Data
Divendres, 22 d'abril de 2022 | 19 h

Lloc
Sala de Conferències de MENADOR espai cultural

Accés
Entrada lliure fins a completar aforament

Títol
“Todo a la vez. La Mirada de Paco y Manolo" de Alberto Fuguet

País / Any / Duració
Xile - Espanya 2021 102' Color

Idioma
Versió Original

Festivals
Queer Lisboa, Fora de competició
Wicked Queer Boston
OUTshine Miami
Toronto Inside Out
qFLIX Philadelphia
Atlanta Film Festival Palma
OutFest Los Angeles
Queer Film Festival Vienna
KINO'S: Berlín Dresden,Düsseldorf, Frankfurt,Leipzig,Magdeburg,Munic,Nuremberg
Festival Asterisc Buenos Aires
Melbourne Queer Film Festival
Rome International Independent Film Festival

Alberto Fuguet (Santiago de Xile,1964) és escriptor, cineasta i periodista, És professor de literatura en la Universitat Diego Portales i columnista de la Tercera, Ha escrit i dirigit les següents pel·lícules: For Rent (2005), Velòdrom (2010), Música Llauradora ((2011), Locaciones: Cercant a Rusty James (2013), Hivern (2015), Cua De Mico (2018), Sempre sí (2019).

Direcció i Guió
Alberto Fuguet

Producció
Arturo Porto, Alberto Fuguet, CINEPATA

Fotografia
Patricio Alfaro

Repartiment
Paco Moyano, Manolo Rodríguez, Francesc Mulet, Germán Rodríguez, Juan Manuel Mera, Víctor Aparicio, Albert González, Vicente de la Torre, Carlos García,  Juan Mancilla, Elliot Manresa,Thomas Fevrier, Adrien Vadot

Edició
Sebastián Arriagada

So
Cristián Mascaró

Gènere
Documental, Fotografia

Sinopsi
Sexe explícto, parelles amb futur variable i fotografia per a la història. Assaig cinematogràfic sobre una parella singular, Paco I Manolo, dos fotògrafs catalans de la perifèria de Barcelona,que porten trenta anys junts. Tots dos han aconseguit treballar com a fotògraf únic i han plasmat el seu imaginari en la revista Kink,un fanzine de fotografia molt personal i d'estètica homoerótica essencialment mediterrània. L'estil de Paco i Manolo es pot resumir en la senzillesa, l'ús de la llum natural, llocs abandonats i habitacions senzilles, aconseguint registrar el Sex Appeal de la classe treballadora, una mescla d'estètiques sense prejudicis que va de Caravaggio a Pasolini. El mètode d'aquests artistes consisteix a ser testimonis discrets de la morbositat i la intimitat d'aquells homes que els contacten (a través de les Xarxes Socials) amb el desig de ser retratats nus de tot prejudici. La roba cau, els cossos s'alliberen i les ànimes acaben sent captades pel lent d'aquesta parella intensament culta, cinematogràfica i urbana.