres, la gent que fem teatre, i el públic no entès però entusiasta. Quan actuem en l’escenari, de vegades ens deixem portar per la nostra filosofia del teatre, per la nostra faceta com a precursors del canvi social, i deixem una gran part de les masses enrere. En el nostre compromís amb els reptes d’avui dia, ens privem de les possibilitats d’una experiència espiritual profundament emotiva que el teatre pot posar al nostre abast. En el món actual on la intolerància, l’odi i la violència guanyen terreny i el nostre planeta se sumeix irrefrenablement en una catàstrofe climàtica, cal que recobrem la nostra força espiritual. Hem de lluitar contra l’apatia, la letargia, el pessimisme, l’avarícia i el menyspreu pel món en què vivim, pel planeta que habitem. El teatre té una funció, ben noble, a l’hora de dinamitzar i mobilitzar la humanitat per frenar-ne el descens cap a l’abisme i tirar cap amunt; pot convertir l’escenari, l’espai d’actuació, en quelcom sagrat.
A Àsia meridional, els artistes toquen el terra de l’escenari amb reverència abans de xafar-lo, una tradició antiga en què s’entrellacen la dimensió espiritual i la cultural. És hora de recuperar aquesta relació simbiòtica entre l’artista i l’audiència, el passat i el futur. Fer teatre pot ser un acte sagrat i els actors poden sens dubte convertir-se en els avatars dels papers que interpreten. El teatre té el potencial de convertir-se en temple, i el temple, en un espai d’actuació.
* Aquest text és un extracte d’una versió més extensa del Missatge del Dia Mundial del Teatre 2020, disponible en espanyol, anglès, francès i altres llengües en: www.world-theatre-day.org
------
Shahid Mahmood Nadeem, nascut l’any 1947 al Caixmir, és un destacat dramaturg pakistanès, a banda de a periodista, dramaturg, guionista de televisió, director de teatre i televisió i activista pels drets humans. Actualment és director del prestigiós Teatre Ajoka.
