La Universitat Jaume I ha celebrat el Dia Internacional de la Xiqueta i la Dona en la Ciència amb diverses activitats que han inclòs conferències, taules redones, visites i exposicions, entre altres accions. La jornada s’ha iniciat amb la presentació per part de la rectora de l’UJI, Eva Alcón, del nou programa UJI-Lamarr fruit del compromís de la institució per fomentar les vocacions científiques i tecnològiques entre les dones. En l’acte, la rectora de l’UJI ha estat acompanyada per la vicerectora de Promoció Lingüística i Igualtat, Pilar Safont; el vicerector d’Investigació i Transferència, Jesús Lancis; la directora de la Unitat d’Igualtat, Mercedes Alcañiz, i el responsable del projecte de Cultura Científica i Ciència Ciutadana.
En la seua intervenció, Eva Alcón ha destacat la necessitat d’impulsar accions que donen a conèixer la tasca que desenvolupen les dones perquè «moltes vegades no es reconeix i queda invisibilitzada». En aquesta línia, ha agraït el treball que realitzen les investigadores de l’UJI perquè «la vostra activitat quotidiana és la millor manera de reivindicar les aportacions de les dones a la ciència, la innovació i la transferència», ha afirmat.
Segons ha explicat la rectora, el programa té tres objectius principals: incrementar la presència de les dones en les disciplines STEM, treballant des d’etapes preuniversitàries; trencar amb els estereotips de gènere, i promoure i visibilitzar les dones innovadores, líders i emprenedores.
El programa inclou un total de 25 accions distribuïdes en quatre blocs: accions dirigides a orientadors i orientadores i formadors i formadores d’estudiantat de secundària, accions de mentoria, accions de foment de vocacions científiques i emprenedoria, i iniciatives dirigides a trencar estereotips a través de la visibilització de dones investigadores i cursos d’apoderament.
El programa, que pren el nom de la matemàtica i enginyera Hedy Lamarr (1914-2000), responsable d’invencions que ara han esdevingut eines molt utilitzades en l’actualitat com el Wi-Fi o el GPS; està coordinat pel vicerectorat de Promoció Lingüística i Igualtat en col·laboració amb el vicerectorat d’Investigació i Transferència i el vicerectorat d’Estudiantat i Compromís Social i ha comptat amb la participació de la Unitat d’Igualtat, el Projecte Cultura Científica i Ciència Ciutadana, la Unitat de Suport Educatiu, l’Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals, l’Institut d’Estudis Feministes i de Gènere Purificación Escribano, la Fundació Isonomia, la Fundació Universitat-Empresa, i el grup d’investigació Gest-UJI.
Marta Macho anima les dones a estudiar disciplines STEM
A continuació, la divulgadora científica i professora del Departament de Matemàtiques de la Universitat del País Basc, Marta Macho Stadler, ha reflexionat sobre si es pot fer una bona ciència sense la presència de dones. «Els estereotips són l’inici de tot», ha afirmat la investigadora, qui ha posat en evidència la imatge desvirtuada que es té dels actors de la ciència. «La idea de científic que ens ha arribat és la d’un home major, blanc i despistat i, possiblement, moltes dones pensen front a eixa imatge que la ciència no té res a veure amb elles», ha assenyalat la professora.
En aquesta línia, Marta Macho ha mostrat algunes investigacions científiques al voltant dels estereotips realitzades amb xiquets i xiquetes. Així, ha mostrat com aquests estereotips s’adquireixen des d’una edat molt primerenca, per la qual cosa s’ha actuar abans. A més, ha incidit en la falta de referents de les xiquetes, una qüestió que també afecta a la percepció dels homes. «Els xics també necessiten canviar el xip perquè fins que ells no admiren a les dones i vulguen semblar-se a elles la societat no va a canviar», ha afirmat.
D’altra banda, ha destacat la importància que les dones s’incorporen a les disciplines STEM per tal que hi haja perspectiva de gènere en la ciència i també «perquè les dones mereixen poder elegir la seua professió amb llibertat», ha apuntat la divulgadora. Així, ha posat en relleu com és important que l’estàndard d’ésser humà en les investigacions no siga solament masculí sinó que es tinga en compte a tots.
Finalment, ha reflexionat sobre el futur de les STEM assenyalant que «s’ha millorat en la incorporació de les dones a aquestes disciplines però la bretxa de gènere segueix sent brutal». Així, ha apuntat que mentre que hi ha una feminització dels estudis perquè hi ha més dones amb titulacions superiors que homes, existeix una masculinització del mercat laboral. «El 70% dels llocs de treball del futur estaran vinculats a la tecnologia i si les dones no estudien aquestes disciplines no podran liderar» ha afirmat.
Dones en neurociència
A migdia ha tingut lloc una taula redona organitzada per les professores María José Sánchez Catalán i Esther Castillo Gómez, en col·laboració amb l’Escola de Doctorat i la jornada de l’11 de febrer de la Universitat de València «Dones en Neurociència» (3a edició). Hi han participat María Abellán Álvaro (Universitat de València), Ana Martín Sánchez (Universitat Pompeu Fabra), Lucía Hipólito Cubedo (Universitat de València) i M. Carmen Pastor Verchili (Universitat Jaume I), investigadores en neurociència en diferents etapes de la seua carrera.
La investigadora María Abellán de la Unitat Mixta d’Investigació Neuroanatomia Funcional de la UV ha explicat la seua recerca sobre «Ratolines, mares i gens: una aproximació al comportament maternal», en la qual estudien els possibles canvis d'expressió gènica que tenen lloc a l'amígdala medial i que podrien estar involucrats en la manifestació del comportament maternal i en concret de l’agressió maternal. Per assolir aquest objectiu, utilitzen tècniques d'anàlisi genètica, anàlisi de proteïnes, neuroanatomia i estudi del comportament. Els resultats apunten que la prolactina, que té funcions hormonals, però també pot actuar sobre el cervell, podria influir sobre l'amígdala medial i jugar un paper clau en l'adaptació del cervell cap a un «estat maternal».
Ana Martín, investigadora del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF, ha parlat sobre «L’arquitectura genètica de la comorbiditat entre la malaltia de l’Alzheimer i la depressió major», on ha explicat que hi ha estudis que suggereixen que la depressió major podria ser un factor que augmentaria el risc de desenvolupar la malaltia de l’Alzheimer. Per a comprovar si això és cert, l’estudi en què participa analitza si existeix un comportament de tipus depressiu abans de la deposició de plaques beta-amiloides al sistema nerviós central en models de rosegadors. Els seus resultats indiquen que la depressió podria aparèixer prèviament al desenvolupament de la malaltia d’Alzheimer, com a estat prodròmic que podria predir una malaltia neurodegenerativa posterior.
La professora i investigadora del Departament de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica i Parasitologia de la UV, Lucía Hipólito, ha descrit l’estudi titulat «Anima’t dona que no és per a tant: efecte del dolor sobre el sistema mesocorticolímbic», un treball que tenia per objectiu analitzar si el dolor inflamatori constitueix un factor que incrementa el risc de recaigudes en el consum d’alcohol i conèixer a través de quins mecanismes neurobiològics es dona esta interacció dolor-addicció. Els seus resultats mostren que el dolor inflamatori augmenta la ingesta d’alcohol després de l’abstinència en rates femelles amb dolor, mentre que no té cap efecte en les rates mascles. I ajudarà en el futur a dissenyar noves teràpies més adequades, tant per a tractar els estats afectius negatius, com les recaigudes en el consum d’alcohol induïdes per dolor crònic.
Per últim, Mamen Pastor, professora i investigadora del Departament de Psicologia Bàsica, Clínica i Psicobiologia de l’UJI, ha explicat l’estudi «Emocions, salut i gènere: correlats psicològics, cognitius i del comportament de les estratègies regulatòries adaptatives i no adaptatives», una recerca que s’ha interessat en les diferències individuals entre homes i dones en l’activació, expressió i control de les emocions a partir de múltiples correlats (experiència subjectiva, respostes fisiològiques i conductuals), des d’una perspectiva biopsicosocial i de gènere. El seu grup col·labora també en investigacions sobre desregulació de l’afecte i addiccions (sexe, cibersexe), així com en estudis longitudinals sobre la influència dels estereotips de gènere i el desenvolupament de competències emocionals en el manteniment de la carrera dual en els esportistes d’elit (on l’abandonament de les adolescents és molt més elevat).
Les activitats de commemoració del Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència han finalitzat amb la presentació del Programa de Doctorat sobre Investigació i Perspectiva de Gènere, a càrrec de la directora de la Unitat d’Igualtat, Mercedes Alcañiz. A la vesprada ha tingut lloc una visita a l’exposició Women of Mathematics i als laboratoris d’Informàtica i del grup de Biomecànica del Departament d’Enginyeria Mecànica i Construcció de l’Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals per part de les participants en el repte Technovation Girls.