L'alumnat del taller d'iniciació a la tècnica de la pedra seca que s'està portant a terme a Vistabella del Maestrat ha començat la construcció d'una caseta a la creveta del cementeri. Es tracta de la tercera fase de la iniciativa organitzada  pel Centre d'Estudis de Penyagolosa  amb el suport tècnic del PEU-UJI i de l'Ajuntament de Vistabella, i que forma part del projecte d'educació patrimonial "Les persones i els patrimonis" de Penyagolosa.

El picapedrer Joan Moliner Olaria és l'encarregat de dirigir la construcció de la nova edificació de pedra que estan realitzan els alumnes de l'aulari de Vistabella del CRA Penyagolosa, ajudat pel també picapedrer Sisco Beltrán Vives i per Ildefonso F. Aneiros, del Mas de les Foies. Les tasques de construcció s'estan portant a terme els dimarts, dimecres i dijous a la vesprada, i en elles també s'han implicat tant els pares i les mares de l'AFA com veïns i veïnes de la localitat. Aquesta fase és el resultat de l'aprenentatge de l'alumnat durant el curs passat, gràcies a les aportacions teòriques de Joan Moliner i a les activitats realitzades per l'empresa Somnia amb els alumnes de l'aulari de Vistabella. 

La primera pràctica que es va dur a terme va ser la col·locació del "genamon"—també anomenat en altres llocs com "gínemon" o "ginemon". Es tracta d’un pal central provisional, col·locat amb algep, que serveix per a marcar el centre i traçar el radi exacte de la caseta. 

Aquesta eina de replanteig geomètric és habitual en construccions populars com les barraques o cabanes de volta de pedra seca: quan la paret va pujant i la volta es tanca, el pal es retira i no forma part de l’estructura final.

Els treballs han avançat durant el darrer mes i la nova caseta de pedra ja ha pres forma i inclús s'ha construït una finestra, un element que no és molt habitual en les vora 500 casetes de pedra que hi ha catalogades a la localitat del Maestrat. 

El fet de dissenyar una finestra a la caseta, des d'on es veu el cim de Penyagolosa és una declaració d’intencions, ja que no es tracta només de saber coses sobre la pedra seca, sinó d’entendre i assimilar com encaixen en el gran trencaclosques del món.

Els responsables de la iniciativa expliquen que “el coneixement no és una llista de dades, sinó una xarxa viva de connexions: idees, experiències, errors, intuïcions” i en aquest cas la finestra oberta a Penyagolosa “és, en realitat, una lliçó d’això mateix: mirar, comprendre i sentir-se part del que ens envolta”. 

L'activitat impulsada  pel Centre d'Estudis de Penyagolosa té un enfocament lúdic i l'objectiu de què els xiquets i xiquetes aprenguen a observar l'entorn i llegir els significats per a comprendre i valorar el paisatge que han heretat.