La llicenciada i doctora en Història de l'Art i experta en metodologies actives Meritxell Yllera ha dut a terme dues accions formatives impulsades pel Programa d'Extensió Universitària (PEU-UJI), emmarcades en el concepte de patrimoni cultural i l'educació patrimonial.

La primera de les activitats va ser la visita tècnica a Vistabella del Maestrat per conèixer de primera mà el projecte d'educació patrimonial que s'està duent a terme en 2025 sobre pedra seca sota la coordinació del Centre d'Estudis de Penyagolosa, l'Ajuntament de Vistabella, la participació de l'Aulari de Vistabella del CRA Penyagolosa i el suport tècnic del PEU UJI.

Al llarg del curs, els alumnes del centre educatiu de Vistabella van participar en un projecte que els va permetre conèixer la importància i el valor de la pedra seca al municipi i en el qual van rebre formació a través d'un dels talladors de pedra locals. La iniciativa s'ha traduït en la construcció d'una caseta de pedra seca per part d'escolars i familiars, sota la direcció de l'expert tallador de pedra.

Durant la visita tècnica, Meritxell Yllera ha participat en una reunió amb el personal docent de l'aula de Vistabella, el representant del Centre d'Estudis de Penyagolosa, el representant del PEU UJI i l'alcalde de Vistabella. Un cop acabada la trobada, es va fer una visita a la caseta de pedra seca.

La segona de les accions dutes a terme per Meritxell Yllera va ser el taller “Com repensar i sentir patrimoni” amb un grup de 30 alumnes del Grau de Mestre i Mestre d'Educació Infantil i Primària de l'UJI, una activitat que neix de l'experiència coordinada pel PEU, 'Persones, llocs, històries' i iniciada el 2017 juntament amb l'empresa per Arae Patrimoni i Restauració.

El desenvolupament d'aquesta proposta didàctica sobre educació patrimonial pretén sensibilitzar els universitaris pel patrimoni “que va més enllà del concepte tradicional basat en l'arquitectura i reflexionar sobre aquell patrimoni personal basat en les relacions, les emocions i les persones”, explica Yllera.

L'activitat es va basar en la reflexió dels béns personals dels alumnes que van participar en el taller, on cadascú va aportar un objecte o memòria com a patrimoni individual, a partir del qual van poder entendre el patrimoni col·lectiu. “S'ha pogut despertar en els alumnes aquella sensibilitat, per olorar i assaborir les coses, cosa que hem oblidat”, apunta. L'objectiu d'aquesta experiència és que els futurs formadors “entenguin que aquests béns comuns, aquell patrimoni col·lectiu, havien estat en un moment patrimoni personal de les persones que van participar en aquella creació”, afirma Yllera.

L'experta ha explicat que aquesta formació ajuda als estudiants del màster “a tenir aquestes competències per poder transmetre als seus futurs estudiants aquella sensibilitat per la cura i protecció del patrimoni arquitectònic col·lectiu de la humanitat”, conclou.

El professor del Departament i Didàctica de les Ciències Socials, la Llengua i la Literatura, Tomás Segarra, explica que els alumnes “van valorar molt positivament el taller i molts d'ells connectaven amb la filosofia de la formació”.

Meritxell Yllera forma part de l'equip de col·laboradors del Pla Nacional d'Educació Patrimonial, concretament del programa de formació i sensibilització per als agents vinculats a l'educació patrimonial.