UJI

Les universitats públiques valencianes generen el 1,9% del PIB i el 2,3% de l'ocupació de la Comunitat Valenciana

03/07/2019 | SCP

Les universitats públiques valencianes i la seua activitat associada generen 2.090 milions d'euros de renda a la Comunitat Valenciana i 44.202 llocs de treball, la qual cosa suposa l'1,9% del PIB i el 2,3% de l'ocupació valencians, segons revela el quart informe La contribució socioeconòmica de les universitats públiques valencianes, elaborat per l'equip investigador de l'Ivie i presentat en la seu de la Universitat Jaume I de Castelló. Segons l'estudi, el sistema universitari públic valencià (SUPV) permet retornar a la societat, a través de la recaptació fiscal addicional generada pels seus titulats, 2,7 euros p

er cada euro que les administracions públiques inverteixen en el seu funcionament. Enfront dels 770 milions anuals en transferències corrents públiques que rep el SUPV, els seus titulats aporten 2.088 milions d'euros més en impostos dels quals hagueren generat si no tingueren aqueixos estudis universitaris, atès que tenen més ocupació i obtenen majors ingressos.

L'estudi ha sigut presentat pel director de Recerca de l'Ivie, Francisco Pérez, en un acte que ha comptat amb la participació del president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i de les rectores i rectors de les cinc universitats públiques de la Comunitat Valenciana. Durant la seua intervenció, la rectora de la Universitat Jaume I i presidenta de torn de la Conferència de Rectores i Rectors de les Universitats Públiques Valencianes (Crupv), Eva Alcón, ha reivindicat una estratègia valenciana d'universitats que permeta dotar al sistema d'un marc financer estable i suficient com per a escometre les seues funcions de servei públic de formació i recerca superior.

Les cinc universitats que formen el SUVP –Universitat d'Alacant, Universitat Miguel Hernández, Universitat Politècnica de València, Universitat de València i Universitat Jaume I de Castelló- van concentrar el 85% dels estudiants de grau, el 68% dels de màster, el 96% de la producció científica i el 100% de les patents nacionals obtingudes pel total d'universitats situades en la regió durant el curs 2017-2018. En conjunt, les cinc institucions ofereixen 554 titulacions i obtenen un rendiment 8 punts per sobre de la mitjana nacional, segons les dades d'O-Rànquing . Aquestes xifres positives s'aconsegueixen malgrat l'entorn econòmic menys favorable en el qual es troben respecte a altres universitats espanyoles, ja que la Comunitat Valenciana se situa 12 punts per sota de la mitjana nacional en PIB per càpita i la productivitat per ocupat és 4,5 punts inferior.

Les universitats públiques valencianes s'han vist afectades per la profunda crisi patida per l'economia  espanyola en l'última dècada, que ha provocat la caiguda dels ingressos públics i dels recursos del SUVP (en 2017 suposaven el 91% dels quals tenien en 2009). Durant el període de recessió també es va bloquejar el procés de rejuvenecimiento i desenvolupament de la carrera dels investigadors i docents, ja que es va limitar la taxa de reposició de professorat en plantilla, la qual cosa va obligar a recórrer més a la contractació d'associats. Aquests ajustos van incidir en la capacitat de recerca i innovació de les universitats i en els ingressos destinats a les activitats de R+D+i, que es van reduir un terç des de 2009.

Les dificultats per a les universitats públiques valencianes també han arribat des de la competència, tant amb l'expansió de les institucions privades, que han passat de formar al 8,6% de l'alumnat en 2007-2008 al 18,5% avui dia, com per la major demanda de la formació no presencial i l'augment en la mobilitat dels estudiants que, en major mesura, decideixen formar-se fora de la Comunitat Valenciana. L'informe alerta, a més, dels canvis en la composició de les demandes d'estudis i, particularment, la caiguda en un 33%, entre el curs 2000-2001 i el 2017-2018,  del nombre d'estudiants que es matriculen en un grau o màster en les àrees STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques), malgrat la forta demanda del mercat de treball d'aquests titulats.

La reculada en el nombre d'estudiants totals derivat fonamentalment de causes demogràfiques -en el curs 2017-2018 hi havia un 20% menys d'estudiants de grau dels quals hi havia en llicenciatures i diplomatures en 2009-2010- no pot ocultar l'important poder d'atracció d'alumnat de fora de la Comunitat que han demostrat les universitats públiques valencianes. El 13% dels alumnes de grau i el 32% dels de màster procedeix d'altres països o altres autonomies espanyoles.

Contribucions socials del SUVP

Al costat de la contribució econòmica de les universitats públiques valencianes l'informe presentat avui estudia les seues rellevants aportacions a la societat i al benestar de les persones. En primer lloc, la universitat afavoreix la mobilitat social ascendent, gràcies a les millors oportunitats laborals que tenen els titulats, i redueix el risc de pobresa, que en el cas dels titulats en educació superior és del 14,8% mentre que per a les persones amb educació primària s'eleva al 44,5%.

No obstant açò, les universitats no aconsegueixen igualar completament les oportunitats d'accés dels joves a l'educació superior, ja que solament un 12,9% dels fills de famílies d'estrats socials baixos cursa estudis universitaris enfront del 44,7% en el cas de les famílies de grups socials alts.

La universitat també contribueix a reduir les desigualtats de gènere, encara que no les elimina. Les diferències salarials entre homes i dones són menors entre les persones amb estudis universitaris que per a la mitjana d'ocupats. Així i tot, els salaris mitjans de dones universitàries són un 95,2% dels dels homes amb titulació superior.

Finalment, l'estudi destaca els efectes positius de la universitat en la participació social, la consciència mediambiental i la salut de les persones que compten amb titulació universitària. El 42% dels posseïdors d'estudis superiors s'interessen molt pel medi ambient, enfront del 26% dels quals no tenen aqueixos estudis. A més, tenen major esperança de vida i presenten un millor estat de salut física i mental, tant objectiva com a acte-percebuda o subjectiva, com a conseqüència dels treballs que exerceixen i dels seus estils de vida més saludables.

Les universitats davant la digitalització

Malgrat l'indiscutible paper de les universitats públiques valencianes en el desenvolupament socioeconòmic de la Comunitat Valenciana, el SUVP afronta grans reptes que no podrà obviar si vol mantenir la seua posició i contribuir més i millor a la transformació del seu entorn econòmic i social. Un d'ells és la transformació tecnològica i la digitalització, que obliga a les institucions a replantejar-se què i com van a preparar als seus titulats per a respondre a unes professions, en part noves, que exigeixen nous acompliments i majors competències digitals. Aquest desafiament s'assumeix, a més, amb unes plantilles que s'han vist envellides com a conseqüència de la crisi i en les quals solament el 5,6% del professorat té menys de 35 anys.  

Amb l'auge dels centres privats i l'oferta online, la competència és una altra de les principals amenaces que afronten les universitats públiques, que a més tenen més limitades les sinergies amb l'entorn perquè el teixit productiu valencià no destaca enfront del d'altres territoris per la seua ocupació intensiva en coneixement, la qual cosa li impedeix aprofitar millor el capital humà generat en les universitats valencianes. En aquest context, el document que analitza la contribució socioeconòmica de les universitats públiques valencianes planteja alguns suggeriments per a respondre als grans reptes de les universitats públiques valencianes en un futur proper i que els autors sintetitzen en cinc necessitats:

  1. Un marc normatiu extern flexible que permeta incentivar l'eficàcia, l'eficiència i la productivitat i reduïsca la tolerància al baix rendiment.
  2. Un model de gobernanza universitària més potent que l'actual i més eficaç, orientant la gestió amb objectius de mig termini.
  3. Uns recursos financers adequats als objectius perseguits i els criteris dels quals d'assignació es basen en resultats i no en la inèrcia.
  4. Uns sistemes d'informació actualitzats que puguen ajudar en la presa de decisions sobre, per exemple, l'ajust de l'oferta de titulacions a la demanda i que oferisquen informació sobre la inserció laboral i el desenvolupament professional dels titulats.
  5. Un sistema d'avaluació de resultats de les universitats i les seues unitats que siga transparent.

Imatges de l'acte

Presentació al Servidor de Vídeo UJI i YouTube  

Informe complet

 

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions