L'Associació Espanyola per a l'Economia Energètica (AEEE) ha clausurat hui a la Universitat Jaume I la divuitena edició del seu congrés anual, que en aquesta ocasió ha analitzat la crisi energètica, les oportunitats per a la indústria, la pobresa, i el desenvolupament regional.
María Teresa Costa-Campi, catedràtica de la Universitat de Barcelona, ha abordat en aquesta tercera jornada els factors determinants de la pobresa energètica. Per a això, ha fet un repàs de diferents estudis i l'evolució dels indicadors d'aquesta pobresa amb la finalitat d'establir uns criteris objectius i identificar les causes.
Així, ha explicat que en la pobresa energètica influeixen els factors socioeconòmics (nivell d'ingressos, situació laboral, nivell educatiu, model de família, etc.), però també són claus la ineficiència energètica i els preus. En aquest sentit, Costa-Campi ha destacat l'important paper que poden tindre les energies renovables i ha afirmat que «la transició energètica i els objectius de 2050 podrien alleujar aquesta pobresa energètica ocasionada per problemes d'eficiència i de preus».
A més, la catedràtica ha presentat un cas d'estudi que han realitzat en diferents microetapes (pre-crisi del 2008, crisi, recuperació, COVID-19 i inici de la crisi energètica) i que assenyala com a principals variables de vulnerabilitat la desocupació, les famílies uniparentals o viure en una casa antiga. L'estudi ha identificat com a grups de risc a famílies en habitatges antics i aïllats en zones rurals, les dones jubilades que viuen soles, les mares solteres desocupades i sense titulació, o els autònoms del sector de la construcció, hotels i restauració durant el COVID-19.
Finalment, ha fet un repàs de què està fent la Unió Europea sobre aquest tema i els diferents paquets de mesures, com l'Objectiu 55 o el Repower EU. En aquest sentit, ha assenyalat que la guerra d'Ucraïna ha augmentat l'interés de l'EU sobre aquest tema i les propostes de la Comissió «van per bon camí, i permeten tant ajudes i subvencions com a mesures estructurals, però el desplegament no ha sigut harmònic». En aquesta línia, ha afegit que «cal combinar actuacions top-down, com les que s'han fet fins ara, amb altres bottom-up en les quals col·laboren les empreses i institucions».
Per a tancar el congrés, Eva Ortega, coordinadora d'investigació del Banc d'Espanya ha oferit la conferència «Espanya i la UE enfront de la crisi energètica: ajust en el curt termini i reptes pendents», en la qual també ha destacat com la guerra d'Ucraïna ha posat en relleu les vulnerabilitats de la configuració energètica de tots els Estats membres de la Unió Europea i, per tant, la necessitat de reduir-les, una qüestió que «no sols és compatible amb la transició ecològica, sinó que fa més urgent, si cap, l'avanç cap a una economia neutra en carboni».
En aquest sentit, Ortega ha afirmat que la reducció de la dependència energètica exterior de la UE i la transició ecològica exigiran en les pròximes dècades el desplegament massiu de fonts d'energia renovables, millores addicionals en matèria d'eficiència energètica i un major desenvolupament de les infraestructures d'interconnexió energètica dins de la UE. «Tot això suposarà considerables desafiaments, per exemple, en l'àmbit tecnològic, atés que algunes de les tecnologies verdes es troben actualment en una fase de desenvolupament inicial o tenen un cost que encara no resulta competitiu. A més, aquest procés també provocarà un increment substancial de la demanda d'algunes matèries primeres —com les terres rares—, que són escasses a la UE, la qual cosa podria donar lloc a noves dependències externes de tercers països», ha afegit.
No obstant això, la coordinadora d'investigació del Banc d'Espanya també ha destacat que l'impuls de les energies renovables podria suposar «una gran oportunitat per a l'economia espanyola, atés que és el segon país de la UE amb major potencial de producció d'energia eòlica terrestre i el primer d'energia solar, i compta amb empreses que són líders mundials en aquests sectors».
Finalment, Ortega ha destacat que, per a avançar en la transformació energètica de l'economia, «és fonamental que la resposta de les polítiques europees a la crisi actual siga àgil, aporte certitud i evite que la transició ecològica acabe provocant una pèrdua estructural de competitivitat per al teixit productiu». Així, considera indispensable que es reforce el finançament a través de l'establiment d'una capacitat fiscal permanent a escala europea.