Experts, investigadors i estudiantat de secundària debaten a l’UJI sobre filosofia i el seu paper en la societat actual

14/03/2016 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir
  •  congres-filosofia Congreso_Folosofia_16DLL44-in

    Conferència d'Edgar Maraguat. | FOTO: Damián LLorens

La Universitat Jaume I s’ha convertit del 10 al 12 de març en el centre del debat sobre la filosofia i el seu paper en la societat actual amb la celebració del XXI Congrés Valencià de Filosofia, organitzat per la Societat de Filosofia del País Valencià, en el qual han participat destacats experts de l’àmbit nacional, prop d’un centenar d’investigadors que han presentat les seues comunicacions i estudiantat de secundària que ha realitzat una exposició de pòsters.

Edgar Maraguat, professor del Departament de Metafísica i Teoria del Coneixement de la Universitat de València, ha sigut l’encarregat d’oferir la primera de les conferències d’experts, titulada «La "superació" de la teoria del coneixement», en la qual ha explicat l’etapa de la filosofia que trenca amb la identificació dels problemes filosòfics com a epistemològics. «Aquesta època epistemològica va passar, no és la nostra, i no perquè es satisfera el desig de saber sobre les fonts del coneixement, sinó perquè l’empresa d’esclarir primer el significat del coneixement per a després investigar les coses amb certesa es va considerar una aventura impracticable i prescindible», ha apuntat.

No obstant, ha explicat que s’hauria de prendre l’episodi epistemològic com un «extraviament instructiu» i que la superació de l’epistemologia no fa innecessari l’estudi de la seua història. En aquesta línia, ha afegit que la comprensió de la superació de l’epistemologia és impossible sense conèixer la història de la filosofia i els seus protagonistes. «Tota qüestió general sobre el coneixement i qualsevol qüestió de contingut filosòfic pot trobar resposta, provisional o no, tan sols per mitjà de l’estudi del desenvolupament històric de la conversació que connecta l’obra de Plató amb la dels seus descendents contemporanis», ha afirmat.

D’altra banda, la investigadora de l'Institut de Filosofia del Centre Superior de Recerques Científiques (CSIC) Concha Roldán ha oferit la conferència «Ètica i política a Leibniz: millorant el millor dels mons» en la qual ha reivindicat l'actualitat del filòsof alemany Leibniz, quan es compleixen 300 anys de la seua mort el 1716, amb vista a afrontar la situació ètica i política en la qual es troba Europa. Roldán ha destacat la capacitat d'anticipació del que ha qualificat com a «últim geni universal», ja que, a més del camp de la filosofia, Leibniz va destacar en moltes altres ciències en qualitat de lògic, matemàtic, jurista, bibliotecari i polític.

Roldán ha assenyalat que Leibniz «veia ja fa més de 300 anys que Europa havia aconseguit avançar molt en desenvolupament científic i tecnològic, però que necessitava avançar més en el desenvolupament moral i d'una ciència política». Per al pensador alemany, segons ha ressaltat la filòsofa, era fonamental la contribució del col·lectiu d'intel·lectuals per a aconseguir un progrés que fóra més enllà del quantificable i contribuïra al benestar de totes les persones. Així mateix, Leibniz reivindicava la necessitat d'aprendre i compartir avanços amb altres cultures com ara la xinesa, en la qual el filòsof alemany tenia gran interès.

«Ja llavors Leibniz entenia que tot projecte necessita el poder per a la seua viabilitat, i cal posar mesures perquè aquest no es convertisca en un poder despòtic», ha assenyalat Roldán, qui ha recordat l'originalitat d'algunes de les propostes plantejades pel pensador alemany fa tres segles, com són la creació d'un fons monetari on els monarques realitzaren un dipòsit de caució que permetera complir les sentències dels tribunals en el cas que aquests dictaminaren en contra dels monarques.

Roldán ha fet èmfasi, a més, en la importància del concepte de tolerància al llarg de l'obra de Leibniz explicant que «davant de la tolerància en sentit negatiu de "suportar", ell situa la tolerància en sentit positiu de "comprendre" que implica el respecte als altres», i la vincula amb les llibertats de creença i d'expressió, entre altres. «Però la tolerància per a Leibniz també té els seus límits: cal respectar la llibertat de pensament, però no abandonar-la a si mateixa», ha assenyalat Roldán.

Fotografies d'Edgar Maraguat

Fotografies de Concha Roldán