El Programa d’Extensió Universitària (PEU-UJI) estableix el seu àmbit geogràfic de treball en els municipis de menys de 5.000 habitants. Aquesta delimitació respon a una lògica de discriminació positiva que prioritza els pobles amb menys recursos, els quals, tot i el seu escàs pes demogràfic, representen més del 80% del territori. Es tracta, per tant, d’un espai territorial i existencial clau per a la sostenibilitat sociocultural del país.

El PEU-UJI actua com un pont entre la universitat i aquests territoris perifèrics, sovint poc visibles per a l’acadèmia tradicional, i ho fa des del principi de la proximitat, entés no només com a condició geogràfica, sinó com a base metodològica de treball.

El seu principal camp d’actuació se centra en les zones rurals de la província de Castelló, amb especial atenció a les petites comunitats en contextos de baixa densitat i amb risc de despoblament. En aquests espais, les limitacions de recursos conviuen amb un capital social i cultural especialment rellevant, que constitueix una base fonamental per al desenvolupament comunitari.

Dins d’aquest marc geogràfic d’actuació, el PEU-UJI orienta la seua intervenció atenent la dinàmica geodemogràfica, les estructures socials i culturals i el context institucional de cada territori. Tanmateix, un element clau és el paper dels agents culturals locals, que participen activament en la xarxa de tècnics i tècniques i que són essencials en la construcció i sosteniment dels processos de treball en el territori.

Així, el programa no es basa en intervencions puntuals, sinó en una dinàmica d’acompanyament continuat, orientada a reforçar les capacitats locals i a consolidar processos arrelats al territori, amb la proximitat com a eix vertebrador de tota l’acció.

Més que un mapa
El territori com a espai existencial

El territori no és només una delimitació administrativa ni una representació geogràfica sobre un mapa. És, sobretot, un espai de vida construït a partir de relacions, memòries, pràctiques compartides i significats que donen sentit a la comunitat.

Des del PEU entenem el territori com un espai identitari, viu i dinàmic, on les persones desenvolupen vincles, generen pertinença i construeixen projectes col·lectius. Per això parlem de desenvolupament endogen: processos que naixen des de dins, a partir del que ja existeix en cada comunitat —el seu patrimoni cultural, el seu teixit social i associatiu, i la seua creativitat local.

No es tracta d’aportar solucions externes, sinó d’activar les capacitats pròpies del territori, reconeixent el seu valor i potenciant els seus recursos.

La idea central és clara: passem de l’espai geogràfic a l’espai identitari. És en aquest lloc, en aquesta dimensió humana i relacional del territori, on el PEU situa la seua acció.

Són espais de vida, de sentit i de relacions humanes, on els processos de desenvolupament econòmic incorporen també el progrés social, entés com un procés que amplia la llibertat real de les persones per a construir i perseguir els seus propis valors.