La tesi doctoral titulada Obtención de recubrimientos de barrera térmica mediante proyección por plasma atmosférico de polvos y suspensiones de nanopartículas de circona ha permès l'obtenció de recobriments innovadors de zircònia estabilitzada amb ítria, habitualment emprats com a barreres tèrmiques que protegeixen les turbines de gas dels ambients extremadament calents als quals estan exposades. Per al seu desenvolupament, es van emprar nanopartícules en lloc de pols micromètriques i es va aconseguir disminuir la conductivitat tèrmica i augmentar la resistència davant de la fatiga tèrmica dels recobriments. Aquestes millores han permès incrementar l'eficiència energètica, així com augmentar el temps de vida útil d'aquestes turbines, les quals són les causants de la propulsió d'aeronaus i de la generació d'electricitat en nombroses centrals. 

La tècnica emprada per a l'obtenció dels recobriments va ser la projecció per plasma atmosfèric. Amb la finalitat d'aconseguir la deposició de nanopartícules es van seguir diferents vies de treball. En primer lloc, es va dissenyar una metodologia per a aglomerar o reconstituir nanopartícules en pols micromètriques nanoestructurades, les quals són dipositables per la tècnica convencional de la projecció per plasma. La segona via va consistir a modificar aquesta tècnica per tal de dipositar suspensions de nanopartícules en lloc de pols micromètriques. Els resultats d'aquests estudis són traslladables a qualsevol tipus de material i permeten desenvolupar recobriments nanoestructurats que milloren les seues propietats respecte als seus homòlegs convencionals.