Experts i expertes en sexualitat de tot el món s’han donat cita hui en el II Congrés Internacional de Sexualitat, l'esdeveniment científic més important a nivell nacional sobre aquest àmbit, organitzat per l’equip Salusex de la Universitat Jaume I i la Universitat de València, que explorarà fins el pròxim 18 de juny les múltiples perspectives de la diversitat sexual.
En el congrés, que ha despertat l’interés de més de 180 participants i enguany es realitza en modalitat en línia, s’abordarà la diversitat relacionada amb l'orientació i la identitat sexual, amb un especial interés en la sexualitat de les persones LGTBI+; la sexualitat de les persones amb diversitat funcional física o intel·lectual o de col·lectius específics, o la influència de les tecnologies de la informació i comunicació en l'expressió de la sexualitat, entre altres temes.
La inauguració ha comptat amb la presència de la rectora de l’UJI, Eva Alcón; el secretari autonòmic d’Igualtat i Diversitat, Rubén Sancho; la vicepresidenta i diputada de Benestar Social, Patricia Puerta; la regidora de Feminisme i LGTBI de l’Ajuntament de Castelló, Verónica Ruiz, i el degà de la Facultat de Ciències de la Salut i president del congrés, Rafael Ballester.
Eva Alcón ha destacat la importància de «conèixer per a respectar» i ha posat en valor la contribució d’aquest congrés a l’avanç del coneixement científic de la sexualitat humana i la millora de la salut sexual de tota la població. «La diversitat sexual és un reflex de la pluralitat i el respecte ha de ser un valor es essencial de una societat democràtica. Desgraciadament, encara són massa freqüents els casos d’assetjament i agressions a persones amb una orientació sexual determinada. Encara ens queda molt a fer i la universitat té un paper clau», ha afirmat.
Per la seua part, Rubén Sancho ha assenyalat que resulta fonamental posar en valor la diversitat sexual i la sexologia com a disciplina científica. «Encara que l’accés a la informació és més fàcil que mai, continuen existint tabús, ignorància i prejudicis al voltant de la sexualitat. Queda molt a fer, i cal educar i educar-nos», ha apuntat. En aquesta línia, ha afegit que «des d’alguns sectors s’està creant un marc que concep la sexualitat com un perill per la qual cosa és important fomentar una educació sexual amb mirada crítica que tinga en el seu centre el plaer, la comunicació, la responsabilitat i el respecte».
Finalment, Rafael Ballester ha assenyalat que aquest congrés aspira a constituir un espai de trobada de professionals i investigadores i investigadores sobre les múltiples i diverses formes que l'ésser humà té d'expressar i manifestar la seua sexualitat, a més de ser «una plataforma on exposar l'evidència científica que indica el sofriment que causa la LGTBfòbia i altres formes de discriminació cap a unes certes manifestacions de la sexualitat, en les persones que no han comés més delicte que apartar-se de la norma». En aquest sentit, assenyala Ballester, «el congrés reivindica la llibertat sexual com un dels drets humans bàsics que qualsevol societat que pretenga dir-se ‘civilitzada’ ha de garantir, protegir i potenciar. Ha de fer-se des de la ciència, les universitats, els mitjans de comunicació, les Institucions polítiques i tots i cadascun dels agents socials. Cal deixar molt clar que la diversitat sexual és sempre una riquesa per a qualsevol societat i mai una amenaça».
Sexualitat en temps de pandèmia
Pedro Nobre, president l'Associació Mundial per a la Salut Sexual i del laboratori d'investigació en sexualitat humana (SexLab) de la Universitat de Porto, ha presentat en la conferència inaugural tres estudis sobre l'impacte de la pandèmia de la COVID-19 en diferents esferes de la salut sexual.
El primer estudi ha analitzat l'impacte de les mesures de confinament en la conducta sexual, el benestar psicològic, la satisfacció amb les relacions i la salut sexual en una mostra d’estudiants universitaris i altra de població general a Portugal.
Segons ha explicat Nobre, en el cas de l’estudiantat, que en la majoria dels casos estava separat de la seua parella, «els resultats mostren un impacte negatiu en la salut mental i en la sexualitat, més que en la salut física o en les relacions». A més, també s’han observat canvis en la freqüència dels comportaments sexuals amb un increment de la masturbació, especialment en el cas dels homes, un increment del consum de pornografia, major sexting i sexe per streaming. Pel que fa als comportaments sexuals presencials, tant dones com homes van reduir la freqüència de sexe oral i penetració vaginal, a més d’una reducció en el sexe anal en el cas de les dones.
Quant a la població general, que presentava un patró diferent a l’estudiantat atès que en la major part dels casos no estava separat de la seua parella, no es percep gran impacte en les relacions i, tot i que la tendència en la satisfacció sexual és cap al empitjorament, també hi ha un nombre significatiu de persones que percep una millora.
El segon estudi ha examinat la relació entre els graus confinament i els diferents dominis de funcionament sexual en homes i dones, tenint en compte el rol com a mediador de l’ajust psicològic durant el tancament. L’investigador ha explicat que «en els homes, els nivells de confinament van tindre un impacte negatiu significatiu en la funció erèctil i la satisfacció en el coit però no es va observar un impacte important en les dones. Així, l’ajust psicològic va mediar la relació entre els nivells de confinament i la majoria dels dominis de funcionament sexual en els homes però no en les dones».
Finalment, el tercer estudi ha utilitzat un disseny longitudinal per a explorar el paper dels factors de trets de personalitat (neuroticisme, extraversió) i factors psicosexuals (creences sexuals) com a predictores del funcionament sexual i el sofriment sexual al llarg de la crisi pandèmica. Els resultats obtinguts, a partir d’una anàlisi realitzada durant el confinament i quatre mesos després, assenyalen que el sofriment sexual després del confinament es va reduir i que els homes van tindre nivells més baixos de funcionament sexual en aquest segon període. Així mateix, els nivells alts de neuroticisme i creences relacionades amb l’edat van predir de forma significativa un funcionament sexual més baix i un sofriment sexual més elevat, mentre que els nivells alts d’extraversió van predir un funcionament sexual més alt. «Aquestes evidències donen suport al paper que tenen els factors psicològics de vulnerabilitat per a predir problemes sexuals i poden tindre implicacions molt importants en la prevenció i el tractament de les disfuncions sexuals», ha conclòs.
Més informació: https://salusex.uji.es/