La Universitat Jaume I ha inaugurat aquest matí a Benicàssim la setena edició de la Universitat d’Estiu amb la posada en marxa del curs «Contribució de la ciència en situacions de crisi, episodis extrems i emergències», en un acte que ha presentat la rectora en funcions de l'UJI, Eva Alcón, juntament amb la directora general d'Innovació i Emergències de la Generalitat Valenciana, Miriam Gil; la regidora de Seguretat de Benicàssim, Isabel Cuadros, i els codirectors del curs, Eliseo Monfort, catedràtic d'Enginyeria Química de l'UJI i investigador de l'ITC, i Xavier Querol, investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).
La proposta formativa, que s'allargarà fins demà, 5 de juny, analitza la situació actual del canvi climàtic i casos concrets en què la ciència ha contribuït o hauria pogut contribuir a mitigar-ne els efectes, com poden ser la covid-19, l'hantavirus, els episodis de gota freda (dana), les onades de calor, les sequeres o els incendis, entre altres, que són situacions de crisi que pateix la societat.
Durant la seua intervenció, la rectora en funcions de l'UJI ha manifestat que el curs «és un reflex del compromís de l'UJI amb els reptes futurs de la societat» i, en aquest sentit, considera que «la realitat ens ha demostrat de manera crua que som vulnerables davant les catàstrofes i les crisis. Per aquest motiu, necessitem rigor i capacitat d'anticipació davant aquestes situacions, i per a això la ciència és imprescindible. És l'únic instrument que donarà resposta a les crisis que vinguen. Necessitem encert davant situacions d'emergència».
Per la seua part, la directora general d'Innovació i Emergències, Miriam Gil, ha explicat que la gestió moderna de les emergències exigeix prevenció i avaluació. «La ciència és vital per a millorar la presa de decisions i, per això, ciència i innovació han de convertir-se en eines fonamentals». En aquest sentit, la directora general ha insistit que «innovar també és construir ponts estables entre la comunitat científica i l'administració permanent, ja que la col·laboració no pot iniciar-se quan la crisi ja ha començat». La dirigent autonòmica ha manifestat que «l'administració no pot prevenir els fenòmens extrems, i per això la connexió és important per a generar reflexió i propostes».
Finalment, la regidora de Seguretat de Benicàssim, Isabel Cuadros, ha explicat que «per a respondre amb eficàcia davant les emergències és necessària la col·laboració prèvia entre els organismes públics i la ciència».
Després de la inauguració, s'ha celebrat la primera taula redona en què han participat Francisco J. Doblas-Reyes, del Barcelona Supercomputing Center (BSC); Marta Marcos, de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (UIB-CSIC), i Dominic Royé, del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), que han centrat el debat en l'escalfament global i els extrems climàtics, tant pel que fa a la detecció com a l'atribució i la preparació. Durant la seua intervenció, Marta Marcos ha corroborat que els estudis i les anàlisis ratifiquen que «la tendència és que els fenòmens extrems, com ara incendis, pluges i onades de calor, s'han incrementat des de la dècada dels anys setanta i que serien improbables sense l'escalfament global i en un clima preindustrial». Quant a la contribució de la ciència davant possibles situacions de crisi, considera necessària «una interacció contínua entre la comunitat científica i els usuaris amb un missatge més intens i més concret».
En la segona intervenció de la taula redona, Francisco Doblas ha insistit en la necessitat de «la qualitat de la informació dels serveis mediambientals per a respondre a les preguntes dels responsables». Sobre això, Doblas reivindica «la regulació del sector, igual que està regulat el farmacèutic, per a arribar a uns estàndards i fer que la informació tinga la qualitat mínima i que la responsabilitat puga assumir-se, i poder respondre a esdeveniments extrems que segur que es produiran i són inevitables».
Per la seua part, Dominic Royé, del CSIC, ha alertat de «l'amenaça creixent que representa la calor per a la societat» a causa del canvi climàtic i ho ha justificat amb dades, ja que actualment s'estima que al món moren unes 460.000 persones a l'any a causa de la calor, «eixa assassina silenciosa», tal com el qualifica Royé, cosa que suposa un increment del 37 % des de l'any 1991 fins a 2018. Una de les solucions per a mitigar l'efecte de l'increment de temperatures que s'està duent a terme els últims anys és la creació de refugis climàtics, «en els quals Espanya és un referent, però han de passar de ser d'emergència a ser infraestructures permanents», assegura el tècnic.
La segona taula redona s'ha centrat en la gestió de casos concrets de crisis hidrològiques, com ara les inundacions d'Andalusia del passat mes de febrer o la dana de València de 2024, i hi han participat Enric Vázquez, del CSIC; Gerardo Benito, del CSIC; Sergio Martos Rosillo, de l'IGME-CSIC; Jorge Blanco, director general de Qualitat i Educació Ambiental, i José V. Miró Bayarri, subdirector general de Qualitat Ambiental.
Pel que fa a la dana de València, el director general de Qualitat i Educació Ambiental ha posat en valor la gestió que es va fer els dies posteriors a la catàstrofe, amb la neteja de quasi un milió de tones de fang i la retirada de més de 130.000 vehicles de la via pública, a més de 54.000 quilos de residus perillosos, «el major operatiu de neteja de la Comunitat Valenciana». En aquest sentit, l'investigador del CSIC Gerardo Benito ha explicat que «des d'un punt de vista instrumental, el cabal que es va registrar l'octubre de 2024 a València va ser excepcional». No obstant això, «hi ha esdeveniments del passat que ens poden permetre un estudi més exhaustiu i que ens diuen que no és un fet aïllat, ja que hi va haver fenòmens similars en 1776, 1897 i 1949 a la zona de Xiva, per la qual cosa l'administració hauria de tenir-los en compte en els seus plans d'ordenació», ha afegit.
Quant als avisos a la població, Enric Vázquez, del CSIC, considera que «no es pot establir una estratègia prèvia si no hi ha una informació correcta i xarxes de monitoratge adequades per a poder avaluar, mesurar i oferir les recomanacions necessàries per a avisar».
En la sessió de la vesprada, els incendis seran els protagonistes i hi participaran Ferran Dalmau, director de Medi XXI GSA, que parlarà d'«Esdeveniments climàtics extrems i incendis forestals: l'exemple de 2025»; José Antonio Alloza, del CEAM, que centrarà la seua intervenció en «Incendis forestals: de problema ambiental a emergència social», i Ana Serra, investigadora del grup ScienceFlows de la Universitat de València, que impartirà la ponència titulada «Crisi i desinformació».