panoramica UJI

181 persones gaudeixen dels cursos d’estiu de la Jaume I

26/07/2013 | SCP

Un any més la Universitat Jaume I ha oferit a la comunitat universitària i a la societat en general la possibilitat de continuar la seua formació en el període estiuenc amb una completa programació de cursos d’estiu repartida en diferents espais de la província, concretament el campus del Riu Sec, el paratge natural del Termet de Vila-real, el centre de formació Josep Barberà i Ceprià de Benicàssim i l’Espai d’Art Contemporani de Castelló.

En aquesta edició, un total de 181 persones han tingut l’oportunitat d’aprofundir en alguna de les temàtiques dels nou cursos que s’han dut a terme i que enguany han girat al voltant de la salut, el periodisme o l’art, entre altres qüestions.

TECNOLOGIA

María Vallet-Regí analitza la utilització de nanopartícules ceràmiques en la lluita contra el càncer

La prestigiosa investigadora María Vallet-Regí, doctora en Ciències Químiques i catedràtica de Química Inorgànica de la Universitat Complutense de Madrid, va impartir la conferència «Materials ceràmics per a aplicacions en medicina» en el marc del curs d’estiu «Ciència i tecnologia dels materials ceràmics: reptes en el segle XXI». Vallet-Regí va realitzar un repàs a les diferents aplicacions mèdiques que tenen les bioceràmiques i va posar l’accent en les últimes recerques que tenen com a objectiu fabricar nanopartícules ceràmiques carregades de fàrmacs per a lluitar contra malalties com el càncer. Vallet-Regí va explicar que el seu grup de recerca ha aconseguit fabricar aquestes partícules, carregar-les amb fàrmacs antitumorals i segellar-les perquè no alliberen el fàrmac només entrar en contacte amb el torrent sanguini. A aquestes nanopartícules se’ls afegeixen molècules fluorescents que permeten saber quan han arribat a les cèl·lules cancerígenes, moment en el qual se sotmet el pacient a un estímul exterior que allibera el fàrmac perquè aquest actue contra el tumor. «Amb aquestes noves teràpies focalitzades s’aconseguiria un alliberament molt més controlat del fàrmac i d’una forma molt menys agressiva que la quimioteràpia perquè només arribaria la dosi precisa, al lloc exacte i en el moment adequat», va explicar.

SALUT

El doctor Julián Sanjuán destaca la importància de la relació terapeuta-pacient en els trastorns de psicosis i la falta d’avanços en el tractament amb antipsicòtics

El doctor Julián Sanjuán, professor titular de Psiquiatria de la Universitat de València, va destacar en la conferència titulada «Psicosi: de la recerca a la pràctica clínica» l’avanç mínim que s’ha produït en el tractament amb antipsicòtics en els últims 50 anys i la importància clau de la relació terapeuta-pacient en els trastorns de psicosis. Així mateix, va instar a observar el que ocorre realment al pacient i validar empíricament el que es pot fer per ajudar-lo sent crítics amb les teories ja existents. En la seua ponència, emmarcada en el curs d’estiu «Rehabilitació neurocognitiva en trastorn mental greu», Sanjuán va repassar els últims avanços dels diferents tractaments així com el camp de la genètica i la neuroimatge.

Mario del Líbano: «El 90% de l’èxit d’una persona depèn de la seua intel·ligència emocional»

Mario del Líbano, professor de la Universitat de Burgos i membre de l’Equip WoNT de Prevenció Psicosocial de la Universitat Jaume I, va oferir la conferència «Desenvolupa les teues fortaleses» en el curs d’estiu «Positivítza’t: desenvolupa la teua felicitat i fortaleses». Del Líbano va abordar en la seua xarrada les fortaleses i les debilitats, va parlar sobre l’efecte que tenen les emocions en les decisions i en els sentiments, i va recomanar els assistents que treballen per a millorar la seua autoeficàcia i la seua intel·ligència emocional, ja que aquestes dues capacitats «ens ajuden a ser més feliços». En aquest sentit, va posar l’accent principalment en la importància de la intel·ligència emocional, ja que «el 90% de l’èxit d’una persona» depèn d’ella.

Fabio Babiloni: «El neuromàrqueting pot ajudar a millorar la qualitat de la publicitat»

El professor de Fisiologia de la Universitat la Sapienza de Roma, Fabio Babiloni, va participar en el curs d’estiu «Neuromàrqueting. Sabem realment el que pensen els consumidors i consumidores dels nostres productes i marques?», en el qual va explicar com l’aplicació de tècniques de la neurociència a l’àmbit del màrqueting pot ajudar a millorar la qualitat de la publicitat. El professor italià va assenyalar que el cervell no reté la major part dels estímuls sensorials externs que rep: «cada segon una persona està exposada a mil milions de bits d’informació dels quals retenim 10 bits» perquè el cervell no té suficient capacitat de memòria. Per a poder detectar quins missatges aconsegueixen impactar en el cervell s’estan aplicant algunes eines de la neurociència al màrqueting. «Aquestes eines poden mesurar variables com la memòria, l’atenció, l’interès o les emocions que ens provoca un missatge publicitari, i la correcta interpretació d’aquests senyals pot ser usada per a perfeccionar i millorar la publicitat», va indicar.

PERIODISME I MOVIMENTS SOCIALS

Begoña Chamorro: «La televisió t’exposa molt més als perills del periodisme d’investigació»

La periodista Begoña Chamorro, directora del programa Equipo de investigación de La Sexta, va oferir la conferència «Nous formats i eines per a la recerca periodística en televisió» en el marc del curs d’estiu «Periodisme 2.0. Nous territoris per a la informació». Chamorro va explicar que el periodisme d’investigació «és molt dur i molt incòmode però alhora és apassionant perquè el nostre objectiu és mostrar el que algú vol que estiga ocult». La periodista va assenyalar algunes de les dificultats que comporta fer investigació en un mitjà tan visual com la televisió. En primer lloc «la càmera contamina perquè ningú et parlarà igual si l’estan enregistrant»; en segon lloc, «en televisió no hi ha fonts anònimes, qualsevol dada ha d’estar provada i contrastada com en premsa o ràdio, però a més has de cercar les imatges necessàries perquè l’audiència ho entenga»; i en tercer lloc, «la televisió t’exposa molt més als perills del periodisme de recerca com són les amenaces i intimidacions de gent que vol parar el reportatge».

Walter Gonzalo: «Quan la gent perda la por i es decidisca a pressionar, el problema dels desnonaments s’acabarà»

Walter Gonzalo, de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) a Castelló, va assegurar que l’única forma de fer front al problema dels desnonaments està en mans de la ciutadania «que ha de perdre la por, decidir-se i pressionar perquè això canvie». La mateixa opinió va manifestar el seu company de la PAH de València, Manolo Colomer, qui va fer una similitud amb la pressió social que es va produir en els anys anteriors a la supressió del servei militar. Tots dos representants van participar en el curs d’estiu sobre «Moviments socials, comunicació i ciutadania».

LITERATURA I ART

L’escriptor i crític José Luis García Martín assegura que per guanyar lectors amb les noves tecnologies cal usar la seducció i la insinuació

El professor de Literatura Espanyola de la Universitat d’Oviedo va impartir en el curs d’estiu sobre «Noves formes d’expressió artística: tecnologies digitals en la producció literària» una conferència titulada «Del diari literari al blog: l’escriptura de la intimitat en els temps de Facebook», en la qual va assenyalar com a avantatges de les noves tecnologies la immediatesa i el «no permetre la manipulació» una vegada publicat, davant del gran desavantatge que és «la falta de lectors» perquè, en la seua opinió, «la privadesa -excepte la d’uns quants- no interessa a ningú, i cal usar altres armes com la seducció o la insinuació per captar el lector».

González Tornel analitza la influència del mite del Temple de Salomó en l’arquitectura

El monestir de Santa Maria de la Valldigna i l’església del Col·legi Seminari Sant Pius V són dos exemples de l’arquitectura religiosa valenciana en els quals s’han seguit els preceptes arquitectònics del Temple de Salomó a Jerusalem, segons va explicar el professor Pablo González Tornel, de la Universitat Jaume I, en el curs d’estiu «Mites i metamorfosis en l’art». Durant la conferència «El Temple de Salomó: mite, model i imatge», el professor d’Història de l’Art va explicar les diferents interpretacions sobre l’arquitectura d’aquest temple que han existit a partir del segle XV.
 

Les conferències dels cursos d'estiu es poden escoltar en la següent adreça web: http://www.radio.uji.es/

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions
Informació i consultes: Bústia UJI | Centre de seguretat i privacitat
Universitat Jaume I CIF: Q-6250003-H Av. Vicent Sos Baynat, s/n 12071 Castelló de la Plana, Espanya
Tel.: +34 964 72 80 00 Fax: +34 964 72 90 16