Suera va acollir el passat divendres, 10 de maig, l'activitat sobre patrimoni i cultura denominada 'Entre fils'. Es tracta d'un projecte de caràcter intergeneracional vinculat al medi rural impulsat pel Programa d'Extensió Universitària de l'UJI (PEU-UJI), i en el qual van ser protagonistes les dones de la localitat.

La proposta va estar conduïda per l'alumna en pràctiques del Grau Superior d'Animació sociocultural i turística de l'IES Francesc Ribalta, Claudia Rosell, i va tindre una gran acollida entre les veïnes de la localitat. Les participants esperaven amb ganes aquesta activitat i encara que no disposaven totes les dades de la sessió es van presentar amb molta il·lusió per a participar. Rosell explica que “inclús algunes que no s’havien apuntat, van decidir formar part de l'experiència, mentre altres només van observar, però podem dir que ja els ha picat el cuquet de la curiositat”.

En començar l'activitat les participants estaven expectants pel que anava a ocórrer. De seguida es va formar un rogle on s'anaven incorporant les protagonistes i quan totes ja estaven presents es va realitzar una xicoteta introducció en la qual es va explicar en que consisteix el projecte, perquè es llança des del Servei d'Activitats Socioculturals de l'UJI, en concret des del PEU, i perquè es va suggerir Suera.  

A l'inici, la dinamitzadora va fer una mostra sobre el que s'anava a parlar durant la sessió. S'ha de recordar que per a participar en l'activitat es demanava dur un objecte que representara el patrimoni personal de costura de cada persona. Amb l’objecte escollit cada participant va anar contant per què l'havia triat, què representava per a ella, la seua història i quina relació té amb la seua família, amb altres dones o amb el mateix poble. El torn de paraula canviava de manera orgànica i cada participant va tindre el seu moment per a compartir i per escoltar. 

Rosell assegura que “sense dubte es van complir els objectius proposats i també que es van treure conclusions d’allò més interessants”. Entre elles es va poder observar com les històries familiars es repeteixen o són similars; la quantitat de patrimoni que es comparteix en comú amb la gent del voltant; la importància de fer valdre els objectes per motius emocionals o d’antiguitat; la rellevància de contextualitzar el temps per poder fer un estudi del pas del temps i comparar vivències tenint en compte aquest factor; revalorar els processos artesanals i fer ús d’aquest patrimoni que moltes voltes acaba a un calaix durant molts anys.

El fet de realitzar aquesta activitat a l'aire lliure, a un lloc conegut i visible per a la resta del poble, ha fet créixer les relacions interpersonals d‘aquestes veïnes, a més a més de transportar-les a records i vivències que comparteixen amb moltes de les participants. Gràcies a l'èxit aconseguit en portar a terme aquesta iniciativa es planteja fer una segona sessió.