Un estudi posa en valor l'art de la dona al Sant Antoni de Vilanova d'Alcolea

30/08/2021 | SASC
Compartir

Compartir

Facebook
Twitter
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

Quan l'artista Rafa Tormo, envoltat baix el mantell del projecte 'Síndrome Kessler', va arribar a Vilanova d'Alcolea amb l'objectiu de contemporitzar la festa de Sant Antoni des d'una vessant artística va descobrir que “la festa en sí, amb la seua bellesa i espectacularitat extrema i atemporal expressada de forma animal, és només una part d'ella” i va trobar “una expressió artística que ha passat desapercebuda”, explica. Són els tapets amb els quals es 'vesteixen els cavalls i el matxos que participen a aquesta festa que es celebra en arribar el solstici d'hivern. 

A partir d'ací va nàixer tota una proposta artística que ha volgut “traure a la llum allò guardat en caixes i posar en valor un fet que estava marginalitzat”, assenyala Tormo. Així, s'han arribat a catalogar quasi 200 tapets, tenint alguns d'ells més de 200 anys. L'artista explica que “moltes dones tenien les peces guardades més per qüestions sentimentals que pel fet artístic, pensant que no tenien gens de valor” i remarca que “al principi va ser difícil trobar-les, ja que moltes de les dones no estaven a Vilanova, sinó que viuen a Castelló, Barcelona, o altres localitats”. 

Ara, després de diversos mesos de treball s'ha presentat un llibre i una exposició que recullen tot el treball fet: 'Comptar allò incomptable'. Aquest és el títol d'un projecte que reuneix tot el patrimoni trobat i que forma part de la tasca que realitza l'artista per al Programa d'Extensió Universitària de la UJI (PEU) amb el qual  “es pretén empoderar a les persones dels diferents municipis del territori a partir d'una relació més íntima i d'un diàleg afectiu, fugint del floclore, en un moment de supercomunicació en el qual la tecnologia de la immediatesa trenca el llaç humà i tangible”. 

Segons explica Rafa Tormo, “en el cas de Vilanova d'Alcolea no es tracta només d'enumerar, documentar o donar cabuda a una sèrie de peces, sinó que es tracta com diu Marina Garcés, d'obrir els possibles, sense juxtaposar diferències, assumint que no tot el que està es veu. I que no totes aquelles amb qui comptem poden ser comptades”. En eixe sentit, així ha emergit una acció de treball amb la qual es pretén visibilitzar aquestes dones que han compartit, donat, des del costat invisible d’allò que els és comú: l'anonimat. Han teixit, brodat compartit patrons i relats que alberguen memòria d'un estar en un lloc anònim però no absent”, comenta Tormo. 

L'artista assegura que “sense eixe material, els tapets, no es pot entendre la festa de Sant Antoni a Vilanova”. Unes peces que s'han concebut gràcies a un art que ha passat verbalment i per imitació entre les generacions de dones segle a segle i on es nota també la influència dels tapissos marroquins degut als joves que van anar a fer la mili al Marroc sobre els anys 40 del segle XX i que, de tant en tant, portaven algun edredó.

Aquest projecte ha aconseguit donar visibilitat a la dona i posar en rellevància i apuntar el focus a com les dones intervenen, des de gestos insignificants com pastar i cuinar les pastes o cosir, per a vincular la tradició popular a la lluita feminista i posar-ho al centre de la festa, entén Rafa Tormo, qui conclou que “s’ha de denunciar, qüestionar i transformar la invisibilitat i el menyspreu de les virtuts, capacitats i creativitat de les dones només pel fet de ser-ho”.
 

Informació proporcionada per: Servei d'Activitats Socioculturals