La Universitat d’Estiu de l’UJI ha encetat aquest matí el curs «Amèrica literària i Amèrica en la literatura i el cinema» a Benicàssim, que reunirà durant tres dies diversos escriptors i escriptores de prestigi com Rosario Raro, José Luis Corral, José Calvo Poyato, Rafael Dumett, Carmen Sánchez Risco, Alicia Giménez Barlett, Antonio Pérez Henares i Santiago Posteguillo, director del curs.
L’escriptor valencià ha sigut l’encarregat d’iniciar la sessió amb la ponència «El cor de la literatura nord-americana», després de la inauguració presidida per la vicerectora de Cultura, Llengües i Societat, Carmen Lázaro, qui ha qualificat l’actual format de la Universitat d’Estiu com una proposta «potent i d’impacte, capaç de mantenir els nivells de qualitat de l’UJI també durant l’època estival».
Posteguillo ha començat explicant que la idea d’organitzar aquest curs va sorgir «de l’experiència pròpia durant les meues estades a Amèrica, en les quals em vaig adonar que Espanya viu d’esquena a Amèrica, a pesar dels llaços culturals i la interconnexió existents, i per això amb aquest curs volem acostar els participants a les vivències i experiències del continent americà a través de la literatura».
A continuació, Posteguillo ha aprofundit en els diversos estils i els autors més destacats de les diferents èpoques de la literatura nord-americana, des de la tradició indígena oral fins al segle XX, passant per èpoques com la colonial o la nacional. L’escriptor i director del curs ha repassat els diferents moviments literaris de la cultura americana, com el mitològic, el romàntic o el realisme a través de les principals obres, com Moby Dick, Las aventuras de Tom Sawyer, Un tranvía llamado deseo o La edad de la inocencia, i autors com Edgar Allan Poe, Washington Irving, Walt Whitman, Herman Melville, Mark Twain, Francis Scott Fitzgerald o Tennessee Williams, entre d’altres. Posteguillo ha fet referència a la diversitat cultural existent al continent, la qual «comporta un desafiament, al mateix temps que enriqueix», i ha destacat «la qualitat i la potència de la literatura nord-americana en el panorama mundial».
En la segona part de la jornada, l’escriptora Rosario Raro ha analitzat els múltiples significats del terme «colònia» en una conferència sobre la seua novel·la ambientada en l'Amèrica hispana Desaparecida en Siboney. La guanyadora del Premi Azorín de Novel·la 2025 amb l’obra La novia de la paz ha proposat en aquesta ocasió un viatge entre la Cuba colonial del segle XIX i la Barcelona de la revolució industrial, connectades no sols pel comerç transatlàntic i els interessos econòmics, sinó també pel terme «colònia» en totes les seues accepcions: territori sotmès, comunitat d'expatriats, colònia industrial tèxtil, agrupació biològica o fragància, entre altres. L’autora ha analitzat documents històrics, imatges d'arxiu i passatges clau de la novel·la que il·lustren com el luxe burgès de la metròpoli «se sostenia sobre el tràfic esclavista en les plantacions del Carib, i com el model paternalista de les colònies industrials a Catalunya replicava, amb un altre rostre, la lògica del sotmetiment».
La darrera intervenció del matí ha sigut a càrrec de l’historiador i escriptor José Luis Corral, que ha parlat sobre la seua experiència com a assessor en la pel·lícula de Ridley Scott 1492: La conquista del paraíso, de l’any 1991. L’autor aragonès ha assenyalat les dificultats que comporta la tasca dels assessors en pel·lícules històriques i ha compartit diverses anècdotes del rodatge d’aquest film.
El programa per a demà contempla la participació de l'escriptor peruà Rafael Dumett, qui parlarà sobre la cultura precolombina a partir de la seua novel·la El Espía del Inca. Per la seua banda, José Calvo Poyato centrarà la seua participació en els viatges transatlàntics en la ponència «Magallanes i Elcano, obrint camins cap a un nou món». La darrera intervenció de la jornada serà a càrrec de Carmen Sánchez Risco, qui abordarà l’univers mestís d'Amèrica i Espanya a través de la figura de Francisca Pizarro Yupanqui, la primera mestissa noble del Perú.