El Programa d'Extensió Universitària (PEU-UJI) ha presentat aquest matí el número 16 de la revista Memòria Viva, una publicació monogràfica que recull articles sobre els projectes que porten a terme les diferents comunitats patrimonials arreu del territori a través del programa d'acompanyament del PEU-UJI, juntament amb articles d'investigació i recerca d'especialistes.

L'acte ha tingut lloc a la Llotja del Cànem i en ella han participat la vicerectora de Cultura, Llengües i Societat de l'UJI, Carmen Lázaro, el diputat de Cultura de la Diputació de Castelló, Alejandro Clausell, el tècnic del PEU Ángel Portolés, i una representació dels autors i autores dels articles, que han exposat les seues experiències en primera persona. En concret, Alicia Pastor, de l'Associació Cultural La Fontanella de Costur ha parlat sobre “El Betlem a Costur, un betlem per a l'Alcalatén. Creació i posada en marxa d'un projecte col·lectiu”; Noel Manzanares, del CEIP Grangel Mascaròs de l'Alcora ha aprofundit sobre la temàtica de “Com podem acostar els nostres projectes culturals a l'aula?”; i Marco Ranieri ha parlat sobre el projecte “Tot el que creix. Biodiversitat local, sabers botànics i coneixements comunitaris”. 

El número 16 d'aquesta publicació compta amb 17 articles dividits en tres apartats que inclouen com a temàtiques principals les comunitats patrimonials, la socialització del patrimoni cultural i la importància de les xarxes d'intercanvi de coneixements, metodologies i pràctiques socials, culturals i patrimonials. Entre les principals interpretacions que s'extreuen de la seua lectura es troba que les activitats culturals que es desenvolupen arreu del territori són la prova que l'art, el patrimoni o l'educació actuen com a engranatges que serveixen per a connectar entre si les persones i els col·lectius.

Durant la seua intervenció, Carmen Lázaro ha assenyalat que “les connexions que genera la pràctica cultural contribueixen a reafirmar el caràcter únic de cada procés en un moment determinat i, a més, possibiliten nexes que conviden a la reflexió”. En aquest sentit, Lázaro entén que “la varietat de propostes d’aquest número exigeix, a més, que no sols es fixe l’atenció en la mateixa activitat cultural desplegada, sinó en les pràctiques i els processos que les han fetes possible i que permeten emfatitzar el que habitualment passa desapercebut”.

Memòria Viva està coordinada pel tècnic del PEU, Àngel Portolés, qui ha assenyalat durant l'acte de presentació que “la publicació és una bona mostra de la importància de crear relacions basades en la complicitat, l'intercanvi i l'horitzontalitat de la Universitat Jaume I amb les persones que habiten el territori en el qual desenvolupen la seua creativitat, idees, projectes i somnis”. 

La publicació està dividida en tres parts. La primera, sobre els projectes que s'estan portant a terme en el territori amb l'acompanyament del PEU, inclou enguany set articles: “Fluya el agua en Cirat”, un text de l'Associació Cultural Las Salinas de Cirat sobre el seu projecte cultural anual; “El betlem a Costur. Un betlem per a l'Alcalatén”, d'Alicia Pastor i l'Associació Cultural La Fontanella; “25 anys del parc natural. Coneixent Espadà amb persones expertes”, un article de Susanna Gil, Vicente Ferri i Gemma de l’Amo; “Rondalles de Penyagolosa: el patrimoni musical com a generador de vincles al territori”, de Víctor Jiménez, Mònica Naranjo i Elvira Safont; “El agua y el horno”, un text de Manuel Cebrián, del Grup de Patrimoni de Puebla de Arenoso; “Colectivo La Libélula Negra. Gestión cultural rural”, d'Águeda Forés; i “Recordar el que coneixem per a tornar a trobar-nos”, un article en el qual Miriam Salvador comparteix la seua experiència en el PEU des de l’estada en pràctiques del Grau en Humanitats.

El segon bloc, “En profunditat”, reuneix quatre articles que giren al voltant de les relacions entre cultura i educació i és el resultat d’una jornada realitzada a l’estiu de 2023 que partia de la següent pregunta: “Com vincular els projectes culturals que s’estan desenvolupant en el territori amb les aules?”. El text d'introducció està realitzat per Elvira Safont del Centre d’Estudis de Penyagolosa i la resta de les aportacions estan signades per Noel Manzanares, del CEIP Francisco Grangel Mascarós de l’Alcora; Rafael Tormo, artista visual i comissari del projecte AVAN, i la investigadora argentina Macarena Romero.

El tercer bloc porta per títol “Investigacions” i recull sis articles que transiten entre el patrimoni cultural, l’ecologia, els museus i les arts, incloent-hi la perspectiva de gènere i el feminisme. Pau Agost presenta el registre de varietats agrícoles tradicionals en “Participació ciutadana per a recuperar el patrimoni biocultural. Registre participatiu de varietats agrícoles tradicionals de les comarques de Castelló”; José Francisco Albelda i Lara Cardona escriuen sobre “El Centre d’Interpretació de la Línia XYZ i el Conjunt Memorial de Darrere del Castell (Almenara, Castelló). Arqueologia, memòria i pedagogia”; Ángel Luis Badenas repassa la història de Montán en “Compartir conocimiento y patrimonio para revertir la despoblación”; María Cacheda es fa la pregunta “Els museus, són per a les dones?”. Per la seua banda, “La perspectiva artística de un pequeño pueblo de la India rural donde siempre crece la hierba”, de Ana Nance i “Todo lo que crece. Biodiversidad local, saberes botánicos y conocimientos comunitarios”, de Marco Ranieri, incideixen en l’art com a ferramenta per a connectar persones, llocs i narratives diverses. 

La revista Memòria Viva es pot trobar a l'enllaç https://www.uji.es/cultura/base/peu/reflexio/publicacions/memoriaviva/