El primer Congrés Internacional sobre Violència Obstètrica reuneix més de 300 persones per a reivindicar canvis en la legislació i en la pràctica sanitària Les ponents del congrés de la Universitat Jaume I insisteixen en la urgent necessitat d'introduir la perspectiva de gènere i aplicar l'evidència científica més actualitzada en ginecologia i obstetrícia

26/05/2022 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
Twitter
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

El primer congrés internacional sobre violència obstètrica ha sigut inaugurat per la vicerectora de Promoció Lingüística i Igualtat en els últims quatre anys, Pilar Safont; el director de la Unitat Predepartamental d'Infermeria i coordinador del Grup d'Investigació en Infermeria, Víctor González, i la coordinadora de les investigacions referents a la violència obstètrica i organitzadora del congrés, Desirée Mena. La trobada, que també és la tercera edició com a seminari, ha comptat amb la participació de més de 300 persones de procedència internacional, entre participants presencials i virtuals.

La primera taula redona, «Violència obstètrica en el segle XXI: política, professió, societat i ciència», ha destacat la urgent necessitat d'actualitzar la legislació i la pràctica sanitària. Mònica Àlvaro, diputada per Compromís en les Corts Valencianes, ha reivindicat l'ús d'aquest terme com a garantia de respecte als drets de les dones i ha repassat les diferents iniciatives legislatives que s'estan impulsant en tot el món. «Hem d'aconseguir que es legisle en l’àmbit estatal. El que no es nomena, no existeix. I no nomenar la violència obstètrica en les nostres lleis la farà invisible per a les persones que la pateixen».

En l'àmbit professional, Soledad Carreguí, comare i supervisora del Servei de Parts de l'Hospital Universitari de la Plana, proposa reivindicar la part «humana» del part. «Venim d'un paradigma intervencionista i li restem molta importància a l'aspecte fisiològic. Cal caminar cap a un model més respectuós i comunicatiu amb les dones». En aquest camí, reivindica els centres de naixements annexos als hospitals, ja presents en molts llocs d'Europa i al nostre país amb dos centres a Catalunya. «La Comunitat Valenciana podria ser pionera perquè ja hi ha un pressupost assignat per a posar en marxa un centre d’aquestes característiques a l'Hospital de la Plana. Les Corts van votar a favor de posar en marxa la nostra casa de naixements, i va comptar amb el suport de tots els grups polítics excepte VOX. La seua implementació seria una vacuna molt important per a garantir les bones pràctiques clíniques i consolidar el sistema sanitari públic».

La intervenció de Susana Fernández, presidenta d’El Parto es Nuestro, reclama que s'escolte les dones i les seues experiències. «Si els qüestionaris es fan quan acabem de donar a llum amb preguntes tècniques, no serveixen per a valorar la qualitat de l'atenció ni la nostra satisfacció. Amb campanyes com “La veu és nostra” volem reconéixer i agrair les bones pràctiques i reivindicar que s'escolte la nostra veu». I la taula s'ha completat amb Purificación Heras, professora d'Antropologia Social i directora de la Unitat de Diversitat (UMH), qui ha destacat que el model biomèdic hegemònic exerceix un innegable control social i ideològic: «És un reflex de les relacions socials jerarquitzades, asimètriques i autoritàries, i legitimades jurídicament. La ciència mai és neutra ni universal, la pràctica mèdica tal com la coneixem és una construcció cultural i, per tant, és modificable. L'evidència científica més actualitzada ens ha demostrat que és possible fer les coses d'una altra manera, i fins i tot abans de fer alguna cosa a vegades cal plantejar-se si és millor no fer».

En la taula redona de la vesprada, «Desconstruir per a reconstruir», les professionals Beatriz Lorente i Laia Pratcorona, ginecòlogues; Lucía Pascual, pediatra; Elena Crespi Asensio, psicòloga, i Ruth Tirado, comare, han compartit com, des de la seua experiència, es viu un procés de desconstrucció per a tornar a aprendre sobre la salut de les dones per a contribuir a erradicar el biaix de gènere, en general, i la violència obstètrica, en particular, en el sistema sanitari.

El congrés ha premiat, a més, Rocío Ramallo-Castillo, Isabel Corrales-Gutiérrez, Eva Domínguez-García i Antonio Zurita-Garrido com a millor comunicació oral: «La violencia obstétrica: estudio descriptivo sobre las percepciones de los profesionales que atienden partos desde un abordaje multidisciplinar», i Laura Borrego-Cabezas, Celia Pérez-Real i M. del Socors Arnedillo-Sánchez com a millor pòster amb «Percepción de las matronas ante la violencia obstètrica».

La jornada ha inclòs també un videofórum amb el premiat documental interactiu Parir en el siglo XXI de Barret Cooperativa, així com la narrativa de creació del cartell del congrés, obra de l'artista Sofía Costa. La imatge del cartell representa, en forma de metàfora visual, els sentiments de les dones que han tingut una vivència negativa del seu part.

Vídeos de la jornada: matí | vesprada

Pósters

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions