Experts asseguren que s'ha d'actuar sense demora i amb major ambició per a reduir la contaminació de l'aire a Espanya El curs «La qualitat de l'aire a Espanya» ha encetat la Universitat d'Estiu de l’UJI que se celebra a Benicàssim

18/07/2022 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

La Universitat Jaume I ha encetat avui a l'Hotel Termas Marinas El Palasiet de Benicàssim el curs «La qualitat de l'aire a Espanya», amb el qual s'obri la Universitat d'Estiu UJI 2022. La inauguració ha estat a càrrec de la rectora de l'UJI, Eva Alcón, i del director general de Qualitat de l'Aire i Avaluació Ambiental del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Ismael Aznar, que han estat acompanyats per Joan Piquer, director general de Qualitat i Educació Ambiental de la Generalitat Valenciana; Paula Tuzón, secretària autonòmica d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica, de la Generalitat Valenciana; l'alcaldessa de Benicàssim, Susana Marqués, i Xavier Querol, director del curs i professor investigador del CSIC.

Durant la seua intervenció, la rectora de l'UJI ha destacat «la importància d'abordar des d'una perspectiva multidisciplinària la reducció de la contaminació atmosfèrica, una contaminació que té un impacte directe sobre la nostra salut». Els estudis de l'Agència Europea de Medi Ambient reflecteixen que el deteriorament de la qualitat de l'aire se sol relacionar amb 370.000 morts a l'any a la UE. En aquest sentit, ha assegurat que «es tracta d'un dels majors desafiaments climàtics, que exigeix la implicació d'universitats, centres d'investigació, administracions, el sector privat i organitzacions ambientalistes». Alcón ha avançat que «amb aquest curs es vol recuperar la iniciativa de seminaris sobre qualitat de l'aire promoguts pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i les comunitats autònomes i convertir l'UJI en seu principal d'aquests debats globals i promoure una presa de decisions basada en l'evidència científica».

Per la seua banda, el representant del govern central, Ismael Aznar, ha corroborat la necessitat de treballar per a reduir la contaminació de l'aire, ja que a pesar que «la qualitat de l'aire ha millorat a Espanya al llarg de les últimes dècades, continuem tenint seriosos problemes en context urbà, on viu la majoria de la població». Aznar ha recordat que «l'OMS, que en múltiples ocasions ha reclamat major ambició, va presentar al setembre de 2021 les seues noves directrius de qualitat de l'aire, que fixen uns objectius molt més exigents que els que recull l'actual marc normatiu i que serviran d'al·licient per a continuar treballant en la millora contínua en aquest àmbit». El director general de Qualitat de l'Aire ha explicat que el Ministeri està treballant en aqueixa línia i «està impulsant un paquet de mesures en matèria de qualitat de l'aire, moltes d'aquestes ja adoptades, dirigides a aconseguir un entorn saludable per a la ciutadania». Aznar ha incidit en el fet que «la contaminació atmosfèrica és una de les causants de malalties cròniques greus com poden ser l'asma, els problemes cardiovasculars i el càncer de pulmó».

El director del curs i professor investigador del CSIC, Xavier Querol, ha assenyalat la necessitat «d'aproximar-se al més prompte possible a les directrius que marca l'OMS, uns nivells que la majoria de les zones urbanes no compleixen actualment».

El curs ha continuat amb una taula redona en la qual s'ha debatut sobre les tendències legislatives actuals amb què les institucions volen aconseguir una millora en la qualitat de l'aire. L'oficial tècnic de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Roman Pérez, ha explicat que les directrius que ha marcat la institució davant la qualitat de l'aire contenen recomanacions relatives a nivells indicatius sobre la qualitat de l'aire i també objectius intermedis referits a sis contaminants clau com són la matèria particulada (MP₂,₅ y MP₁₀), l'ozó (O₃), el diòxid de nitrogen (NO₂), el diòxid de sofre (SO₂) i el monòxid de carboni (CO). El fet de complir els objectius intermedis com reduir els paràmetres de contaminació relatius a la matèria particulada també oferiria importants beneficis per a la salut, segons explica Román Pérez, com pot ser la disminució del 48% del total de les morts atribuïdes a l'exposició a aquest tipus de partícules, observant-se el major impacte d'aquest compliment en regions d'Àsia Sud-oriental i d'Àfrica, amb reduccions del 57% i del 60%, respectivament, de les morts per la contaminació de l'aire per les MP₂,₅.

Així, el dirigent de l'OMS creu que «al voltant del 80% de les morts que s'atribueixen a l'exposició a les MP₂,₅ en tot el món podrien evitar-se si els països assoliren el nivell anual indicat en les directrius marcades per a aqueix tipus de partícules». En aquest sentit, s'ha de dir que l'any 2019, més del 90% de la població mundial vivia e zones en les quals les concentracions superaven els nivells de referència fixats per l’OMS en 2005, segons Román Pérez, qui va voler recordar que «la contaminació de l'aire afavoreix que es produïsquen parts prematurs i altres causes de mort entre xiquets i lactants, i que segueix sent una de les principals causes de la càrrega de morbiditat dels països d'ingressos mitjans».

La taula redona ha continuat amb la intervenció de Vicent Franco, director general de Medi Ambient de la Comissió Europea, qui ha desgranat les actuals directives de la qualitat de l'aire i la proposta de revisió que s'està acabant d'enllestir des de la Unió Europea. Franco ha explicat que la Comissió Europea té «el compromís d'alinear més estretament els límits de contaminació en l'aire ambient amb els valors recomanats per l'Organització Mundial de la Salut, actualitzats recentment (setembre de 2021)». Segons ha indicat el representant de la Comissió Europea, es preveu que la Comissió presente aquesta proposta al Consell i al Parlament Europeu a Brussel·les durant la segona meitat de 2022. No obstant això, Franco ha insistit «en la importància no només de rebaixar els valors límit de contaminació, sinó també de millorar els aspectes tècnics (com es fa el monitoratge de la qualitat de l'aire) i també el marc jurídic en el seu conjunt: des de la definició de les multes per incompliments o la millora de la informació sobre la qualitat de l'aire disponible per als ciutadans i les seues possibilitats d'accés a la justícia».

Els experts i tècnics consideren que la regulació comunitària actual és insuficient i no es pot deixar la ciutadania desprotegida davant els alts índexs de contaminació. Per aquest motiu, des del Ministeri de Transició Ecològica ja s'ha començat a treballar «per a aconseguir objectius més exigents», segons explica la Subdirectora General d'Aire Net i Sostenibilitat Industrial del Ministeri de Transició Ecològica, Marta Muñoz. Així, s'ha posat en marxa el Programa Nacional de Control de la Contaminació Atmosfèrica d'Espanya, el qual inclou un total de 57 mesures dirigides a assolir els compromisos establerts per a Espanya en la directiva de «Sostres Nacionals d'Emissió» per a 2030. Entre aquestes hi ha mesures de reducció dels precursors d'ozó, l'òxid de nitrogen i els compostos orgànics volàtils no-metàl·lics.

A més, des de l'Executiu s'estan impulsant altres iniciatives com el Pla marc d'actuació a curt termini en cas d'episodis d'alta contaminació, un reial decret on s'aprova el reglament d'emissions industrials i de desenvolupament i el Pla Estratègic de Salut i Medi Ambient o el Pla Nacional de Reducció de l'Ozó. Per a Muñoz, «la millora de la qualitat de l'aire i lluitar contra l'emergència climàtica és un repte que fa necessari adoptar un enfocament global que abaste sectors molt diversos, des del transport fins a la planificació local, passant per l'energia, l'agricultura o la indústria, i que reunisca a totes les parts interessades», assenyala.

L'experta conclou que s'han de complir els objectius de la qualitat de l'aire de l'OMS integrant-los en la normativa comunitària, i «s'ha d'actuar sense demora».

La jornada ha continuat amb diverses ponències sobre monitoratge de les emissions i modelització de la qualitat de l'aire i ha finalitzat amb una visita dels participants en el curs a una empresa ceràmica.

 

Fotografies 

 

Notícia relacionada: Xavier Querol: «Les zones de baixes emissions són absolutament necessàries però han d'anar acompanyades de mesures complementàries»

 

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions