L’Institut Universitari d’Estudis Feministes i de Gènere Purificación Escribano, en el marc de la celebració dels deu anys com a institut universitari, ha obert el XXIII Congrés Internacional Feminismes. Desafiaments en temps d’amor i còlera amb la ponència de la reconeguda periodista Rosa María Calaf titulada «Dones i mitjans: estereotips i silencis» en la qual ha destacat l’important paper dels mitjans per a aconseguir un canvi de mirada cap al feminisme advocant per l’educació com a eina fonamental per a desterrar els rols de gènere i oferir referents femenins, tant històrics com actuals.
En primer lloc, la periodista ha abordat el paper dels mitjans de comunicació en la perspectiva de gènere, sobre els quals ha afirmat que «no són el suficientment combatius» ni estan a l’altura per a enderrocar els estereotips i propiciar coneixement, tot i que «tenen una responsabilitat extrema en aqueix canvi de mirada cap una mirada feminista». Així, Calaf ha explicat que en el segle XXI, els mitjans continuen reproduint un model que no representa a la meitat de la població i que mostra a una dona que no existeix. «Els mitjans, en tots els segments i formats, reflecteixen a una dona encasellada en rols. És gravíssim que no es tinga una visió de gènere perquè es segueix disseminant un model de feminitat que perpetua el rol masculí, on la dona és submisa i preval l’aspecte físic però poques vegades és un referent. És essencial que les xiquetes i adolescents tinguen un model amb eixa visió de gènere», ha afirmat la periodista.
D’altra banda, també ha fet referència a la falta de visibilització de les dones en les informacions fent al·lusió a la no segregació de les dades o a la poca difusió que es fa del paper clau de les dones per exemple en situacions de precarietat i conflicte com a líders comunitàries i sustentació de la comunitat. Així mateix, ha aportat algunes dades sobre la menor presència de dones i entrevistades expertes en els informatius, amb un 18%, o l’escassa menció a les dones en les notícies amb un 11%. «Aquesta sobrerepresentació masculina dóna la percepció que l’experiència i el coneixement són masculins i consolida el paper secundari de les dones, i confina la seua activitat a l’àmbit privat, de la família i les cures», ha assenyalat.
Pel que fa a les professionals dels mitjans, Calaf ha explicat que es viuen moments de tracte condescendent i paternalista per ser dona i, en els mitjans visuals, encara es prioritzen els atributs físics davant el talent i la vàlua professional. També ha assenyalat que existeix bretxa salarial i les dones periodistes sofreixen més assetjament a les xarxes que els homes. En aquesta línia, ha explicat que en alguns països les dones periodistes poden sofrir exclusió en certes situacions, a més de tenir un major risc d’atac sexualitzat. «Hi ha dificultats afegides, però també podem entrar més fàcilment en l’àmbit femení en situacions extremes i això no ho canviaria per res. És on t’assabentes del que passa de veritat i això des del punt de vista informatiu té un caràcter molt valuós», ha afirmat.
Sobre la presència femenina als alts càrrecs dels mitjans, Calaf ha comentat que no sempre hi ha un canvi substancial perquè la direcció estiga a càrrec d’una dona perquè els prejudicis són difícils de desmuntar i també hi ha moltes pressions empresarials i lluitar contra això «requereix molta convicció, coneixement i militància», ha apuntat. No obstant, ha assenyalat que el compromís i els valors dels informadors no depenen del gèner,e sinó de la qualitat del periodista tot i que ha explicat que sí que es detecta un canvi en la prioritat dels temes quan les periodistes són dones, amb una tendència cap a allò més humà i la inclusió de la visió de les dones.
En aquesta línia, Calaf ha reivindicat un periodisme públic amb perspectiva de gènere perquè és «més just i democràtic, és millor periodisme». La periodista també ha fet referència a la importància de l’ús del llenguatge perquè «constitueix la realitat i s’ha de lluitar perquè responga a la realitat dels temps». Així mateix, ha destacat el perill de les xarxes socials perquè reflecteix els mateixos dèficits i prejudicis que la resta de mitjans però amb l’afegit de la seua immediatesa, eficàcia i amplitud del missatge. «Cada vegada és més difícil discriminar quines informacions són tòxiques i això ens condueix a una societat enganyosa on hi ha gent que defensa causes que van en contra dels seus interessos. Per tal de fer front a aquest situació, Calaf ha advocat per l’educació per tal de «resistir front a tot eixe soroll, notícies falses i eixe silenci que enganya. Cal alfabetitzar mediàticament», ha conclòs.
La inauguració del congrés ha sigut a càrrec de la rectora de l’UJI, Eva Alcón, la vicerectora de Política Lingüística i Igualtat, Pilar Safont, i les directores del congrés, Sonia Reverter i Dora Sales. La rectora ha destacat que l’UJI ha sigut pionera en l’àmbit de la igualtat de gènere i ha recordat el treball de totes les persones que van fer possible la creació de l’Institut, amb una llarga trajectòria des que Purificación Escribano va fundar el Seminari de la Dona en 1991. «D’aqueix llegat històric de feminisme, de lluita per la igualtat, arribem a aquest congrés que aborda un tema dramàtic i en el qual hem avançat molt poc. Cada mort és una derrota i no podem permetre ni una més», ha apuntat. Per aquest motiu, ha posat en relleu la necessitat de liderar espais de reflexió sobre la igualtat i sobre la lluita contra la violència masclista.
Aquest primera jornada del congrés s’ha completat amb la cineasta Mabel Lozano, que ha reflexionat sobre el consum i les implicacions de la tracta i la prostitució, i una taula redona sobre acció i investigació feminista i de gènere en la Universitat Jaume I.
A més, el públic pot visitar l’exposició De SIF a IF… Un viatge de 27 anys, comissariada per Juncal Caballero Guiral i Rosalía Torrent Esclapés, que mostra el recorregut de l’Institut Universitari d’Estudis Feministes i de Gènere Purificación Escribano des dels seus inicis com a seminari fins a l’actualitat.