UJI

Estratègies per a la gestió excel·lent de les empreses

Última modificació: 14/05/2013 | Font: LAURA CASTILLO
  • Grup Excellentia: qualitat, innovació i persones grupexcelenciaempresarial excellentia
    D'esquerra a dreta, aguns membres del grup: Sergio Palomero, Inmaculada Beltran, Juan Carlos Bou i Vicente Roca

Mesurar l’excel·lència empresarial és, si més no, una feina complicada. Com es pot valorar una qualitat tan subjectiva com aquesta, en què convergeixen tan àmplia gamma de factors? La resposta la té Juan Carlos Bou, coordinador del grup d’investigació Excellentia: qualitat, innovació i persones, del Departament d’Administració d’Empreses i Màrqueting de l’UJI.

Per a l’equip d’Excellentia, una empresa és excel·lent si compleix els seus objectius amb totes les parts implicades en la seua activitat diària, els coneguts com stakeholders o grups d’interès. «Aquest terme –assenyala Bou– engloba tant accionistes com empleats o clients, i en general tota la societat perquè, quan es parla d’excel·lència, també es fa molt d’èmfasi en els estàndards mediambientals i en la sostenibilitat».

Per cadascun d’aquests stakeholders, existeixen mesures de rendiment adequades que ajuden a considerar si l’empresa satisfà les necessitats de tots. Per tant, «no seran les mateixes en el cas dels empleats, més interessats en la relació amb els companys i els seus caps, l’horari o el sou, que per a un client, que estarà més pendent de la qualitat i el preu del producte. Tot en conjunt seria una bona mesura d’excel·lència», explica el coordinador.

Bou, que porta més de 10 anys al capdavant de les investigacions d’excel·lència empresarial, confirma que «hi ha empreses excel·lents, ací i en molts altres llocs». No obstant, més enllà de fixar-se en casos individuals, conta que el grup analitza les tendències de gestió de mostres grans dins d’un sector empresarial, normalment d’àmbit estatal. «La missió és estudiar com d’adequades són les accions que emprenen aquestes organitzacions amb vista a aconseguir l’èxit de l’empresa».

Un èxit que no sempre s’ha associat als mateixos factors. «Al principi, l’excel·lència es mesurava en relació amb els resultats d’una empresa». No obstant, el mesurament del benefici com a única variable significant de la bona o mala gestió d’una empresa no era suficient i, al llarg del temps, els investigadors han anant afegint-hi altres aspectes per a valorar l’excel·lència. Segons l’expert, «no sols s’han de tindre en compte els beneficis, sinó que cal veure si aquests són sostenibles, i si l’empresa intenta seguir una estratègia perquè ho siguen a llarg termini en la qual, a més, es tinga en compte les persones que hi treballen, la qualitat dels productes i la responsabilitat social».

De fet, Bou considera que un dels errors que se sol cometre és associar aquesta darrera a termes d’imatge. «En l’actualitat, la RSC està molt de moda però moltes vegades es pren com una manera diferent de vendre l’empresa, de publicitar que tenen un bon codi ètic, però aquests valors no han de projectar-se només de portes enfora, sinó que cal incloure’ls en la gestió de l’empresa».
 

  • L'excel·lència requereix d'un estudi transversal de l'activitat empresarial, des dels resultats econòmics al compromís amb els empleats i a la innovació dels productes.

  • Les investigacions de Juan Carlos Bou Llusar, catedràtic d’ Organizació d’Empreses en el Departament d’Administració d’Empreses i Màrqueting a la Universitat Jaume I, es centren principalment en la Gestió de la Qualitat i l’Estratègia Empresarial.

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions