Xavier Querol: «Les zones de baixes emissions són absolutament necessàries però han d'anar acompanyades de mesures complementàries»

18/07/2022 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

El desenvolupament del Pla Nacional d'Ozó i la implantació de mesures per a la millora de la qualitat de l'aire a Espanya com, per exemple, la posada en marxa de zones de baixes emissions han sigut els principals arguments que s'han debatut durant la segona i darrera jornada del curs «La qualitat de l'aire a Espanya» de la Universitat d'Estiu UJI 2022 que s'ha celebrat a Benicàssim. I és que la contaminació de l'aire suposa una mitjana de nou mesos menys de vida a les persones que viuen a Europa i contribueix a la mort de quasi 400.000 persones a l'any a la Unió Europea.

Davant aquesta problemàtica, les administracions de diversos països ja han començat a implementar mesures en algunes ciutats amb l'objectiu d'aconseguir una reducció de les partícules contaminants a l'aire, segons ha explicat el professor investigador del CSIC, Xavier Querol. Una d'aquestes mesures és la implantació de les zones de baixes emissions que segons la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica han d'establir les ciutats de més de 50.000 habitants abans de l'any 2023 a Espanya.

Querol ha participat en la sessió sobre els reptes i l'aplicació de mesures per a millorar la qualitat de l'aire, juntament amb altres tècnics i experts, i ha assegurat que «la posada en marxa de les zones de baixes emissions és absolutament necessària encara que no és suficient per a resoldre el problema i han d'anar acompanyades d’altres mesures complementàries com són la millora del transport públic, la implantació de zones dissuasives d'aparcament, l'aplicació d'un peatge urbà, i en fases posteriors s'hauria d'emprendre una distribució racional de les mercaderies a les ciutats, un redisseny urbà i una ordenació del territori, entre d'altres».

Durant la intervenció, l’investigador del CSIC ha incidit en la necessitat d’aproximar-se a les recomanacions que marca l'OMS i ha recordat que els contaminants que tenen més impacte per a la salut humana són les partícules en suspensió, l’òxid de nitrogen i l’ozó troposfèric. «Els estudis demostren que la procedència de les partícules que respiren les persones arriba en un 35% del trànsit, de les quals un terç venen dels frens i de les rodes, un 20% de la indústria, entre un cinc i un 10% de les obres, un 5% de les zones portuàries i una part important de les cremes de biomassa agrícola». 

En el conjunt d’Europa, ja són 280 ciutats les que han posat en marxa la zona de baixes emissions. Un exemple pràctic d’aquesta mesura és la que es va implantar a la regió italiana de Lombardia l’any 2015 i que ha explicat el representant de l'Agenzia Regionale per la Protezione dell'Ambiente, Guido Lanzani, que considera que «és necessari un enfocament estructural per a combatre la contaminació de l’aire». En aquest sentit, Lanzani ha explicat que, en el cas del nord d’Itàlia, «les autoritats van adoptar un pla de qualitat de l'aire amb moltes mesures per a limitar les emissions de trànsit, però també la combustió de fusta i de biomassa».

Quant a això, l’expert italià ha destacat que l’administració va introduir diverses àrees de peatge, on els vehicles han de pagar per a ingressar, es va optimitzar i millorar el transport públic, es van desenvolupar rutes ciclistes, a més d’establir-se un pla específic per a la crema de biomassa agrícola, limitacions per a la utilització d’estufes i requisits molt estrictes per a la introducció de les noves. A més, dins del sector agrícola, es van promoure la digestió anaeròbia del fem agrícola, la injecció directa al camp, la cobertura de les instal·lacions d’emmagatzematge de fem agrícola i també la prohibició de realitzar focs oberts amb finalitat agrícola.

La posada en marxa d’aquestes mesures «ha comportat la disminució de contaminants i ha iniciat el camí per a obtenir una millor qualitat de l’aire, però encara queda molta feina per realitzar», explica Guido Lanzani, que afegeix que «no és possible distingir l’efecte d’una única mesura, però el conjunt d’accions implantades ha implicat una millora progressiva de la qualitat de l’aire», una situació a la qual ha ajudat la reducció del 35% del trànsit a Milà des de 2015.

En la mateixa taula també han participat Irene Carrasco, subdirectora general de Sostenibilitat Industrial del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic; Cristina Castells, directora de l’Agència Local d’Energia de Barcelona; Giuseppe Grezzi, regidor de mobilitat de l’Ajuntament de València, i Eliseo Monfort, catedràtic d’Enginyeria Química de l’UJI.

Un dels contaminants que també s’ha de tenir en compte a l’hora d'establir mesures per a millorar la qualitat de l’aire és l’ozó troposfèric, que també ha tingut el seu espai durant la jornada a l’Hotel Termas Marinas El Palasiet de Benicàssim. Durant la seua intervenció, Xavier Querol ha explicat que és un tema difícil de resoldre, ja que és el contaminant més complex a causa del seu origen secundari, ja que no l’emet una font concreta com pot ser una xemeneia, sinó que es forma a l’atmosfera a partir d’altres precursors com l’òxid de nitrogen o compostos orgànics i la seua reacció a la radiació solar i en el qual també influeixen la topografia i la meteorologia.

En aquest sentit, s’ha de dir que s’està desenvolupant el Pla Nacional d’Ozó que, segons ha confirmat María José Alonso, coordinadora d’aire net del Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, s’estima que estiga preparat l’any 2024. Querol ha explicat que el Barcelona Supercomputer Center (BSC), el Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM), l'Institut de Tecnologia Ceràmica de l'UJI, el CSIC i la Universitat del País Basc, estan treballant conjuntament per a establir unes bases científiques que ajuden a desenvolupar el pla.

Així, l’investigador ha explicat que la presència d’aquest contaminant des de 2008 fins  a 2021 s’ha reduït en l'aire, encara que hi ha casos com el de la conca de Madrid, on l’estudi confirma que hi ha la tendència que s’incrementen els nivells d’ozó, mentre que a la ciutat de Sevilla hi ha una tendència de baixada.

En la taula dedicada al Pla Nacional d’Ozó, Gotzon Gangoiti, de la Universitat del País Basc, ha mostrat l’origen d’aquest contaminant en diversos territoris d’Espanya. En aquest sentit, els estudis realitzats demostren que a Galicia i al País Basc, l’ozó arriba transportat des d’altres zones i, en canvi, a la conca de Madrid, nord de Barcelona, la zona del Guadalquivir o la Comunitat Valenciana, arriba des de la mateixa regió, encara que l’aportació d’altres zones d’Europa o Àfrica també és important.

Durant el debat de les ponències, l’investigador Xavier Querol ha volgut cridar l’atenció sobre l’efecte que tenen les zones portuàries, en concret, l’arribada de creuers als ports a l’estiu, en l’increment dels nivells d’ozó a les ciutats. El cas de l’ozó troposfèric és diferent del d’altres contaminants de l’aire, ja que és l’únic que, segons l’Agència Europea de Medi Ambient, ha incrementat un 25% les seues emissions en la darrera dècada. 

Fotografies

Vídeo: https://youtu.be/Yk6c8TCFE5c

Notícia relacionada: Experts asseguren que s'ha d'actuar sense demora i amb major ambició per a reduir la contaminació de l'aire a Espanya

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions