La Universitat Jaume I ha celebrat el solemne acte d’obertura del curs acadèmic 2021-2022, un acte que ha estat presidit per la rectora de l’UJI, Eva Alcón, acompanyada pel president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig; la rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre; el rector de la Universitat Politècnica de València, José E. Capilla; la rectora de la Universitat d’Alacant, Amparo Navarro; el rector de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, Juan José Ruiz; el rector honorari de l’UJI, Francesc Michavila, i la secretària general de l’UJI, Cristina Pauner. Així mateix, han assistit a l’acte la resta de rectors i rectores de les universitats públiques i privades valencianes; la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, i l’alcaldessa de Castelló de la Plana, Amparo Marco, entre altres autoritats.
En la seua intervenció, la rectora de l’UJI ha recordat les dues reivindicacions històriques de les universitats: un nou model de finançament, «la gran assignatura pendent», i la situació de les plantilles.
Pel que fa al finançament, Alcón ha destacat que «les universitats demanem un finançament pluriennal, suficient i adequat per a prestar el servei públic de qualitat que la societat mereix». En aquesta línia, ha afegit que «el que reivindiquem és una inversió ajustada a les necessitats reals de cadascuna de les universitats».
D’altra banda, ha al·ludit a la necessitat d’estabilitzar el professorat universitari acreditat, reduir la temporalitat i facilitar la renovació de les plantilles. «L’eliminació de la taxa de reposició i l’aplicació del conveni col·lectiu del personal laboral són mesures irrenunciables i inajornables. No sols ho demanem per una qüestió legal, també ho demanem per responsabilitat institucional i ètica», ha afirmat.
Per a finalitzar, la rectora ha compartit alguns dels reptes i projectes per a aquest curs acadèmic. En la docència, l’UJI continuarà revisant l’oferta d’estudis oficials i propis «per a respondre a necessitats del present i anticipar-nos al futur» i en investigació i innovació s’aprofundirà en la transferència de coneixement amb la construcció del nou edifici de transferència i el Centre d’Innovació Educativa i Tecnologies Digitals.
La consolidació del campus serà una altra de les accions que s’impulsaran amb l’aposta per les energies renovables «per a gaudir d’un campus cada vegada més sostenible i saludable». Alcón també ha assenyalat la digitalització com un altre dels aspectes destacats, en línia amb el Pla UJI Digital, per tal de millorar la infraestructura digital i l’administració electrònica, alhora que es desenvoluparan les competències digitals de tota la comunitat universitària.
Quant a les persones, «continuaran en el centre de les nostres polítiques, i per això prioritzarem, des de la responsabilitat que tenim, l’interès col·lectiu», ha apuntat la rectora.
L’aprovació del III Pla d’Igualtat i l’inici de les accions del Pla UJI ODS, juntament amb un compromís per la cooperació internacional, completen les principals accions de la universitat pública de Castelló per a aquest curs acadèmic.
«Com veieu, obrim un nou curs assentant les bases per a respondre a les profundes transformacions socials, ambientals i econòmiques en un temps decisiu que exigeix una resposta ràpida, conjunta i exemplar», ha conclòs la màxima autoritat acadèmica.
Per la seua part, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha assenyalat que «la universitat ha demostrat ser el millor ascensor social» i ha destacat que, enguany, 128.000 joves estaran a les aules de totes les universitats públiques valencianes en un curs ple d’expectatives i d’esperança en la recuperació i la reactivació després d’aquest temps de dificultats. «Volem caminar de la mà de les universitats i invertir-hi encara més perquè on està el coneixement està el futur i la prosperitat i, sobretot, la igualtat d’oportunitats», ha afirmat.
Lliçó inaugural: la serendipitat en la ciència
Rosa Llusar Barelles, catedràtica de Química Física de la Universitat Jaume I, ha estat l’encarregada d’impartir la lliçó inaugural d’aquest curs acadèmic 2021-2022 que portava per títol «La serendipitat en la ciència: descobriments on conflueixen l’atzar i el talent», on ha analitzat alguns exemples de fites científiques en les quals la serendipitat ha jugat un paper rellevant, tot i que ha assenyalat que el paper de l’atzar en el descobriment científic no ha de sobrevalorar-se.
Llusar ha explicat el descobriment de la quiralitat molecular; dels raigs X i la seua posterior aplicació a l’elucidació estructural de l’ADN o àcid desoxiribonucleic; el descobriment accidental d’un complex de coordinació, el cisplatí, àmpliament utilitzat en quimioteràpia per a combatre uns certs tipus de càncer; la història de niló i, per últim, ha fet una breu anàlisi sobre el paper que la serendipitat ha jugat en el desenvolupament de les vacunes, atès el context actual de la pandèmia de la COVID-19.
«La serendipitat és relativament freqüent en el món de la ciència però, tal com s’ha pogut observar en aquesta anàlisi, darrere de la realitat de cadascun d'ells hi ha alguna cosa més que un colp de sort. Tots els nostres protagonistes tenen alguna cosa en comú: una ment preparada davant l’inesperat, unida a una gran capacitat de treball», ha apuntat la catedràtica.
D’altra banda, Llusar també ha assenyalat que la publicació primerenca dels resultats millora també l’economia de la investigació, ja que evita la repetició innecessària d’experiments. En aquest sentit, ha indicat que «les xarxes poden jugar un paper de treball en equip en els quals l’observació requereix l’esforç i recursos de moltes persones. Aquelles comunitats que comparteixen la informació de forma més eficient creen un clima més propici per a la serendipitat».
Finalment, ha fet referència a les inversions d’R+D, sobre la qual cosa ha afirmat que «com més gran és el volum del treball de recerca, major és la probabilitat d’obtenir un resultat per serendipitat i també augmenta la probabilitat d’una troballa fortuïta en aquells entorns que ofereixen oportunitats a les persones amb talent, alhora que aquests propicien la formació d’investigadors capaços d’aprofitar aquestes oportunitats». En aquesta línia, la catedràtica ha reiterat la importància que té la captació de talent i unes polítiques adequades de finançament en l’avanç científic. «Avui més que mai requerim un consens entre els diferents agents responsables de la política científica que propicie un clima idoni per a la investigació i per a la formació de futurs científics», ha conclòs.
Medalles d’Or
En l’acte també s’ha lliurat la Medalla d’Or de la Universitat Jaume I als col·lectius sanitari i sociosanitari, educatiu i científic davant «una resposta professional, carregada d’empatia, esforç compartit, solidaritat i resiliència durant la pandèmia de la COVID-19 que mai ens cansarem d’agrair», ha assenyalat la rectora Eva Alcón.
Blanca Ferrer, supervisora general del Departament de Salut de Vinaròs, i Juan Bellido, metge epidemiòleg al Centre de Salut Pública de Castelló i professor a la Unitat Predepartamental de Medicina de l’UJI, han rebut la distinció en representació del col·lectiu sanitari i sociosanitari. Quant al col·lectiu educatiu, ha estat representat per Andreu Branchat, director de l’IES Leopoldo Querol de Vinaròs, i Noel Manzanares, directora del CEIP Francisco Grangel Mascarós de l’Alcora. Finalment, Rosa Menéndez, presidenta del Consell Superior d’Investigacions Científiques, ha sigut la representant del col·lectiu científic.