L'UJI pateix un infrafinançament de 1.500 euros menys per estudiant que la mitjana del sistema universitari valencià El rector afirma que sense recursos no es pot garantir la sostenibilitat del servei públic universitari a Castelló

19/12/2017 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

El rector de la Universitat Jaume I, Vicent Climent, ha destacat que l'UJI pateix un infrafinançament de 1.500 euros menys per estudiantat de grau que la mitjana de les universitats públiques valencianes, una situació que ha qualificat d'insostenible, semblant a la situació d'infrafinançament que pateix la Comunitat Valenciana respecte a altres territoris espanyols, i que posa en perill el futur del servei públic universitari a les comarques de Castelló.

Segons l'informe La Universidad española en cifras, en el curs 2016/2017, l'últim del qual hi ha dades tancades, el nombre d'alumnes de grau matriculats a les universitats públiques valencianes va ser de 99.925 i la subvenció ordinària que la Generalitat Valenciana va establir per a tot el sistema universitari públic valencià va ser de 671,51 milions d'euros. D'acord amb aquestes xifres, com a mitjana, les universitats públiques valencianes van rebre una subvenció de 6.720 euros per cada estudiant de grau matriculat, ja que els estudiants de màster no s'han tingut en compte per la Generalitat a l'hora d'establir el seu finançament. El curs passat, l'UJI va tenir 11.751 estudiants de grau matriculats i va rebre una subvenció de 61.754.860 euros; és a dir, l'UJI va rebre una subvenció de 5.255 euros per cada estudiant de grau matriculat, la qual cosa suposa quasi 1.500 euros menys per alumne. 

Aquesta situació, segons ha explicat el rector, s'explica perquè en els darrers anys la Generalitat no ha variat el model de finançament de les universitats i, en canvi, sí que ha canviat, i molt, el pes relatiu que representen dins del sistema cadascuna de les universitats. Així, la Jaume I, la universitat pública de Castelló, representa ara l'11,75% de tot l'estudiantat de grau matriculat en les universitats públiques valencianes, però en canvi només rep el 9,2% de la subvenció de la Generalitat Valenciana. Durant els darrers anys de crisi, l'UJI ha anat incrementant el seu pes relatiu en el sistema valencià, bàsicament per la posada en marxa dels estudis de Ciències de la Salut, però no ha rebut un finançament específic, com ha vingut reivindicant des de fa anys.

Tot això ha dut la Universitat Jaume I a una situació financera molt complexa, on s'ha vist obligada a destinar els fons que li pertoquen del deute antic a finançar la despesa corrent, de manera que està finançant amb el deute antic aqueixos 1.500 euros de menys que rep per cada estudiantat de grau matriculat a l'UJI, segons ha apuntat el rector, qui ha informat el Consell de Govern de la situació financera de la Universitat i dels problemes per a poder dur endavant la licitació dels mòduls pendents de la Facultat de Ciències de la Salut. D'acord amb les xifres exposades, l'UJI hauria de rebre 17,8 milions d'euros més dels 61,5 que ara rep de la Generalitat Valenciana per a poder cobrir les seues despeses de funcionament i destinar els ingressos del deute antic a licitar els dos mòduls pendents que queden per a poder acabar la Facultat de Ciències de la Salut. Amb aqueix finançament, la Universitat Jaume I rebria els diners que li corresponen pel seu pes relatiu dins del sistema universitari valencià i podria garantir la sostenibilitat de l’oferta d'educació superior a Castelló, ha apuntat Climent.

El rector ha recordat que la Universitat Jaume I va fer una aposta molt clara pels estudis de Salut per a donar resposta a una necessitat formativa i de professionals en aquest sector per part de la societat de Castelló i que, fins ara, ho ha fet amb unes condicions financeres molt complexes, amb retallades molt importants de la subvenció pública, i fent un esforç extraordinari amb fons propis. En aquest sentit, Climent ha reivindicat la necessitat de negociar ja amb les universitats públiques un nou model de finançament que puga garantir, en els pròxims anys, el servei de formació superior i de recerca a les comarques de Castelló, ja que amb els nivells de subvenció actuals es farà molt difícil ​garantir la sostenibilitat de l'actual oferta educativa. Per a això, Climent ha demanat al Consell un esforç i que s'inicie ​al més aviat possible un procés de ​definició amb les universitats d'un nou model de finançament​ i un finançament específic i urgent per als estudis de Salut.

D’altra banda, el rector de l’UJI, ha visitat recentment la primera fase de la Facultat de Ciències de la Salut, que ja ha finalitzat les obres de construcció, al costat del president i el vicepresident del Consell Social, José Luis Breva i Carlos Cabrera; membres del Consell de Direcció, directors dels centres i degans; responsables dels estudis de Ciències de la Salut; tècnics de l'Oficina Tècnica d'Obres i Projectes (OTOP) i representants de l'empresa constructora, Becsa. Durant la visita, el rector ha anunciat que la inauguració oficial d'aquesta primera fase es realitzarà al mes de febrer de 2018, una vegada es compte amb tot l'equipament i es puguen mostrar les instal·lacions a la societat de Castelló. Així mateix, ha informat que el trasllat dels graus de Medicina i Infermeria a aquest edifici es farà el pròxim any, de manera que el curs 2018-2019 ja s'impartirà en les noves instal·lacions. Climent ha volgut destacar que estem davant un edifici molt atractiu des del punt de vista arquitectònic, «un edifici molt diàfan, amb un disseny diferent, que respecta el medi ambient i s'integra perfectament en el campus, ja que està molt prop de la Biblioteca».

El rector també ha explicat que la finalització d'aquestes obres és «una fita més en un camí que es va iniciar en 2009, quan es va començar a treballar per a ampliar els estudis de ciències de la salut amb els graus de Medicina i Infermeria». Vicent Climent ha recordat que en 2010 es va iniciar l'adequació de l'ampliació de la Facultat de Ciències Humanes i Socials, una actuació de més de 7 milions d'euros que va permetre engegar els nous graus en el curs 2011-2012. En 2012, es va procedir a la construcció del Servei d'Experimentació Animal, que va suposar una inversió de més de 2 milions d'euros; en 2013 es va licitar el primer mòdul de la primera fase, que va finalitzar en 2015, i aqueix mateix any van començar les obres del segon i tercer mòdul, que acaben de finalitzar.

Característiques de la nova facultat

La primera fase de la Facultat de Ciències de la Salut, que ha comportat una inversió de més de 21 milions d'euros, consta de tres edificis corresponents a investigació, serveis comuns i docència. Els tres mòduls estan integrats i units per uns patis interiors i tenen una superfície construïda de més de 12.000 m2, dels més de 22.000 m2 que implica tot el projecte de la Facultat, amb els cinc mòduls previstos. Tots els edificis s'han dissenyat d'acord amb normes mediambientals que cerquen l'eficiència energètica, amb un estalvi important en la producció de calor a l'hivern i fred a l'estiu. De fet, l'edifici té una certificació de quatre fulles verdes de Green Building Council d'Espanya. 

El primer mòdul –que es va inaugurar en 2015– és l'edifici de laboratoris i investigació. El segon mòdul concentra els serveis centrals, serveis comuns i administratius, i en aquest se situen els serveis de cafeteria, reprografia i consergeria, una zona polivalent, el saló d'actes, les sales d'estudi, la sala de graus, la sala de juntes, la zona de deganat i diversos despatxos. Finalment, en el tercer mòdul se situen les aules docents, laboratoris i tres sales de simulació que recreen una habitació d'hospital, un quiròfan i una habitació de la Unitat de Vigilància intensiva (UCI).

 

Imatges

 

Altres notícies:

Climent reivindica un marc de finançament estable per a les universitats

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions