Fer visibles els campanars i aglutinar a gent al seu voltant. Aquest és un dels objectius del projecte 'Campanes de Penyagolosa', que durant l'estiu s'ha desenvolupat amb una sèrie d'activitats com són mostres de tocs, xerrades i visites a diferents campanars dels voltants de Penyagolosa. La iniciativa, coordinada per Pablo Solsona, forma part de la col·laboració entre el Programa d'Extensió Universitària (PEU-UJI) i la Mancomunitat de Penyagolosa i està recolzada pels ajuntaments de Benafigos, Atzeneta del Maestrat, Vistabella, Xodos, Villahermosa i Puertomingalvo. 

En l'edició d'enguany, les sessions van tindre lloc a Puertomingalvo, el dia 14 d'agost, la vespra de l'Assumpció, i a Villahermosa, localitat que s'ha afegit al projecte, el dia 23 d'agost, vespra del patró San Bartolomé. 

La jornada de Puertomingalvo es va iniciar amb una xarrada per part del campaner i coordinador del projecte, Pablo Solsona, qui va incidir en la necessitat de “conéixer els campanars dels nostres pobles, ja que si la gent del mateix poble no el coneix i no el sap valorar no hi ha patrimoni”. A més, va destacar que “el patrimoni campaner sol ser prou inaccessible, un fet que afavoreix la desconeixença i el seu abandó”. És precisament, això, el que vol evitar aquesta iniciativa, que han aconseguit lligar a les persones amb els campanars.

Tant que a Puertomingalvo més de 90 persones van visitar el campanar de la localitat i van poder escoltar, juntament amb la gent que estava a peu de carrer, els tocs a vespres i la mostra de tocs, que s’anaven efectuant des de la torre. Els tocs que es van efectuar són els vols de migdia per anunciar la vespra del dia de l’Assumpció, i els tocs tradicionals que sonaven antigament cada dia, com el toc de naixement, de mort d’home i de dona, d’alarma, de missa major, i de processó.

Una de les accions més emotives i engrescadores de la jornada va ser l'entrevista que es va realitzar a Patrocinio Mor Benages, de 95 anys, que va contar detalls ben interessants del sistema de comunicació que suposaven les campanes en temps de guerra, i també va relatar el paper de la dona al campanar durant la seua joventut quan les dones eren les encarregades de bandejar les campanes al Rosari de l’Aurora de les solemnitats. 

La jornada a la localitat de Villahermosa també va estar marcada per una important afluència de veïns i visitants que van tindre l’oportunitat de pujar al campanar i visitar la sala de campanes, i sentir les demostracions de tocs dels companys campaners d’altres comarques valencianes. I també els vols per la vespra del patró del poble, San Bartolomé.

Un altre dels projectes que el PEU-UJI treballa amb la Mancomunitat de Penyagolosa i el Centre d'Estudis del Maestrat és el 'O Vere Deus', una iniciativa que vol recuperar els cants  les rogatives medievals de Benafigos, Vistabella del Maestrat i Xodos interpretaven en el seu itinerari cap al santuari de Sant Joan de Penyagolosa. Enguany, la tercera edició dels tallers, s'ha centrat en els cants de Benafigos, una activitat coordinada per David Montolio. 

En concret, els treballs que es van realitzar durant el mes d'agost estan relacionats amb la recuperació del cant de rogativa de l'Ortisella, que té el mateix contingut que a Xodos i Vistabella, i la resta de rogatives, però l'entonació és singular, “ja que en el pas del temps s'ha anat separant de la música original i la personalització actual és patrimoni a conservar”, expliquen des de l'organització.

El cant que acompanya les rogatives tenia en origen un sentit religiós basat en la creença que els sants i les verges podien fer d’intermediaris en un déu que concedia favors. Més tard, ja al segle XXI, les rogatives de Penyagolosa són un ritual col·lectiu de cadascun dels pobles que les mantenen, i els seus cants medievals formen part del protocol que convoca i reagrupa la comunitat.

En el passat, els detalls del ritual del cant del O Vere Deus passaven de pares a fills i això garantia la continuïtat, però el despoblament que pateixen els pobles del medi rural ha trencat aquesta línia directa de transmissió i ara són molt poques les persones que el coneixen. Per tant, el taller té com a objectiu recuperar la tradició i donar a conéixer als veïns de Benafigos, Vistabella i Xodos el cant que acompanyava a les rogatives. 

En el cas de Benafigos, s'ha de destacar que Miguel Ángel Martí ha realitzat la feina d’investigació i ha pogut ajuntar a diverses dones majors que encara saben cantar l’O Vere Deus, i a partir de les gravacions realitzades s’han pogut fer convocatòries d’assajos durant els mesos previs.