L'espai de trobada 'Redes son amores', en el qual estan integrats els diferents col·lectius i grups de treball que formen part del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I (PEU-UJI), va celebrar ahir una sessió monogràfica amb l'objectiu de tractar el desafiament que suposa vincular els projectes i les pràctiques culturals que estan desenvolupant els grups locals amb els centres educatius. 

L'organització de la jornada va sorgir a iniciativa de la comunitat patrimonial de Penyagolosa per la necessitat de trobar un mètode de poder acostar els coneixements culturals desenvolupats pels col·lectius locals a les aules. Així, la jornada, presentada pel coordinador del Servei d'Activitats Socioculturals de l'UJI, Albert López, i pel tècnic del PEU, Ángel Portolés, s'ha dividit en dues parts. Una primera, en la qual s'han exposat dues experiències culturals vinculades al PEU, com són el projecte d'educació patrimonial i comunitària la Reial Fàbrica de l'Alcora i AVAN Espais rurals de recerca contemporània, i la segona, una taula rodona on tots els grups i persones participants han exposat les seues experiències a l'hora d'intentar apropar els seus projectes a les aules, estratègies que es volen sistematitzar, en forma de codi obert, perquè els puguen conéixer els grups i persones vinculades amb el PEU i també les interessats amb aquest mateix repte.

En primer lloc, la directora del CEIP Francisco Grangel Mascarós de l'Alcora, Noel Manzanares, ha parlat sobre el projecte “La Reial Fàbrica al 2027: recuperem el nostre patrimoni, sumem competències i restem desigualtats”, del qual és coordinadora, i amb el qual s'aposta per l'educació patrimonial des d'un enfocament comunitari i territorial.

La docent, posant com a exemple el projecte de la Reial Fàbrica, ha ressaltat la importància de crear xarxa per a poder vincular els projectes patrimonials i culturals a les aules i entén que “només es pot aconseguir amb actitud i predisposició, no es pot forçar”. En aquest sentit, ha explicat que “és necessari generar sinergies entre els agents educatius, implicar a la comunitat educativa i a la societat civil, però abans s'han de crear espais de debat i trobada sistematitzats per a detectar les potencialitats, les necessitats i els interessos per a després poder orientar la iniciativa”. Manzanares ha assenyalat que “és necessari dissenyar un projecte pedagògic que forme part del pla de formació de l'escola”, per a poder enfortir eixa vinculació amb el centre educatiu, i que en el cas del de la Reial Fàbrica està destinat a totes les etapes educatives. La docent ha explicat que “el projecte ha d'estar contextualitzat en l'entorn”.

Per la seua banda, l’artista visual i comissari d’AVAN Espais rurals de recerca contemporània, Rafael Tormo, ha presentat el projecte, el qual utilitza l'art i el pensament crític com a mecanismes d'investigació i de foment de la convivència que promouen els béns relacionals. L'artista ha incidit en la necessitat de realitzar xarxa per a poder implicar a la societat civil en els projectes culturals.  

En eixe sentit, Tormo ha explicat que “AVAN genera un espai no físic, disseminat en el territori que té com a idea compartir en trànsit una sèrie de preguntes existencials que es donen tant a la ciutat com al món rural” i acostar l'art contemporani a l'àmbit rural. L'artista ha assenyalat que “la idea és implementar el nostre projecte en l'àmbit educatiu perquè l'àmbit del coneixement es puga alimentar des de la diversitat”. Tormo ha argumentat que “s'ha de treballar des de l'àmbit del professorat per a fer entendre el material que hi ha, ja que hem preparat una unitat didàctica de totes les propostes artístiques”, encara que ha manifestat que “de vegades és molt complicat entrar en les aules amb aquestes propostes perquè tot és molt tancat”. 

En la segona part de la trobada s'han posat com a exemples de vinculació dels projectes culturals amb l'escola diverses iniciatives que s'han portat a terme a Villores, Vila-real, Viver i el de la Reial Fàbrica de l'Alcora. En eixe sentit, els presents han explicat la legitimitat de la societat per a poder decidir de quina manera treballa el patrimoni i la cultura i per a buscar estratègies que es puguen compartir amb la resta de grups de la xarxa del PEU. 

Una de les conclusions de la jornada ha sigut la diversitat en les aproximacions a l’hora d’establir connexions entre els projectes culturals en el territori i l’aula. Aquesta diversitat es plasma amb aportacions com la proposta de què els projectes formen part de les línies estratègiques dels centres educatius i del pla de formació plantejat per Noel Manzanares per tal d’entendre el projecte com a territorial i col·laboratiu o la cerca d’espais naturals de trobada entre projectes i aula a conseqüència de l’evolució dels treballs i les seues necessitats i desafiaments plantejats per Rafa Tormo.

La jornada s'ha pogut seguir tant de manera virtual com presencial i ha comptat amb la participació d'una gran part dels grups i col·lectius que formen part de la xarxa del Programa d’Extensió Universitària PEU UJI. Com a resultat d’aquesta jornada, pròximament es presentarà un text consensuat per la xarxa i els participants de la Jornada que tracte aquestes estratègies per al desenvolupament d’iniciatives culturals entre el territori i l’aula.