La lletra itàlica té el seu origen en Itàlia durant el Renaixement. sorgeix a partir de l'estructura humanista, que era una lletra d'execusió lenta que es construeix amb traços curts i alçant moltes vegades la ploma del paper. Buscant una major velocitat en l'escriptura, apareix una versió informal d'esta humnaista que és la que hui en dia es coneix com a minúscula itàlica.

És una lletra cursiva, paraula que ve del llatí curro, que significa córrer. Per a agilitzar l'escriptura, es comencen a escriure les lletres amb un traç continu, és a dir, sense alçar la ploma del paper, i este és el tret diferencial de la itàlica. 

La itàlica neix al segle XV, però al llarg del XVI és quan arriba a la seua màxima difusió i plenitud. d'esta època date els primers manuals d'esta escriptura.