UJI

Text de sala

Última modificació: 16/11/2020 | Font: SASC

Nuria López Torres

Hijas de ningún dios és un projecte documental que retrata la realitat de l’esclavitud sexual a Mèxic a través dels testimoniatges de les víctimes.

El projecte dona veu a dones que des de molt joves han sigut traficades i a pares i mares que han patit la desaparició de les seues filles per a ser traficades com a esclaves sexuals. Aquest drama obri una ferida en el si de les famílies, que només podrà tancar-se el dia que troben les seues filles.

Els familiars de les dones i xiquetes desaparegudes es troben totalment desemparats davant la incompetència, negligència i, en molts casos, complicitat de la policia amb les xarxes de tràfic de persones. En la majoria dels casos els familiars es veuen obligats a realitzar ells mateixos totes les perquisicions, per a després passar la informació als judicials assignats en els casos. Les seues vides queden trencades i paralitzades.

Actualment, el tràfic de dones i de xiquetes destinades a l’explotació sexual és el segon negoci més lucratiu a Mèxic, només superat pel tràfic de drogues, segons un informe elaborat per la Comissió Nacional dels Drets Humans i el Centre d’Estudis i Investigació en Desenvolupament i Assistència Social. Es tracta del país del continent americà on hi ha un major nombre de dones desaparegudes que han acabat en la prostitució forçosa.

Organitzacions criminals utilitzen el segrest de dones i adolescents per a convertir-les en esclaves sexuals: «La meua filla encara té senyals de cadenes on la tenien encadenada i gitada sobre una planxa perquè els clients pogueren òbviament violar-la», relata María Soledad, mare d’una xiqueta de 14 anys que va ser segrestada i traficada.

Les xarxes de tràfic de persones tenen diferents maneres de captar a les dones i xiquetes. Una d’aquestes és la coneguda com levantón. El crim organitzat té homes que controlen determinades zones o barris. Es fixen en una possible víctima —quasi sempre molt jove i de complexió prima—, la vigilen uns dies per a saber la seua rutina i, quan poden, la pugen de manera violenta a una camioneta i desapareix. A vegades, no hi ha ni vigilància prèvia. Simplement veuen una xica que els agrada, paren el vehicle i la pugen a l’acte. Un altre dels sistemes és a través de falsos anuncis d’ocupació. I el tercer sistema de captació de dones és molt més sofisticat i retorçat. Els anomenats padrotes es dediquen a enamorar les menors d’edat, fins que aconsegueixen allunyar-les de les seues famílies, per a posteriorment portar-les a un altre estat. És allí quan el seu “nuvi” canvia radicalment i li mostra la crua realitat. Immediatament, la posa a treballar. Fins i tot alguns les deixen embarassades i, quan naix el bebè, li’l lleven per a fer-los xantatge amb la vida de la criatura.

Existeixen organitzacions, com la Brigada Callejera de Apoyo a la Mujer Elisa Martínez, que lluiten contra el tràfic de dones amb finalitats d’explotació sexual, però que es troben amb grans problemes per a dur a terme la seua labor, ja que aquestes mateixes organitzacions denuncien la falta d’interès i ajuda per part de les autoritats: «Les denúncies han portat problemes, des d’assassinats de companyes, empresonaments, colps, desaparicions…» afirma Elvira, directora de l’ONG Brigada Callejera.

El tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual és una de les majors violacions dels drets humans, una forma d’esclavitud moderna i una de les cares més amargues de la violència de gènere.

Nuria López Torres

 

Informació proporcionada per: Servei d'Activitats Socioculturals