Les V Jornades de la Nova Ruralitat conclouen que el medi rural és el més preparat per afrontar el canvi climàtic

“El futur passa pel decreixement: produir i consumir menys, i això no vol dir viure pitjor, sinó viure diferent i el medi rural hi està més a prop malgrat totes les dificultats estructurals”; aquestes han estat algunes de les grans conclusions de les V jornades de la Nova Ruralitat que s’han celebrat aquest cap de setmana a Benlloc, la Plana Alta, amb quasi 200 persones assistents. Sota el títol 'La ruralitat que necessitem', la trobada ha comptat amb taules de debat i ponents de renom com Carlos Taibo, Carolyn Steel, Jaime Izquierdo, Antonio Turiel, i Ivan Murray, entre d’altres, i les taules rodones han tractat: 'Crisi energètica i ruralitat', 'Ruralitat i alimentació en context de crisi energètica', 'mobilitats possibles i impossibles' i 'Quina ruralitat pot ser alternativa?'. 

Ara, els debats de totes les taules seran sintetitzats per un equip de professors interuniversitaris, per extreure unes conclusions que el Fòrum de Nova Ruralitat utilitzarà com a material per a aconseguir futures polítiques públiques que tinguen més en compte la ciutadania del medi rural. En el marc de les jornades ha tingut lloc una primera reunió de 12 associacions amb base i acció al món rural a fi de crear un espai per a cooperar entre elles i preparar-se de forma proactiva per a fer front als reptes que planteja la desigualtat territorial. Les conferències es poden recuperar en vídeo a la web de novaruralitat.org.

“Les comarques més marginades seran les que respondran millor a un col·lapse (energètic, climàtic) perquè estan més desconnectades de les tecnologies que per definició vénen de més lluny”, va sentenciar el professor Carlos Taibo i autor de varis títols, entre ells “Iberia vaciada”, a la taula conclusiva de les jornades “Quina ruralitat pot ser alternativa?”. “El cop serà molt més dur per a les ciutats que per al món rural, però acabarem pagant els plats trencats de la mercantilització de tantes relacions, no s’acabaran els problemes del món rural”, va continuar Taibo que va destacar que la ruralitat, per preparar-se davant d’un eventual col·lapse, haurà de “recuperar la autosuficiència, atorgar importància als béns comunals, a la agroecologia, i defensar de manera cautelosa les energies renovables”.

“Els combustibles fòssils van tocar sostre el 2009 i ara la gran aposta és descarbonitzar-nos”, va començar el científic i divulgador físic i matemàtic, Antonio Turiel, en la taula 'Crisi energètica i ruralitat'. El problema, va explicar, és que “Els grans parcs eòlics, els parcs solars, són polígons industrials, intents desesperats de concentrar i mantenir el sistema tal com està. Però aquest model és inviable perquè aquests sistemes necessiten uns materials que són finits. Si intentessin tot el planeta fer la transició concentrant les renovables, exhauriríem el coure o el manganès, entre d’altres minerals”, va continuar el científic del CSIC que va acabar concloent que “s’ha d’apostar per un canvi de model de vida, per un decreixement, que no vol dir viure pitjor. Quan jo era xicotet, l’Estat espanyol produïa i consumia la meitat que avui, i a mi no em faltava de res”. 

També a la taula sobre 'Crisi energètica i ruralitat', la sociòloga i investigadora de l’UJI, Marina Requena, va subratllar que la ciència sobre la que es basen les polítiques en contra del canvi climàtic i la crisi energètica no és objectiva, i va exemplificar: “a les enquestes es pregunta sobre pràctiques de reciclatge, però no sobre la factura de la llum o gas, a l’hora de definir si una persona és ecologista”. (...) De manera que sembla que una persona que viu en el medi urbà, que no té cotxe i recicla el plàstic, té un model de vida més ecològic que una persona que viu en el món rural, té una estufa de llenya, però necessita dos cotxes per família, va explicar. “Sense caure en el mite del bon salvatge, el model de vida en el món rural és potencialment molt més ecologista que el model urbà” però les polítiques miren cap a una altra banda i no escolten les persones que viuen en el món rural, va concloure.

En la taula sobre “Ruralitat i alimentació en el context de crisis energètica”, Carolyn steel, arquitecta britànica de gran reconeixement, i autora de ‘Ciudades hambrientas’, que qüestiona el model de producció i consum de menjar a les grans ciutats, va destacar que “hem de recuperar la visió que la ciutat necessita el camp i el camp necessita la ciutat, i que els aliments són el més valuós que tenim” i va proposar: “posar els aliments al centre de la nostra economia, pagar el que valen els nostres aliments i ser-ne conscients, i així conservar també la nostra natura. Això, també ens portaria a cultivar més localment, de forma més ecològica, i en espais més xicotets”. Aquest canvi, va afegir: “ha de venir de tot arreu, ha de venir de la política, de la societat civil i de la tecnologia”. “Hem d’assumir que hem de pagar més pel menjar, el què realment val, encara que hem de solucionar el fet que hi haurà gent que tindrà dificultats per accedir-hi i que s'haurà de resoldre a través dels impostos i la legislació”, va concloure. 

Seguint el fil de la sobirania alimentària, Isa Álvarez, agroecóloga, va proposar l’agroecologia i l’ecofeminisme com a punts de partida. Va explicar que “l’agroecologia és com construïm els aliments, en quines societats i amb quines polítiques. Una mirada integral del sistema”. Perquè “no podem preocupar-nos que l’enciam siga ecològic, si no ens preocupem de qui neteja sempre l’enciam” va afegir.

Les Jornades de la Nova Ruralitat estan implantant en els seus debats una metodologia científica pròpia de la investigació acadèmica, participativa i dialèctica, que segons el comitè científic que les avala -format per 17 professors de sociologia rural de diverses universitats estatals- està aconseguint un dels diagnòstics de més qualitat de l'estat sobre la despoblació rural causada durant els anys 60 i 70, ara fa cinc dècades, i sobre l'èxode de la joventut que afecta la ruralia en el moment present.

Les jornades, organitzades pel Fòrum de la Nova Ruralitat, una entitat formada per més de 100 professionals independents del món rural i vinculada a la Universitat Jaume I, vol analitzar i debatre sobre la capacitat que tenen les societats rurals per a significar-se com un espai de producció, vida, treball i oci propis.