La importància de l'assessorament científic en la gestió de situacions de crisis ha centrat la segona jornada del curs «Contribució de la ciència a situacions de crisis, episodis extrems i emergències» de la Universitat d'Estiu de l'UJI, que se celebra a Benicàssim. Durant el desenvolupament de les activitats del fòrum científic, els experts han destacat la necessitat d'anticipar-se a possibles crisis i emergències amb l'objectiu d'ajudar en el procés de gestió i de mitigar els efectes, tant econòmics com socials, resultants de l'emergència.

Durant la seua intervenció, el professor d'investigació del CSIC Joan Martí ha expressat que «el problema és que a Espanya hi ha una cultura reactiva i no preventiva davant les crisis i catàstrofes que poden venir, i esperar el problema sempre té un major cost econòmic a posteriori». L'expert, que va participar directament en l'assessorament del volcà d'El Hierro, considera que una de les raons és que «la prevenció i la vigilància no dona rendiment polític a curt termini», i el procés d'investigació i l'elaboració de plans davant possibles fenòmens extrems com danes o erupcions volcàniques poden durar anys. Martí ha volgut destacar que a Espanya la gran majoria dels municipis no tenen elaborat el pla sobre inundacions i molts sols el van començar a treballar després de la dana de València i no compleixen les normatives mediambientals.

En aquest sentit, Inés Galindo, de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya, ha destacat que «és fonamental eixe assessorament científic per a generar la informació que puga ajudar els gestors a la presa de decisions, ja que poden generar confiança i preveure futures intervencions». La científica coincideix en la falta de cultura preventiva de les administracions, i eixa situació suposa que quan esdevé «un episodi ambiental extrem les conseqüències socials, sanitàries i econòmiques siguen majors».

Sobre les conseqüències econòmiques, el director d'Investigació de l'IVIE, Francisco Pérez, ha comentat que «moltes vegades les decisions econòmiques que afecten les crisis i les emergències es prenen en contextos d'incertesa, i això pot generar errors». Pérez ha posat com a exemple «catàstrofes naturals o sanitàries, com la pandèmia provocada pel covid-19, que comporten la interrupció de l'activitat econòmica, desocupació i precarietat». L'investigador de l'IVIE ha comentat que el cost públic de la pandèmia es va estimar en uns 80.000 milions d'euros. Pel que fa a la influència de l'economia en la gestió de la prevenció d'episodis com els de la dana de València, Pérez ha assenyalat que després de la crisi econòmica provocada per la bambolla immobiliària, la inversió en obres hidràuliques a València entre el 2008 i el 2020 es va reduir un 75%.

En la taula redona de temàtica sanitària, l'investigador de Medicina Preventiva i Salut Pública de Fisabio, Salvador Peiró, ha revisat diferents crisis sanitàries des dels anys 80 fins al present com la de les vaques boges, l'oli tòxic, l'ébola, l'onada de calor de 2003 o la covid-19. Ha sigut, precisament, la crisi de la pandèmia de 2020, segons l'expert «la que va il·lustrar la importància de la ciència en l'orientació d'estratègies polítiques i, al mateix temps, va mostrar la complexitat de la relació entre ciència i la política», encara que ha volgut deixar clar que «els experts no són els que han de prendre les decisions, sinó que la resposta depén de les institucions a partir de les dades».

En aquest sentit, una altra de les expertes participants en la jornada, M. José Sierra Moros, del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat considera que «la presa de decisions requereix dades de qualitat i una interpretació precisa de les dades, encara que mai és fàcil en períodes d'incertesa». Per això, Sierra ha insistit en la necessitat d'«establir polítiques preventives», encara que ha lamentat que malgrat haver passat la covid-19, encara en l’actualitat, no hi ha una Agència Estatal de Salut Pública per a establir mecanismes preventius i no improvisar, «i algunes comunitats autònomes estan pitjor en polítiques de prevenció que aleshores, i hi ha una incapacitat per a dotar de recursos humans en condicions».

Una altra de les qüestions que ha sorgit durant la jornada ha sigut la necessitat de dotar de mecanismes d'educació a la societat en matèria de fenòmens extrems, ja que «una societat educada és molt més resilient que una d'analfabeta a l'hora d'actuar en matèria d'emergències davant els possibles riscos», ha manifestat l'investigador del CSIC Joan Martí. En aquest sentit, s'ha posat l'exemple d'altres països, com Nova Zelanda o el Japó, on es planifiquen simulacions en les quals participa tota la societat davant possibles crisis com els terratrémols perquè les persones sàpiguen actuar en cas d'una catàstrofe.

La jornada també ha comptat amb les aportacions del metge especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública Juan Bellido en la seua ponència sobre «Brots epidèmics com a oportunitat d'investigació en alertes sanitàries» i de Beatriz González, de la Universitat de las Palmas de Gran Canaria, en la seua conferència titulada «Economia i crisis sanitàries».

En l'acte de clausura, la vicerectora de Cultura de l'UJI, Carmen Lázaro, acompanyada pels codirectors del curs, Xavi Querol i Eliseo Monfort, ha manifestat que «la ciència no pot ser un actor secundari en la gestió de les crisis, sinó que ha d'estar en primera línia del pronòstic».