Experts reivindiquen la importància d’implantar l'RSU de forma transversal a les universitats

19/12/2016 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

Representants d’universitats espanyoles han reivindicat a la Universitat Jaume I la importància d’implantar la responsabilitat social universitària de forma transversal a les universitats i integrar-la en el seu pla estratègic, així com de respondre a les demandes de la societat en l’àmbit de la investigació a través del diàleg i la participació en les jornades «Noves perspectives en la gestió de la responsabilitat social en les universitats», celebrades el 29 i 30 de novembre.

L'especialista en Enginyeria i Gestió Responsable de la Universitat de Burgos, Óscar J. González, ha presentat el panorama en xifres de l'RSU a les universitats espanyoles. Segons l'estudi que han dut a terme, el 48% de les universitats realitzen RSU, de les quals el 89,7% són universitats públiques, bé a través de codis de conducta, plans estratègics o memòries de responsabilitat social. Per comunitats, ha assenyalat que destaca Andalusia, Catalunya, Comunitat Valenciana i Madrid. «L'RSU és una realitat, i els que no la gestionen es quedaran fora, perquè la societat ho demanarà», ha afirmat.

D'altra banda, en la taula redona sobre experiències pràctiques d'RSU el catedràtic del Departament d'Economia de la Universitat de Cantàbria, Rafael Domínguez Martín, ha assenyalat que s'ha avançat a les universitats en RSU però encara no hi ha un coneixement assentat ni suficient apropiació per part dels equips rectorals, l’estudiantat i professorat. «Si la RSU és realment una prioritat, hauria d'estar transversalitzada en tota la universitat. Hem d'identificar bé els grups d'interès i dialogar amb ells i integrar l'RSU en l'estratègia, com a part nuclear de la gestió de la universitat», ha afirmat.

En aquesta línia, el vicerector adjunt de Relacions Institucionals per a la RSU de la Universitat Miguel Hernández d'Elx ha abordat l'elaboració de memòries de RSU i la utilització del format GRI, destacant la importància d'introduir la RSU com a part del pla estratègic perquè «es genera un cert compromís públic». Una idea que també ha compartit Mònica Figueras, vicerectora de Responsabilitat Social i Promoció de la Universitat Pompeu Fabra, qui ha explicat el procés participatiu que s'ha dut a terme a la UPF per a introduir l'RSU en el pla estratègic, «un procés que ha contribuït a integrar de forma natural l'RSU i traduir-la a cada sector impregnant la cultura de la universitat d'aquests temes», ha assenyalat.

A continuació, el comissionat per a la Responsabilitat Social Universitària de la Universitat Jaume I, el catedràtic d'Ètica Domingo García Marzá, ha exposat el Pla RSUJI. García Marzá ha destacat com una de les principals novetats del Pla RSUJI la inclusió d'un sistema ètic i de compliment que cerca garantir tant la participació com el seguiment  i control del pla en incloure la creació d'una Comissió d'Ètica i RSU, l'obertura d'una línia ètica a través de la qual puguen plantejar-se suggeriments, alertes i denúncies, la realització d'una Memòria d’RSU i l'elaboració d'un Codi Ètic.

Recerca i innovació responsables

L'avanç cap a una recerca i innovació més responsables, que responguen a les necessitats i expectatives de la societat, ha centrat la segona sessió de les jornades. Expertes i experts de l'àmbit acadèmic, de l'administració pública i de l'empresa han destacat la importància de potenciar el diàleg, la participació, la transdisciplinarietat, la inclusió i la transparència al voltant de la ciència. En aquest sentit, han valorat de forma positiva l'aposta europea per introduir la recerca i innovació responsables (RRI per les seues sigles en anglès) com un aspecte transversal que ha d'estar present en tots els projectes de recerca finançats amb fons europeus.

La sessió sobre RRI s'ha iniciat amb la participació de Gemma Revuelta, professora de la Universitat Pompeu Fabra, qui ha destacat la importància d'avançar cap a la «desitjabilitat de la recerca i la innovació, el que suposa anar més enllà de l'acceptabilitat d'aquesta». Revuelta ha destacat que la RRI implica replantejar «qui dirigeix el vaixell de la ciència» donant veu a diferents actors. Com a directora del projecte europeu Heirri, ha destacat la importància de la formació en l'àmbit de la RRI. En aquest sentit, el projecte Heirri busca integrar la formació en recerca responsable a les universitats, i per aquest motiu s'està desenvolupant un ampli estudi a escala internacional, a més de materials que seran d'accés obert.

Posteriorment, Rosina Malagrida, coordinadora del Hub nacional de RRI Tools i responsable del Living Lab de Salut de IrsiCaixa, ha explicat el projecte europeu RRI Tools que ha desenvolupat eines per a la implantació de la recerca i innovació responsables, a les quals pot accedir-se a través de la plataforma en línia RRI Toolkit. En la seua intervenció, Malagrida ha destacat la importància que la comunitat científica «isca de la torre d'ivori i faça permeable el sistema de ciència», de manera que s'establisca una relació bidireccional entre investigadors i indústria amb altres actors com són la ciutadania o els actors polítics. «La innovació i la recerca afecten el nostre model de vida i és important que hi haja canals per a poder opinar sobre cap a on van», ha assenyalat, indicant que els estudis demostren que «la població vol participar cada vegada més en les decisions sobre ciència».

Per la seua banda, César López, responsable d'Unitat del Departament de Cultura Científica i de la Innovació de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), ha abordat els nous públics per a la ciència posant l'accent en la importància de fer arribar la recerca a diferents sectors habitualment allunyats d'aquesta. Així, ha destacat alguns dels projectes que tenen el suport de la FECYT i que afavoreixen la divulgació de la ciència a través de mecanismes nous i altres dirigits a públics diversos. Accions de divulgació en escoles de barris deprimits, actuacions dirigides a fomentar les vocacions científiques, campus científics per a adolescents, contes sobre ciència per als més petits o el concurs de monòlegs sobre ciència Famelab han sigut algunes de les accions assenyalades pel representant de la FECYT.

Finalment, Francisco Fernández Beltrán, director del Servei de Comunicació i Publicacions de la Universitat Jaume I, ha sigut l'encarregat de tancar les conferències amb la presentació del model de comunicació de l'RRI des d'una perspectiva ètica desenvolupat per investigadors i professionals dels àmbits de la comunicació i l'ètica de l’UJI. El projecte, que compta amb el suport de la FECYT, posa de manifest el paper de la comunicació per a aconseguir una recerca responsable. En aquest sentit, en el model proposat la comunicació actua com a «principi i motor de l'RRI en afavorir un diàleg bidireccional amb els afectats per la recerca i la innovació». Així mateix, resulta bàsic per a fer públics els processos, els compromisos i els resultats aconseguits.

Així mateix, s'han presentat comunicacions sobre responsabilitat social universitària i recerca i innovació responsables que seran publicades en línia i en obert.

Les jornades han sigut promogudes pel Comissionat del Rector per al Desenvolupament de la Responsabilitat Social Universitària i el Servei de Comunicació i Publicacions de la Universitat Jaume I, i compten amb la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) del Ministeri d'Economia i Competitivitat.

Imatges de la jornada

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions