Santiago Posteguillo: «No hi ha un lloc millor per a escriure les meues novel·les que aquesta universitat» El professor de l’UJI, Premi Planeta 2018 per la seua novel·la Yo, Julia, reivindica la importància de construir igualtat de gènere també des del passat

13/12/2018 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

Què suposa per a la seua carrera haver guanyat el Premi Planeta 2018?

Per a un escriptor, guanyar el Premi Planeta suposa un abans i un després en la seua carrera. Escric una novel·la molt específica, novel·la històrica, i segurament encara hi havia bastants lectors que pensaven que aquest tipus de novel·la potser podria no interessar-los. Encara que jo ja tenia una certa popularitat, estic convençut que, en tenir ara el segell del Premi Planeta, molts dels lectors s'atreviran a creuar aqueixa frontera.

D'altra banda, entres en un llistat de gran vertigen, perquè si repasses els Premis Planeta dels últims anys hi ha autors d'un nivell tremend. Cal transformar aqueix vertigen en responsabilitat i fer novel·les que no desmeresquen en aqueix llistat.

En la seua novel·la Yo, Julia, per la qual ha rebut aquest reconeixement, ens presenta Júlia Domna, l'emperadriu romana més poderosa. Per què ha triat retratar aquest personatge femení?

La història l'han escrit els homes sempre parlant dels homes. Això no obstant, encara que puga ser cert que en el passat podia haver-hi més homes en llocs de preeminència que dones, perquè les societats eren patriarcals i masclistes, no és menys cert que també va haver-hi dones importants, i la majoria d'aquestes estan silenciades. Jo faig front a aqueix silenci: Júlia és l'emperadriu més poderosa que Roma va tenir mai, s'enfrontarà a cinc emperadors i construirà una dinastia, i la seua història mereixia molt la pena ser recuperada.

No solament es construeix igualtat de gènere en el present i cap al futur, sinó també cap al passat. Tinc la sensació que moltes dones i homes que creiem en la igualtat de gènere podem pensar erròniament que aquesta igualtat l'estem construint sobre un buit històric. Això no és cert: sí que va haver-hi dones molt importants i molt capaces en llocs on van canviar la història ja en el passat.

Respecte a aquesta invisibilització de les dones, ha resultat més complicat escriure aquesta novel·la que les anteriors quant al procés de documentació? 

Per descomptat que sí. Solc tardar dos anys i mig a escriure una novel·la, i en aquesta he invertit tres anys perquè he necessitat sis mesos extra de documentació. He de reconstruir aquest personatge històric sempre amb cites indirectes, i això comporta molt més de temps. Reconstruir el passat d'una dona important és més complicat que reconstruir el passat d'un home però, com tot el que és complicat, el resultat és més gratificant.

Com aconsegueix que una novel·la tan extensa captive el públic? Quin és el seu secret?

El secret és que tot estiga explicat de la forma més entretinguda possible. En aqueix sentit, utilitze una narrativa el més cinematogràfica i audiovisual possible. Creue diverses trames i cada capítol acaba en el que es denomina un cliffhanger, un moment de suspens intens perquè el lector vulga seguir llegint.

En el segle XXI no es pot escriure literatura com en el XIX, ignorant que en el segle XX es va inventar el cinema. No cal transformar les nostres novel·les en videoclips, però sí que cal tenir en compte que una persona que vaja a llegir Yo, Julia haurà vist molt de cinema i televisió. Per tant, cal tenir en compte aqueixa narrativa per a fer una simbiosi entre literatura i narrativa audiovisual, de tal forma que la gent senta que la manera en la qual li estàs explicant la història és entretinguda i amena perquè l’atrape.

Com creu que estan els nivells de lectura en un àmbit com l'universitari?

Sempre es pot llegir més, però també és cert que no es posen les coses fàcils per a la lectura. Els nostres governants s'omplin la boca de paraules fomentant la lectura. Jo començaria preguntant als que ens governen quina és l'última novel·la que han llegit, o l'última obra de teatre a la qual han anat: segurament ens trobarem molts silencis clarificadors.

No hi ha campanyes de promoció de la lectura reals, i durant la crisi el primer que van caure van ser els pressupostos en aquest àmbit. Els governants diuen que volen donar suport a la lectura, però no fan absolutament res, i si fan alguna cosa és sempre en contra. Caldrà insistir que han de realitzar accions reals. Per exemple, per què té el llibre electrònic un 21% d'IVA? Si vols promoure la cultura realment, fes-ho, però no parles d’això.

Creu que les noves tecnologies afavoreixen la lectura?

Poden ajudar. La gent jove d'avui dia probablement llig i escriu més que cap altra generació, perquè estan tot el dia rebent missatges i escrivint en la xarxa. Això no és negatiu, aqueix tipus de comunicació desenvolupa una sèrie de destreses positives, però hi ha una destresa que s’anomena «reflexió» que es desenvolupa més en la lectura d'un text més extens i continuat, sense saltar d'aqueix text a uns altres. En aqueix sentit, jo sempre aconselle als meus estudiants que no deixen d'estar involucrats en la tecnologia, però que també ho combinen amb la lectura de textos més extensos que els proporcionen aqueixa altra destresa.

Li agradaria que les seues novel·les es convertiren en pel·lícula o en sèrie?

Estic col·laborant amb una productora per a fer una sèrie de televisió de tres temporades sobre la primera trilogia que he escrit, però la recreació del món romà i algunes escenes, sobretot bèl·liques, requereixen o bé un procés de digitalització molt costós, o nombrosos extres, o la combinació de tots dos elements. He calculat que fer una sèrie de tres temporades i vuit capítols costaria uns 40 milions d'euros. Estem intentant aconseguir aqueix finançament, però són processos molt complicats.

Per què li ha fascinat tant el període històric romà? Ha pensat escriure sobre una altra època?

Sí, he pensat a escriure sobre altres èpoques, però el període romà és molt interessant, des de coses aparentment trivials, fins a coses importants com les nostres lleis o els nostres idiomes. Provenim de Roma i, des d'aqueix punt de vista, em sembla important perquè entendre d'on venim ens ajudarà a saber on estem i a prendre millors decisions per al futur: per això és un període que m'interessa novel·lar i explicar a la gent.

Des del punt de vista novel·lístic, també és un període molt agraït per a un escriptor perquè la panòplia de recursos dramàtics pels quals es pot optar és tremenda: traïcions, batalles, setges, assassinats, enverinaments, lluites de gladiadors i gladiadores, carreres de quadrigues, etc. És bastant agraït combinar un període històric rellevant per al nostre present que, a més, dramàticament és molt intens.

Com compagina la seua faceta d'escriptor amb la seua labor com a docent?

Faig classes de literatura. Em passe els matins parlant d'Oscar Wilde, Hemingway o Tennessee Williams, i parlar d'aquests grans escriptors i després intentar crear la meua pròpia literatura són com les dues cares d'una moneda. Em considere un privilegiat perquè puc viure la literatura des de la seua docència i la seua creació.

Moltes vegades porta un pin de l’UJI. Què és la Universitat Jaume I per a vostè?

El pin el solc portar quan faig entrevistes fora de l’UJI i el portava quan vaig arreplegar el Premi Planeta. Treballar a la Universitat Jaume I és un privilegi per a poder escriure aquestes novel·les. L'editorial voldria que em dedicara solament a escriure i jo els dic que no entenen que, si tinc dubtes sobre història, llatí o grec, puc anar al despatx dels meus companys i preguntar-los. La docència també em dóna accés a recursos importants per a documentar-me, en aquesta i en altres universitats. Intente fer veure a l'editorial que no hi ha un lloc millor per a escriure una novel·la històrica que requereix tanta documentació com aquesta universitat.

A més, la Jaume I em permet fer classes, que és quelcom que sempre m'ha agradat molt. Estic molt agraït a aquesta universitat; pense que és una universitat jove molt potent, que està funcionant raonablement bé per als pocs anys que té. En un moment on la universitat pública s'ha vist esguitada per situacions bastant repugnants, atesa la intromissió de la classe política, jo crec que està bé que algunes persones defensem la universitat pública i diguem que s’hi generen aportacions molt interessants per a la societat.

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions