La localitat de Viver ha acollit el primer 'Congrés d'Història i Patrimoni de Viver: Investigacions i Pràctiques', una cita que ha estat organitzada per l'Ajuntament de la localitat i el Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I (PEU-UJI), els quals han destacat a rellevància que té per a un poble identificar i entendre el seu passat i les arrels que els ancora a la seua terra.

L'esdeveniment ha servit per a reducir el desconeixement existent del estudis realitzats sobre la riquesa patrimonial i històrica de Viver que s'han portat a terme durant els darrers anys, davant la poca literatura en aquesta temàtica. Així, l'organització del congrés s'ha plantejat dos objectius principals: el primer, donar a conèixer les investigacions històriques i arqueològiques dutes a terme en els darrers anys, tant a persones de sectors interessats com són historiadors, arqueòlegs, gestors culturals i informadors turístics com als mateixos habitants de la població, i el segon constituir un fòrum de trobada de diferents col·lectius que compartiran les seues pràctiques relacionades amb la socialització i posada en valor del patrimoni cultural en l'àmbit de la comarca de l'Alt Palància i de la província de Castelló mitjançant una convocatòria i exposició de comunicacions en format pòster.

La iniciativa ha tingut un bona acollida pels veïns i veïnes de Viver que s'ha traslladat en l'assistència de més de 100 persones a un congrés en el qual han participat destacats historiadors i experts, que han presentat els seus treballs d'investigació, la majoria d'ells, inèdits fins el moment. 

En total han sigut, sis les conferències que s'han realitzat. Juan Antonio Sánchez Priego i Isabella Oltra Carrió, arqueòlegs de Prehistòria, van presentar els nous descobriments corresponents al neolític i paleolític a la Vall del riu Palància a Viver, inèdit fins a aquest moment. L'enginyer de Camins, Canals i Ports Vicente Dómine Redondo va exposar els resultats del seu estudi sobre “El Pas de Ragudo. Aportacions metodològiques des de l'Enginyeria de Camins a la identificació de la xarxa viària romana”. Per la seua banda, Manuel Molina Garel , historiador i arqueòleg va mostrar les seues investigacions sobre “la petjada de la romanització a Viver”. 

L'historiador Saturnino Díaz Benages va presentar les troballes documentals històriques de l'existència de “El convent carmelita de San Miguel de Viver”, fins a aquest moment desconegut. L'investigació sobre “L'associacionisme femení a Viver en el segle XX" va ser motiu de l'exposició d'Isabel Ibáñez Lizondo. Per últim, Blas Vicente Marco i Carlos Mallench Sanz, van tractar dels Bombardejos aeris sobre Viver durant la guerra civil.

En l'apartat de comunicacions, van ser presentades les següents: 'Els Camins de Valldecrist' (Jose Ángel Planillo Portolés); 'L'exposició recordada. 90 anys del Museu Circulant del Poble a Viver' (José Manuel López Blay); 'Viver: Patrimoni històric i Turisme en l'Escenari de la Batalla de Llevant' (Eva Segura Pretel); 'Els forns de calç o “caleras”, en el terme municipal de Viver' (José-Ramón Juesas Andrés); 'Itinerari urbà. La Guerra Civil a Navaixes' (Pablo Plantado Muñoz i Eduardo Bravo Badía); 'Sobre jocs populars al carrer era nostra' (Jesús Ibáñez Belarte); 'Els persones i els patrimonis. Comunitat Patrimonial de Penyagolosa' (Mònica Nebot Vidal i Elvira Safont Pitarch); 'La memòria de Campos. La jornada que no va ser del grup de Patrimoni de la Pobla d'Arenós' (Manuel Cebrián); 'Storytooling i Peripheral Memories for Future: eines i metodologies per a involucrar a la joventut en la transmissió del patrimoni immaterial dels nostres territoris' (Mireia Alemany Pereira, Llanos Godes Medrano i Grégory Damman); 'El llibre registre de Juan de Tahuste: una font per al coneixement de la Comarca' (Helios Borja Cortijo).

L'organització està estudiant la celebració d'una segona edició del congrés donat l'èxit de la iniciativa.