Silja Bára proposa investigar les possibilitats de la participació directa en línia

15/05/2013 | LAURA CASTILLO MATEU
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir
  • Conferència Silja Bára islandia siljabara

    Silja Bára acompanyada per Asunción Ventura en la conferència sobre la gestió de la crisi a Islàndia celebrada a la Llotja del Cànem. | FOTO: ÀLEX PÉREZ

Entre les conferències internacionals del seminari s’incloïa la impartida per la professora de Ciències Polítiques de la Universitat d’Islàndia i activista de la dona, Silja Bára, qui va oferir una conferència a la Seu de la Ciutat de l’UJI el passat 8 de maig sobre la gestió i eixida de la crisi al seu país. Bára va formar part de la comissió de 25 membres elegits directament per la ciutadania per a la modificació de la Constitució islandesa, encara pendent d’aprovació. La convocatòria va congregar multitud de persones interessades en les reflexions de Bára sobre l’eficàcia dels processos de participació ciutadana a Islàndia.

La convidada va confessar no sentir-se «massa optimista» quant als resultats del seu treball al llarg dels darrers quatre anys. No obstant, i a pesar que la reforma constituent encara estiga pendent d’aprovació pel Congrés, va considerar que «la protesta i el projecte de la comissió constituent van tindre èxit», especialment quant als «experiments consultius» en línia que es van dur a terme durant la redacció de la nova Constitució. Per a Bára van suposar un vertader exercici de «democràcia i transparència», cosa que representava precisament l’objectiu últim de la modificació constitucional que demanava la ciutadania en les protestes quan reclamava la dimissió del Govern i el sotmetiment de les seues mesures a referèndum popular. 

L’activista islandesa va tancar el seu discurs instant les institucions acadèmiques a investigar aquest tipus d’experiments en què, segons ella, «s’ha demostrat que es pot confiar en l’opinió de la població». Fins i tot, va dir, a través les xarxes socials en línia perquè, segons va afirmar, «el to que s’empra no és l’usual» en aquests mitjans; sinó que «la gent s’ho pren seriosament si se’ls dóna l’oportunitat». Així, va concloure, «és necessari plantejar quines iniciatives cal que siguen exposades a la ciutadania i ser prudents en l’ús d’aquestes noves eines» per a la «democràcia activa».

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions