El projecte Display de l'Aula d'Innovació Artística de la Universitat Jaume I ha inaugurat aquest matí l'obra 'Apropant-se al zero' de l'artista sèrbia Katarina Petrović, un treball que representa un pas avant en la investigació dels processos creatius des de la cognició i la noció d'Origen fins a la relació entre el llenguatge i els fenòmens físics. L'exposició es presenta en forma d'una videoinstal·lació dicotòmica i “examina el que la negació pot significar en el llenguatge i la naturalesa”, subratlla l'artista.

La presentació ha tingut lloc a la sala polivalent del Paranimf de l'UJI i a ella han assistit la directora artística i comissària del projecte Display, Maya-Marja Jankovic, i la vicerectora de Cultura, Llengües i Societat, Carmen Lázaro, que ha destacat “que la inauguració d'aquesta exposició i la col·laboració amb Display és una clara mostra del compromís que té la universitat amb la cultura i amb l'art contemporani i que la seua missió va més allà de la docència i la investigació”. En l'acte també ha sigut present Vladimir Bjeličić comissari del Centre Cultural de Belgrad, qui va destacar la col·laboració entre la institució sèrbia i l'UJI que s'ha vist confirmada amb la signatura d'un conveni entre els dos organismes que ha culminat amb el primer intercanvi d'artistes dins del projecte Display.

El treball presentat per l'artista sèrbia se centra en la representació negativa d'allò que no es pot representar d'una altra manera, com el zero, el no-res o l'infinit. Per a dur-ho a terme, Katarina Petrović ha dut a terme un intrigant procés d'investigació, establint una connexió immediata entre la vida orgànica i inorgànica, és a dir, entre l'experiència analògica i digital. Així, Petrović, de manera similar a la comprensió dadaista del concepte de tabula rasa, en els últims anys ha maniobrat amb un principi de negació que funciona com una eina per a la transformació del significat i el pensament.

El comissari de l'exposició a Belgrad, Vladimir Bjeličić, explica que l'artista sèrbia, “guiada per la pregunta de si el llenguatge pot arribar a zero amb l'ajuda de l'operació matemàtica de cancel·lació, utilitza l'aprenentatge automàtic per a generar noves formes de coneixement, és a dir, de llenguatge”. En aquest sentit, la tabula rasa com una pissarra buida, i en aquest cas una pissarra negra, es converteix en escenari d'una contínua simulació de significat. Finalment, el treball de Petrović es qüestiona l'afirmació que una màquina pot generar esperança en un escenari en el qual la tecnologia domina la societat.

Katarina Petrović és una artista i investigadora que treballa en la intersecció de l'art, la ciència i la tecnologia. Centrant-se en els processos generatius en el llenguatge i la naturalesa, crea obres en forma d'instal·lacions modulars en espais en línia i fora de línia, utilitzant mitjans com a text generatiu, poesia, so, programari i performance