panoramica UJI

VI Seminari Internacional d'Igualtat

15/05/2013 | LAURA CASTILLO MATEU
Seminari Internacional Igualtat

La llei d’igualtat no aconsegueix un equilibri representatiu

El passat 6 de maig, la directora de la Unitat d’Igualtat de la Jaume I, Mercedes Alcañiz, va inaugurar el VI Seminari Internacional sobre l’Aplicació de la Llei Orgànica per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes (LOI), que organitzaren conjuntament la Fundació Isonomia i el grup d’investigació Dret i Gènere, dirigit per Asunción Ventura, del Departament de Dret Públic de l’UJI. Alcañiz i Ventura van destacar el problema del «compliment ritual» del principi de paritat recollit en la llei per part dels ens públics.

L’acte d’apertura va comptar també amb la directora general de Família i Dona de la Conselleria de Benestar Social, Laura Chorro, qui va advertir que «no podem prescindir del 50% del talent en una conjuntura de crisi» i va advocar per una gestió i un lideratge social «emocionalment més competents». Un objectiu que, segons Chorro, només pot aconseguir-se amb «una concepció transversal de la conciliació familiar i laboral» que permeta a les dones salvar el «laberint de vidre» amb què ara s’enfronten.  

Aquesta primera jornada es va obrir amb l’anàlisi de l’impacte efectiu de la LOI a escala estatal, al qual van contribuir les aportacions de les professores de Dret Constitucional de les universitats de València i de Huelva, Margarita Soler i Nieves Saldaña, respectivament. Per a Soler, la Llei «ha tingut un resultat positiu en tant que ha obert el debat sobre la presència de la dona en les llistes electorals dels partits polítics després de 30 anys de democràcia». Un resultat que no obté l’aprovat numèric si, segons l’experta, observem la presència de la dona al Parlament. Davant aquesta circumstància, Soler va proposar exigir la paritat interna en els estatuts dels partits polítics, atès que aquests gaudeixen del privilegi de funcionar com a filtre representatiu en el nostre sistema democràtic.

Sobre aquest punt van recaure també les reflexions de la professora Saldaña, qui va destacar que en la composició actual del govern de l’Estat, només el 12% de les carteres ministerials pertanyen a una dona, a diferència de la legislatura anterior. Aleshores, el 53% dels ministres eren dones i, va destacar, «el percentatge incloïa carteres com la de Defensa, Economia i Hisenda, i Afers Exteriors». La magistrada va demostrar que només en casos aïllats, el volum de dones en els organismes oficials superava el 20%. Saldaña va atribuir aquestes limitacions a «la manca de força imperativa de la norma», contra la qual va reclamar una modificació de la LOI que resolga els buits legals sobre el principi de presència equilibrada, i introduir aquest principi en la Constitució espanyola amb caràcter transversal per tal que s’aplique en l’esfera econòmica i social tant de l’àmbit públic com del privat.

 

Silja Bára proposa investigar les possibilitats de la participació directa en línia

Conferència Silja Bára
Silja Bára acompanyada per Asunción Ventura en la conferència sobre la gestió de la crisi a Islàndia celebrada a la Llotja del Cànem. | FOTO: ÀLEX PÉREZ

Entre les conferències internacionals del seminari s’incloïa la impartida per la professora de Ciències Polítiques de la Universitat d’Islàndia i activista de la dona, Silja Bára, qui va oferir una conferència a la Seu de la Ciutat de l’UJI el passat 8 de maig sobre la gestió i eixida de la crisi al seu país. Bára va formar part de la comissió de 25 membres elegits directament per la ciutadania per a la modificació de la Constitució islandesa, encara pendent d’aprovació. La convocatòria va congregar multitud de persones interessades en les reflexions de Bára sobre l’eficàcia dels processos de participació ciutadana a Islàndia.

La convidada va confessar no sentir-se «massa optimista» quant als resultats del seu treball al llarg dels darrers quatre anys. No obstant, i a pesar que la reforma constituent encara estiga pendent d’aprovació pel Congrés, va considerar que «la protesta i el projecte de la comissió constituent van tindre èxit», especialment quant als «experiments consultius» en línia que es van dur a terme durant la redacció de la nova Constitució. Per a Bára van suposar un vertader exercici de «democràcia i transparència», cosa que representava precisament l’objectiu últim de la modificació constitucional que demanava la ciutadania en les protestes quan reclamava la dimissió del Govern i el sotmetiment de les seues mesures a referèndum popular. 

L’activista islandesa va tancar el seu discurs instant les institucions acadèmiques a investigar aquest tipus d’experiments en què, segons ella, «s’ha demostrat que es pot confiar en l’opinió de la població». Fins i tot, va dir, a través les xarxes socials en línia perquè, segons va afirmar, «el to que s’empra no és l’usual» en aquests mitjans; sinó que «la gent s’ho pren seriosament si se’ls dóna l’oportunitat». Així, va concloure, «és necessari plantejar quines iniciatives cal que siguen exposades a la ciutadania i ser prudents en l’ús d’aquestes noves eines» per a la «democràcia activa».

Informació i consultes: Bústia UJI | Centre de seguretat i privacitat
Universitat Jaume I CIF: Q-6250003-H Av. Vicent Sos Baynat, s/n 12071 Castelló de la Plana, Espanya
Tel.: +34 964 72 80 00 Fax: +34 964 72 90 16