Quan Benito Pérez Galdós escriu Tristana alguna cosa està passant amb les dones al món. Als EUA el moviment feminista ja havia despuntat als carrers de Nova York el 1858, amb la primera manifestació de treballadores del tèxtil. A Anglaterra les sufragistes lluitaven pels drets civils de les dones, entre aquests el seu dret al vot. No obstant això, l’Espanya de finals del segle xix estava a anys llum d’aquest despertar. Emilia Pardo Bazán diria: «no existeix a Espanya moviment feminista en cap sentit». A Espanya el paper de la dona es relegava a la llar i no hi havia indici de moviment revolucionari. Dona mare i submisa. Home fort i treballador.