On situen geogràficament les seues novel·les els escriptors i escriptores? De què depèn aquesta decisió? Un debat amb el qual s'ha obert avui el tercer i darrer curs de la Universitat d'Estiu de l'UJI 2026 «Les geografies de la ficció: on succeeixen les novel·les?» que té lloc a Benicàssim i que compta amb tres plomes reconegudes amb el premi Planeta com Santiago Posteguillo, Javier Sierra i Luz Gabás i que s’allargarà fins al divendres 3 de juliol.
La inauguració ha sigut a càrrec de la vicerectora de Cultura, Compromís Social i Igualtat de l’UJI, Raquel Agost, qui ha destacat, en referència al títol del curs, que «els llocs on passen els fets són un espai fonamental en la narració i fan més rica l’experiència de la lectura». La vicerectora ha estat acompanyada en la taula inaugural per les directores del curs, Rosario Raro i Carmen Lázaro, i l’alcaldessa de Benicàssim, Susana Marqués.
L’escriptora Rosario Raro ha sigut la primera a intervenir en el fòrum literari i ha disseccionat les diferents formes de geografia de les novel·les des del punt de vista de gèneres literaris i del punt de vista de l’autor, encara que sobretot ha fet un recorregut per les seues novel·les, des de Volver a Canfranc fins a La novia de la paz, premi Azorín en 2025.
L’autora de Segorbe ha comentat que «l’elecció d’un lloc on passa l’acció o els paisatges no és accidental, ja que les novel·les no són trasplantables». En aquest sentit, ha assegurat que «cada espai que conforma la novel·la és únic i no sol ser només físic, sinó també moral», i ha posat com a exemple l’estació de Canfranc, «una infraestructura tècnica elevada a escenari d’heroisme i refugi enmig de la guerra», o les platges de Normandia, paisatges protagonistes de diverses de les seues novel·les.
Raro ha significat que les «geografies de les novel·les són molt importants i tenen una gran potència narrativa, lligada al rigor documental, perquè el lector puga sentir que es troba allí». Al respecte, l’escriptora ha assegurat que «els llocs on passen les novel·les han de ser habitables, que et conten coses, però que no t'ho revelen tot».
Rosario Raro també ha destacat les iniciatives sorgides a partir de la literatura, com les experiències de rutes literàries, que han nascut en els darrers anys i que reforcen el valor dels paisatges i llocs protagonistes a les novel·les.
La segona intervenció de la jornada ha sigut a càrrec de Javier Sierra, qui s’ha centrat en els museus com a espais i escenaris de novel·la, els quals «es poden definir com un personatge universal, ja que cada any més de 500 milions de persones visiten algun museu arreu del món». En aquest sentit, l’escriptor i periodista ha expressat que «la clau de les històries que passen als museus no està en l’edifici, sinó en la mirada de cada lector i en el que processen després de la lectura». Immers en el relat de les experiències que li ha aportat el seu estudi dels museus i les obres d’art, Sierra ha demanat als assistents al curs que «no deixen de mirar l’art amb la visió d’un xiquet».
L’escriptor ha afirmat que «els espais que triem condicionen la nostra novel·la», i ha afegit que «els escenaris de la ficció no són només un teló de fons, sinó un personatge més que ens ajudarà a modelar el que volem explicar».
La jornada matinal ha finalitzat amb la participació de la premi Planeta Luz Gabás, qui ha fet un recorregut per la història i els paisatges visibles en la seua darrera obra Corazón de oro en la seua ponència «El somni daurat: del Pirineu a Califòrnia a mitjan segle XIX». La jornada finalitzarà amb una taula redona titulada «Les novel·les com a museus d'històries», on intervindran els tres escriptors.