La llei d’igualtat no aconsegueix un equilibri representatiu Magistrades reclamen una visió legislativa de gènere per a garantir la presència paritària en els organismes públics i privats

15/05/2013 | LAURA CASTILLO MATEU
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir
  • Destacada Igualtat igualtat destacadaigualtat

    Mercedes Alcañiz parla junt a Laura Chorro (esquerra) i Asunción Ventura (dreta) en la inauguració del IV Seminari Internacional d'Igualtat a la Sala de Graus del Rectorat. | FOTO: ÀLEX PÉREZ

El passat 6 de maig, la directora de la Unitat d’Igualtat de la Jaume I, Mercedes Alcañiz, va inaugurar el VI Seminari Internacional sobre l’Aplicació de la Llei Orgànica per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes (LOI), que organitzaren conjuntament la Fundació Isonomia i el grup d’investigació Dret i Gènere, dirigit per Asunción Ventura, del Departament de Dret Públic de l’UJI. Alcañiz i Ventura van destacar el problema del «compliment ritual» del principi de paritat recollit en la llei per part dels ens públics.

L’acte d’apertura va comptar també amb la directora general de Família i Dona de la Conselleria de Benestar Social, Laura Chorro, qui va advertir que «no podem prescindir del 50% del talent en una conjuntura de crisi» i va advocar per una gestió i un lideratge social «emocionalment més competents». Un objectiu que, segons Chorro, només pot aconseguir-se amb «una concepció transversal de la conciliació familiar i laboral» que permeta a les dones salvar el «laberint de vidre» amb què ara s’enfronten.  

Aquesta primera jornada es va obrir amb l’anàlisi de l’impacte efectiu de la LOI a escala estatal, al qual van contribuir les aportacions de les professores de Dret Constitucional de les universitats de València i de Huelva, Margarita Soler i Nieves Saldaña, respectivament. Per a Soler, la Llei «ha tingut un resultat positiu en tant que ha obert el debat sobre la presència de la dona en les llistes electorals dels partits polítics després de 30 anys de democràcia». Un resultat que no obté l’aprovat numèric si, segons l’experta, observem la presència de la dona al Parlament. Davant aquesta circumstància, Soler va proposar exigir la paritat interna en els estatuts dels partits polítics, atès que aquests gaudeixen del privilegi de funcionar com a filtre representatiu en el nostre sistema democràtic.

Sobre aquest punt van recaure també les reflexions de la professora Saldaña, qui va destacar que en la composició actual del govern de l’Estat, només el 12% de les carteres ministerials pertanyen a una dona, a diferència de la legislatura anterior. Aleshores, el 53% dels ministres eren dones i, va destacar, «el percentatge incloïa carteres com la de Defensa, Economia i Hisenda, i Afers Exteriors». La magistrada va demostrar que només en casos aïllats, el volum de dones en els organismes oficials superava el 20%. Saldaña va atribuir aquestes limitacions a «la manca de força imperativa de la norma», contra la qual va reclamar una modificació de la LOI que resolga els buits legals sobre el principi de presència equilibrada, i introduir aquest principi en la Constitució espanyola amb caràcter transversal per tal que s’aplique en l’esfera econòmica i social tant de l’àmbit públic com del privat.

 

Conferència Crisi Islàndia

Bára va formar part de la comissió de 25 membres triats directament per la ciutadania per a la modificació de la Constitució islandesa, encara pendent d'aprovació. Multitud de persones es van interessar per les reflexions d'aquesta professora de Ciències Polítiques de la Universitat d'Islàndia i activista de la dona sobre l'eficàcia dels processos de participació ciutadana a Islàndia.

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions