Forcall ha sigut la seu de la XX Jornada de Patrimoni del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I (PEU-UJI) en la qual han participat més de 40 persones i que enguany ha tingut com a eix central la reflexió col·lectiva sobre el llegat industrial i preindustrial de la comarca dels Ports. Amb el títol «Ferro, fils i pedra», la trobada ha reivindicat la memòria i els oficis tradicionals i ha plantejat la necessitat de generar processos vius de participació activa de la comunitat i de presa de decisions en qüestions relacionades amb la salvaguarda, ús i gestió dels patrimonis.

La cita s'ha celebrat per primera vegada fora del campus universitari, en concret a l'Ajuntament de Forcall, i s'ha dissenyat en dos blocs que han tingut com a marc general la celebració, enguany, del 20è aniversari del Conveni de Faro del Consell d'Europa i el concepte de les comunitats patrimonials com a forma de vincular les persones i els patrimonis des d'una perspectiva social i de legitimació i governança ciutadana. 

Per tot això, esta jornada ha sigut seleccionada per a formar part del Programa Ampliat «Hacia MONDIACULT 2025».

La inauguració de la jornada ha sigut a càrrec de l'alcalde de Forcall, Santi Pérez, i de la vicerectora de Cultura, Llengües i Societat, Carmen Lázaro, que ha volgut destacar el creixement del projecte «sobre el patrimoni industrial i preindustrial dels Ports, integrat en el programa Campus Obert, que en un principi tenia l'objectiu d'un desenvolupament més tranquil, amb la idea de fer comunitat, però que amb la incorporació del PEU i de tots els pobles de la Mancomunitat s'ha rellançat». La vicerectora ha afegit que aquesta trobada també serveix «per a debatre, aprendre, prendre decisions de forma conjunta i pensar quin és el futur que volem».

La primera part de la jornada ha sigut a càrrec de Beatriz Gallego, de l'empresa Labrit Patrimonio, encarregada de realitzar la ponència marc. La responsable de la firma navarresa ha parlat de la seua evolució i dels treballs fets des de 2009 en la seua intervenció «Sobre memòria, imaginaris col·lectius i desenvolupament local radical: el cas de Labrit Patrimonio». L'empresa té com a emblema la recuperació del patrimoni immaterial i treballa per a descodificar, analitzar i transmetre eixos imaginaris de la mà de les mateixes comunitats patrimonials amb l'objectiu d'enfortir la diversitat cultural i potenciar el desenvolupament local.

Beatriz Gallego ha assenyalat que «el patrimoni immaterial proporciona a les comunitats un sentiment d'identitat, i és necessari conservar eixos sabers a partir de la memòria oral, ja que si no ho retens, definitivament, després no podràs recuperar-ho». L'experta ha manifestat que «valorar el patrimoni immaterial, a més de generar vincles amb la comunitat, produeix un desenvolupament social i comunitari, i també ajuda al desenvolupament econòmic perquè, si volen, eixes comunitats poden viure de projectes culturals o turístics».

Gallego ha explicat el funcionament de la firma a partir de diversos projectes que té en marxa, com ara el denominat «Arabartxibo» que, en col·laboració amb la Fundació Vital, té com a objectiu garantir la transmissió i conservació de la memòria de la província d'Àlaba. Per a portar-ho a terme s'estan realitzant entrevistes a persones majors i a partir del material recollit es vol formar un retrat del segle XX de la societat alabesa, una de les que més canvis ha viscut al llarg de la història. Tot el material està disponible en un repositori digital.

La jornada ha estat oberta a la participació de qualsevol persona interessada en el patrimoni industrial o preindustrial dels Ports. Així, la segona part de la jornada ha estat marcada per les 13 comunicacions que s'han exposat relacionades amb processos, ferramentes i oficis vinculats a l'artesania, agricultura, ramaderia i també a fàbriques i construccions que formen part de la història compartida dels Ports i el Maestrat de Terol.

Les comunicacions s'han desenvolupat en diversos panells. Al matí, ha sigut el torn de «Patrimoni hidràulic, viari i pedra seca: mollons de terme. Un porta als altres!», a càrrec de Ximo Segura, del Club Esportiu Xafa-roques (Forcall); «La fàbrica Altabás de Cantavella», a càrrec d'Elena Fortea Monforte, de la Comarca del Maestrat (Cantavella); «Joc dels possibles: experiència en residències artístiques rurals», per Javier Soligó Gil (Vilafranca); «La indústria i el comerç a Forcall 1850-1950», per Antoni Eixarch Cardona, de la Colònia Forcallano-Catalana (Forcall); «Llavadors Lovers», a càrrec de Yolanda Monfort Molinos i Alba Monfort Mestre, de Micel·li Ambient Cooperativa de treball associat (Vilafranca); i «La descripció poètica del paisatge», a càrrec de Manel Mas.

A la vesprada, el torn ha sigut per a «Recuperació de la galeria de pedra de rastell del Molí Matalí», a càrrec de Paco Carbó Monfort (Forcall); «Terrisseria a Olocau del Rei», de Soraya Sales Marín, des de Turisme d’Olocau del Rei; «Presentació del fotollibre Residents», de Salvador Troncoso Curivil, de l’Associació Cultural Almáciga (Cinctorres); «El vi, una beguda immemorial», a càrrec de Ximo Segura Ferrer, de l’Associació Cultural Confraria de la Santantonà de la Vila de Forcall; «Conveni sobre l'espardenya, IES Politècnic, UJI», a càrrec de Josep Gonell Manuel, de l’Associació l’Espardenya (Villores); i «Perdre el fil», de Pau Monfort (Vilafranca).

La cloenda de la jornada l'ha posat el músic Pau Monfort, amb l'experiència sonora «Perdre el fil. Paisatges sonors», que recull les darreres hores de la fàbrica Marie Claire de Vilafranca, amb el so enregistrat de les màquines abans de desconnectar-se i fins al darrer sospir.

Aquesta activitat s’emmarca en el Conveni de col·laboració Universitats per a la formació de professionals de la cultura 2025.