L'Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals (ESTCE) de la Universitat Jaume I ha celebrat el lliurament de la tercera edició dels Premis Marcadors, destinats a reconèixer els professors i professores de secundària que més han motivat i format l’estudiantat durant el període de l'ESO i batxillerat.

Els 11 guardonats han sigut triats i votats per l'alumnat de primer i segon curs dels graus que es cursen a l’ESTCE. L’objectiu dels guardons és donar visibilitat al treball del professorat de secundària de la branca cientificotècnica, pel seu coneixement i la seua capacitat de transmissió d'habilitats a l'alumnat amb el seu treball diari.

En l'acte també s'ha atorgat el X Premi de Divulgació Científica i Tecnològica en Valencià a l'estudiant Radu Andrei Matei pel seu assaig «Neuralink i la transcendència del pensament», que ha llegit durant el transcurs de la cerimònia.

El lliurament de guardons ha comptat amb la participació del vicerector de Professorat i Ordenació Acadèmica, Joaquín Gual; la directora i el secretari de l’ESTCE, Amelia Simó i Juan Ignacio Climente, respectivament; la resta de l’equip de direcció del centre i els directors i directores dels departaments de l’Escola, a més dels guardonats i alumnat de l’ESTCE.

El vicerector de Professorat i Ordenació Acadèmica ha indicat durant la seua intervenció que és «molt important la col·laboració entre la universitat i els centres de secundària, especialment, perquè és aquest professorat el que marca el destí de l’alumnat» i «encara que ara puguen no adonar-se completament de la seua influència, amb el temps seran capaços d’identificar aquells mestres o professors o professores que més van influir a l’hora de triar un camí professional».

A més de felicitar aquest col·lectiu, Gual també ha donar l’enhorabona al guardonat amb el premi de divulgació científica i tecnològica en valencià perquè «cada vegada es dona més importància a la divulgació del coneixement» i és important que els futurs científics ho incorporen al seu treball diari.

A continuació, la directora de l’ESTCE, Amelia Simó, ha tingut unes paraules d’agraïment per a tot el professorat de secundària «en un any que s’han hagut de multiplicar per atendre el seu alumnat, adaptar-se en un temps rècord a les eines telemàtiques per a la docència i conciliar amb la seua situació familiar» i després d’un curt estiu «readaptar-se de nou per a impartir docència als centres». «Gràcies -ha dit- per lidiar amb aquesta situació complicada i transmetre els coneixements i animar l’estudiantat a continuar la seua formació en ciència i tecnologia».

El professor de secundària de l’IES Broch i Llop de Vila-real Joan Lluís Vicent ha assegurat en representació dels 11 professors i professores premiades que «és un repte diari fugir de l’abstracció teòrica i buscar camins per a transmetre el coneixement, però és motivadora la recerca que permet connectar la ciència i la tecnologia amb la vida quotidiana, així com explicar els fonaments científics que ofereixen respostes a les inquietuds que es planteja la societat, com el canvi climàtic o les vacunes». Per al professor, la tasca docent implica «una formació integral que permeta a l’alumnat donar resposta a les diferents situacions professionals amb què es trobaran, però també que ho puguen aplicar en altres contextos. Amb això donarem per ben feta la feina», ha conclòs.

Llistat de guardonats i guardonades

Esforç, interès, exigència, passió i suport serien algunes de les raons del premi

Exigència passió, interès, esforç i suport són alguns dels substantius que el professorat guardonat en la tercera edició dels Premis Marcadors de l’ESTCE ha fet servir per a explicar-se els motius pels quals el seu alumnat l’ha triat per a atorgar-li aquests guardons. «Crec que l’alumnat —comenta Amparo Monedero— ha considerat que soc una professora que em preocupe molt per ells i n’estic damunt, exigint-los i fent-los treballar molt, però tractant-los com a persones adultes i intentant tenir una relació propera».

Per a Fina Ansuátegui, la resposta podria estar en el «reconeixement a l’esforç diari» i en el fet que «en algun moment, he sabut donar-los el suport que necessitaven per continuar, perquè segon de batxillerat és un curs complicat, i sentir-se valorats i recolzats els ajuda a treure el millor d’ells mateixos». Per a Ignacio Ferrer, l’ambient de treball generat a classe ha sigut la clau: «Era una classe molt bona, molt treballadora alhora que responsable, amb moltes personalitats diferents que en donaven riquesa i amb els quals la relació era molt propera. Tot això, unit amb el fet de portar les classes ben preparades, crec que els va fer aprendre i disfrutar de l’any, igual que ho vaig fer jo».

Héctor Caraballo pensa que potser han tingut en compte «que els he ajudat a tenir un tarannà crític i racional, lliure de dogmatismes i sense donar res per assentat». Per a Rosario Miñana, podria ser l’interès a «empatitzar amb ells i transmetre’ls com és de meravellosa la meua assignatura (Biologia)», comenta. Per a Alicia Delcampo, les raons podrien ser dues: d’una banda, «crear un clima agradable de treball a classe, fer-la més pràctica sempre que siga possible i fomentar la seua creativitat», i d’altra banda, «estar al seu costat dia a dia; escoltant-los i animant-los a superar els problemes que se’ls plantegen en el batxillerat».

«Són el millor de la meua professió, m’aporten vitalitat, joventut i alegria»

Malgrat la diferència generacional entre ambdós col·lectius, són moltes les coses que l’alumnat aporta al seu professorat perquè «treballar amb gent jove sempre és gratificant», comenta Fina Ansuátegui, qui afegeix «em donen molt, especialment la motivació diària per a continuar treballant i esforçant-me cada dia més»; i en la mateixa línia s’expressa Amparo Monedero: «Són el millor de la meua professió, m’aporten vitalitat, joventut i alegria». Igualment opina Héctor Caraballo, qui diu que «l’alumnat fa que vulga alçar-me cada dia per a poder alimentar la seua curiositat. I m’ensenyen molt, perquè com va dir Sèneca, “ensenyant s’aprèn”». A més, comenta Rosario Miñana, «aporten vida als meus dies de docència, és un treball gens rutinari en el qual em divertisc; i em comparteixen les seues il·lusions i també les seues pors, èxits i fracassos en la vida».

En el cas de Nacho Alguacil, «ens deixem una empremta perdurable en el temps. Som privilegiats perquè estem exercint la professió més bonica del món, en la qual s’ensenya però també s’aprèn», assegura i explica que «ens contagien la seua vitalitat i les seues ganes d’aprendre i m’obliguen a ser molt autoexigent en el meu treball, perquè la nostra tasca va més enllà d’impartir una matèria, implica una col·laboració destacada en el creixement personal. A Ignacio Ferrer li aporten «moltes coses, però destacaria les moltes lliçons de vida. Per desgràcia, als instituts tenim molts alumnes amb moltes dificultats en el seu dia a dia que s'esforcen i aconsegueixen, a pesar de tot, arribar a ser bones persones i a trobar un futur. I també destacaria els sentiments que em transmeten i els bons moments que passe amb ells, que em donen molta energia i molta alegria i em fan sentir viu».

I com va arribar el professorat a les aules?

La major part de nosaltres tenim algun record dels mestres o les mestres de primària o del professorat que ens va impartir classe a l’institut o la universitat. El camí de cadascun d’ells per a arribar a la docència ha sigut diferent, però tothom comparteix una gran dosi d’estima pel seu treball diari i pel que implica. Fina Ansuátegui, encara que tenia clar que volia dedicar-se a la docència, va provar altres coses i finalment es va incorporar a l’ensenyament: «Entre a classe i m’oblide de qualsevol problema, en gaudisc cada matí… és el millor que m’ha pogut passar», comenta. En el cas de Rosario Miñana, «va ser la meua segona opció, però no me’n penedisc. M’encanta poder transmetre i compartir coneixements i veure com els maduren».

«Em dedique a l'ensenyament no sols perquè m'encanta ensenyar, sinó també perquè vull transmetre als meus alumnes la meua passió per la ciència», comenta Héctor Caraballo, qui afegeix que «quan estàs enamorat, vols que tothom ho sàpiga. A més, com que l'educació secundària és una etapa vital en la qual han de prendre decisions transcendentals, vull estar ací, amb ells, per a ajudar-los a prendre, lliurement i independentment, la millor decisió seguint sempre el seu cor».

Ignacio Ferrer es dedica a la docència per dues raons: «Una, perquè crec que és una de les millors formes d'aportar la meua formació i experiència a la societat. I l'altra és perquè considere que l'alumnat, en aquesta etapa de la seua vida en què està desenvolupant el seu pensament lògic i formal, encara no està immers en les preocupacions de la vida dels majors i viuen compartint l'amistat, la companyonia, la il·lusió, l'ajuda als altres...  tota una sèrie de valors que són importantíssims i potser s'obliden un poc quan creixem, però que ells em transmeten i em recorden cada dia que es pot continuar tenint-los presents durant tota la vida».

Imatges: https://www.uji.es/com/fotonoticies/arxiu/2020/12/lliurament-premis-marcadors-2020