La Universitat Jaume I ha debatut sobre la naturalesa dels pseudomitjans que difonen desinformació i les fórmules per a combatre aquest perillós fenomen per a la societat. Davant 250 estudiants dels graus de l'àmbit de la comunicació, diverses especialistes han oferit claus fonamentals per a fer front a aquest important problema social en la jornada «Pseudomitjans i desinformació: una amenaça per a la transparència i la democràcia», organitzada per la Càtedra de Transparència Pública de l'UJI i Presidència de la Generalitat Valenciana.

La professora titular de Periodisme de la Universitat de València Dolors Palau ha centrat la seua intervenció a definir què s'entén per pseudomitjà actualment. Segons aquesta experta, aquest tipus de plataformes usen la disfressa dels mitjans per a difondre informacions falses, infringir les convencions periodístiques i posar-se al servei d'ideologies polítiques radicals. La seua aparició és possible per les facilitats i el baix cost que l'entorn digital ofereix per a la creació de pàgines web. Els seus continguts es basen en la imitació, la falsedat i el qüestionament de la correcció política. En aquest sentit, potencien la polarització i, per això, són «una amenaça per a la convivència democràtica», en paraules de Palau.

Per part seua, Loreto Corredoira, professora titular de Dret de la Informació i codirectora de l'Observatori de la Desinformació de la Universitat Complutense, ha analitzat el vessant jurídic dels pseudomitjans. Després de situar aquest fenomen dins de l'emergència d'un nou ordre mundial de la desinformació, aquesta especialista ha afirmat que la falta de transparència en les seues estructures de propietat i rendició de comptes és una les principals problemàtiques d'aquesta mena de plataformes. Així mateix, Corredoira s'ha centrat en el cas del tancament de RT i Sputnik per part de la Unió Europea i les seues derivacions jurídiques com un cas paradigmàtic.