Experts d'àmbit internacional han debatut a la Universitat Jaume I (UJI) les eines de la nanotecnologia més innovadores per a combatre l’escalfament global i el canvi climàtic en el I Congrés Internacional de Nanofluids, organitzat per la COST Action Nanouptake Overcoming Barriers to Nanofluids Market Uptake del programa europeu H2020, liderada per la professora del Departament d'Enginyeria Mecànica i Construcció Leonor Hernández.
El vicerector d'Investigació i Transferència, Jesús Lancis, ha agraït en l’obertura de la conferència l'elecció de l'UJI com a seu del primer congrés internacional, també segon simposi de l'àmbit europeu. «Per a la nostra universitat és un honor i una oportunitat acollir una convocatòria que compta amb quasi 200 participants de 44 països i que ha rebut 150 comunicacions». Perquè, en paraules del vicerector, «som una universitat que aposta per impulsar una investigació de qualitat i excel·lència internacional». Lancis va dedicar una menció especial durant el seu discurs al professor José Enrique Juliá Bolívar, impulsor i primer director de la COST Action Nanouptake i «persona molt estimada en la nostra universitat», que va faltar el gener de 2018.
Per part seua, la directora de la COST Action Nanouptake, Leonor Hernández, ha destacat la rellevància que l'UJI es convertisca durant tres dies «en el centre mundial on es debatran les investigacions més recents i innovadores en l'àmbit dels nanofluids perquè es tracta d'una àrea de coneixement capdavantera per a abordar nous reptes per al benestar de la ciutadania, com ara l'eficiència, el trànsit de model energètic o l’escalfament global, la qual ajudarà a incrementar la nostra competitivitat». Tant Hernández com el codirector del congrés, Mathias Buschmann, van agrair l'assistència a la conferència de Fatima Bouchama, COST officer de Nanouptake, pertanyent a la COST Association.
La conferència sobre nanofluids també és rellevant perquè «permet crear un espai comú de diàleg entre representants d'àmbits i disciplines diferents, tant de la comunitat investigadora internacional com de l'empresa, per la qual cosa esperem aconseguir un gran impuls per a acostar l'ús d'aquests materials, els nanofluids, amb un ampli potencial per a combatre el canvi climàtic o per a la seua implementació industrial en l'àmbit de l'energia», argumenta la professora del Departament de Física, Gladys Mínguez, integrant del Comitè Científic de la trobada.
L'objectiu d'aquest I Congrés Internacional de Nanofluids és desenvolupar i fomentar l'ús d’aquests materials avançats de transferència de calor i d'emmagatzematge d'energia tèrmica per a aconseguir augmentar l'eficiència dels sistemes d'intercanvi i emmagatzematge de calor. D'aquesta forma, es preveu contribuir a complir els ambiciosos objectius energètics del European Council per al 2020: reduir un 20% les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle; incrementar un 20% les energies renovables; i millorar l'eficiència energètica en un 20%.
Els nanofluids combinen nanopartícules en fluids com ara aigua, olis, etc., els quals, alhora, poden canviar radicalment les seues propietats –color, conducció tèrmica, densitat o transmissió de calor– per a millorar les seues propietats i fer més eficients els processos. Aquestes millores afecten tant l'àmbit domèstic com industrial, ja que els nanofluids es podran utilitzar àmpliament en calefaccions, neveres, refrigeració de motors de vehicles o centrals solars tèrmiques, entre altres.
Una de les missions principals de la COST Action Nanouptake és crear una xarxa europea que fomente l'ús de nanofluids de transport de calor i emmagatzematge tèrmic avançat per a incrementar l'eficiència dels sistemes d'intercanvi tèrmic. Aquesta iniciativa, que es va posar en marxa al maig de 2016 i s'estendrà fins al mes d'abril de 2020 amb un pressupost aproximat de 130.000 euros per any, aglutina 45 grups de científics de 25 països amb representació d'universitats, centres d'investigació i empreses del sector.
Notícia publicada a Facebook | Twitter | LinkedIn | Instagram