La segona jornada del curs «Les geografies de la ficció: on succeeixen les novel·les?» de la Universitat d’Estiu de l’UJI ha analitzat els escenaris que formen part de les novel·les històriques i el paper que juguen en l’argument de l’obra literària. La cita que se celebra a Benicàssim ha retratat el paisatge de diverses ciutats entre la Roma imperial i la Sevilla i Madrid del segle XVI a partir de la mirada de la literatura.

L’escriptor José Calvo Poyato ha sigut l’encarregat d’iniciar els col·loquis literaris i ho ha fet a partir de les seues dues novel·les La ruta infinita i Dueños del mundo, on descriu les ciutats de Sevilla i Madrid del segle XVI, respectivament. L’escriptor ha comentat la necessitat de «conèixer el marc geogràfic de cada lloc on succeeix la trama, com és el paisatge, la gent, en definitiva quina és la realitat social del dia a dia». En aquest sentit, ha descrit la Sevilla del segle XVI, de La ruta infinita com una ciutat transformada pel creixement econòmic que va afavorir l’arribada de mercaders d’altres indrets com ara Venècia, Flandes o la Borgonya, per la religiositat i per la instal·lació d’aristocràcia a una ciutat que a finals de segle va arribar a tindre 160.000 habitants i que es va veure afectada per diverses epidèmies de pesta. Quant al Madrid de la novel·la Dueños del mundo, ha destacat l’espectacular creixement demogràfic i econòmic després que va ser declarada capital de Castella, gràcies a l’arribada de la noblesa, ordres religioses i treballadors per a dotar-la dels serveis necessaris.

José Luis Corral ha aprofundit en el paisatge de l’imperi liderat per Zenobia de Palmira en el segle III, amb centre localitzat en la Síria actual, i de l’imperi mongol fundat per Gengis Kan, a partir dels quals ha dissertat sobre la manera d’entendre i descriure els paisatges èpics i d’epopeia. L’anàlisi l’ha fet des de la visió de les seues dues novel·les La prisionera de Roma i El amuleto de bronce, que va escriure des d’una perspectiva diferent, ja que «la primera va sorgir a partir d’un viatge a les ruïnes de Palmira i la segona per un desig d’escriure sobre Kan». Corral ha afirmat que «l’escriptor ha de reconstruir un paisatge que normalment està en ruïnes i que s’ha de reinventar per a la novel·la», tot allò sabent que «les cròniques d’eixes èpoques són bastant mentideres». En aquest sentit, l’escriptor ha assenyalat que «en la actualitat, la reconstrucció amb IA pot condicionar la recreació d’un paisatge per part de l’autor de l’obra», i que «l’impacte dels paisatges novel·lats depén de com s’interioritza”. L’escriptor aragonés considera que eixa descripció del paisatge depén de «la mirada de cadascú» i assegura que «moltes vegades és complicat afrontar una novel·la amb un espai geogràfic molt ampli», com és el cas del reflectit en El amuleto de bronce.

De la mateixa opinió és el premi Planeta Santiago Posteguillo, que assenyala que «la mirada de cada escriptor és la que definirà la creació del paisatge, de l’espai geogràfic i una perspectiva definitiva en cada novel·la». Aquesta afirmació l’ha fet durant la seua intervenció sobre les geografies històriques i les geografies imaginades, on ha assegurat que «la geografia de les novel·les la reinterpretem a partir d’allò que coneixem», en referència a les obres de ficció històrica.

Posteguillo ha explicat que «si un escriptor ha de crear un món totalment inventat ha de tindre en compte dos aspectes, que el lector ha d’assimilar que la història passe a una època que reconega i també es necessita un territori encara que siga un món imaginari». En aquest àmbit, l’escriptor valencià ha posat sobre la taula les geografies superposades, que són les que succeeixen en una geografia real junt a un món inventat, com pot ser el cas de Harry Potter, que s’ubica a Londres.

Posteguillo ha afirmat que «les geografies es poden pensar o es poden experimentar, i es poden aconseguir grans novel·les des de les dos perspectives».

La jornada finalitzarà aquesta vesprada amb una taula rodona titulada «Com narrar històries en els paisatges del passat?» on intervindran els tres escriptors de la sessió matinal, Santiago Posteguillo, José Calvo Poyato i José Luis Corral.