La vinculació de les persones amb les històries i el territori afavoreix la construcció col·lectiva de patrimonis que poden ser compartits. Aquesta és una de les idees que apareix en els diferents articles que componen el número 15 de la revista Memòria Viva i que forma part del tarannà del Programa d'Extensió Universitària (PEU-UJI), a través del qual s'ha construït en els darrers anys una xarxa orgànica de comunitats patrimonials. 

Aquesta publicació anual recull en aquest darrer número tota una sèrie d’articles centrats en processos patrimonials i relaciona les aportacions de la xarxa de comunitats patrimonials del projecte Patrimoni PEU-UJI amb les recerques i els resultats del treball d’especialistes que hi participen i fan possible aquesta publicació.

La vicerectora de Cultura de l'UJI, Carmen Lázaro, explica en la introducció de la revista que la xarxa de comunitats patrimonials que s'ha creat “genera com un dels seus productes més significatius un ecosistema ric, divers i valuós, un ecosistema que és únic per la singularitat que suposa la reunió, des d’una perspectiva horitzontal i relacional, de diferents agents presents en el territori amb perfils que inclouen institucions, associacions, col·lectius i totes aquelles persones interessades en el patrimoni i la cultura”.

Memòria Viva 15 compta enguany amb 17 articles que tenen com a temàtiques clau les comunitats patrimonials, la socialització del patrimoni cultural i la importància de les xarxes d’intercanvi de coneixements i les metodologies i pràctiques socials, culturals i patrimonials, les quals estan dividides en 4 apartats. 

El primer bloc, denominat 'Projectes del territori' reuneix els articles d’una part dels grups locals que constitueixen la xarxa de comunitats patrimonials del projecte Patrimoni PEU-UJI. Els textos que recull aquest apartat són “Salvemos nuestro museo”, on Puri Chiva i Marisa Chiva, de l'Associació Cultural Las Salinas de Cirat, donen a conèixer l'evolució del projecte; “Els colors de la natura de Costur: #colornatura i #formanatura”, en el qual Fina García i Mari Cruz García de l'Associació Cultural La Fontanella de Costur presenta l'activitat realitzada entre 2021 i 2023; “L'O Vere Deus de les rogatives medievals', amb el que Alfonso Gual, David Montolío i Elvira Safont, de la Comunitat de Penyagolosa, acosten el cant de la rogativa a Sant Joan; “Campanes de Penyagolosa”, un article de Pablo Solsona i Elvira Safont que tracta sobre la creació d'una xarxa d'amics de les campanes d'Atzeneta, Benafigos, Vistabella del Maestrat i Xodos; “Puebla de Arenoso, municipio de oficios perdidos”, on Luis Mas, del grup de patrimoni de la Puebla de Arenoso, presenta les visites patrimonials realitzades en 2022 per a conèixer la cultura del vi; i “La desconstrucció de la memòria a través de la creació del Museu a l’Aire Lliure de l’Espardenya de Villores”, on Mireia Ávila explica aquest projecte cultural i artístic. 

La segona part de la publicació s'anomena 'En profunditat' que reuneix tres articles que mostren projectes que formen part del paraigua del PEU -UJI. En el primer dels articles  Ángela López i Arán Tena presenten el projecte d’educació patrimonial 'Planalab_Patrimoni. Una altra manera de crear identitats'. El segon és “Biblioxarxa”, una iniciativa del PEU que presenta Alicia Selles i tracta dels drets culturals i l’accés a la informació i el coneixement. El darrer text d'aquest apartat es titula 'Comptar allò incomptable' i en ell Rafael Tormo, del projecte AVAN, reflexiona sobre els límits tradicionalment assignats al patrimoni cultural com a objecte inamovible.

El tercer bloc porta per títol 'Investigacions' i recull vuit articles fruit de la convocatòria oberta de textos relacionats amb els eixos fonamentals d’aquesta publicació. Inma Aparici i Blai Garcia presenten la crònica i conclusions de l’activitat “Hot Talk Club: escoltant les veus de les perifèries”; Carme Cruelles, Raquel Pérez i Manel Mas comparteixen la presentació del col·lectiu poètic 'Terra, Paraula i Veu'; Andrea Granell escriu sobre l’avaluació de l’efectivitat de les activitats en línia del cicle “Els museus et visiten”; María Julián parla de “L’última generació de xiquetes pastores en la Sierra Norte de Madrid”; Lorena López i Sergio Arranz presenten el projecte de recerca patrimonial “Entre Pinto y Valdemoro”; Laura Menéndez, Delia Trifi, Pablo Altaba i Paloma Barreda ens presenten el projecte europeu Erasmus+ H20Map que promou la innovació educativa a partir de la catalogació del patrimoni hidràulic; Marco Ranieri relata el projecte “Botàniques de l’àvia. Sabers botànics familiars situats, tradicionals i subalterns”; i Eva Santafé presenta l’estudi de cas de la producció vinícola del Mas de la Marquesa de Cortes de Arenoso (Castelló).

L'edició d'enguany de Memòria Viva ha incorporat l'apartat 'Autors i autores', una breu aproximació a les persones que han fet possible, amb els seus articles, aquest número 15 de la publicació monogràfica del projecte Patrimoni del PEU i que està coordinada pel tècnic del programa, Ángel Portolés.