Entrevistes amb gent afectada, memòries, testimonis i materials de treball amb alumnes de 4 de magisteri de l'UJI. Són els elements que formen part de l'exposició 'IP37 Deconstrucció d'allò inabastable', que ha estat al Centre Cultural de Benlloc les darreres setmanes, i que el divendres, 31 d'octubre, moltes persones van poder conèixer més a fons gràcies als acompanyaments de mediació realitzats per l'artista visual Rafael Tormo. 

El treball de Tormo és un diàleg entre la recerca que va fer sobre allò que va quedar després de la 'pantanà' de Tous de 1982 a Beneixida i la conversa entre el fang de la dana del 2024 i el pensar de “tornar a la normalitat”. La proposta artística analitza com la riuada de 2024 al territori valencià ha evidenciat la vulnerabilitat de les infraestructures davant els desastres naturals, transformant físicament els pobles afectats i desvelant tensions profundes entre el desenvolupament urbà, el territori i la resiliència mediambiental. L'artista explica que “històricament, el fang ha sigut símbol de fertilitat, però avui, en un context de creixement urbà desmesurat, es converteix en agent de destrucció”. 

El projecte “Deconstrucció de l’inabastable” proposa transformar el fang de la riuada en una eina d’escolta col·lectiva, qüestionant els sistemes de poder que modelen la gestió del territori i la memòria col·lectiva. Aquesta pràctica no és només simbòlica; és una transmutació que convida a assumir la vulnerabilitat i la interdependència com a estratègies de resistència, transformant el fang – barrejant terra, pedres i residus – en argila en tallers col·laboratius. El fang es converteix en un espai de destrucció i regeneració política, un lloc on el malestar i els afectes es poden transformar en eines de lluita. 

En aquest sentit, Tormo entén que la qüestió “és el total desconeixement de les causes que han produït aquestes catàstrofes naturals, com la de Tous, sumat a la inconsciència i prepotència de l'espècie humana en pensar que domina tots els sectors naturals i que és capaç en la seua tecnologia de regular els fluxos de crescudes i de creixement de materials d'aigua, cosa que la mateixa natura es va encarregar de desmentir-ho, i en la Dana, també ha passat el mateix”.

L'artista ha recordat que “després de la 'pantanà' de Tous, es va legislar la prohibició de construir en zones inundables, però l'Horta Sud ha crescut en zones inundables, la gent no sap quines són aquestes zones, no s'ha fet una pedagogia ni s'ha treballat, igual que es continua pensant que la natura és només un recurs humà, i no és així, estem totalment connectats i la espècie d'homínids que vivim a la Terra no existiríem sense natura, així que no podem créixer des del punt de vista extractivista”.

Taller col·laboratiu “La desconstrucció de l'inassolible IP37”
En paral·lel a la mostra expositiva, l'artista Rafael Tormo ha impartit una formació de 12 hores en les quals ha aprofundit amb les participants en el concepte de destrucció, construcció, normalitat, vulnerabilitat o resiliència. En la seua part pràctica, aquest taller s'ha desenvolupat mitjançant sessions col·laboratius en les quals s'ha donat forma a l'argila.

Aquesta proposta artística i formativa s'ha realitzat en col·laboració amb el Programa d'Extensió Universitària i el Grup d’Investigació Sociològica DESiRES.