El professor Borja Navarro anima l’estudiantat a digitalitzar la investigació en ciències humanes i socials per a obrir nous espais de recerca

24/05/2019 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
Twitter
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

El professor del Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics de la Universitat d’Alacant, Borja Navarro Colorado, ha animat l’alumnat de la Facultat de Ciències Humanes i Socials a incloure les anomenades «humanitats digitals» en els seus projectes de recerca, amb el propòsit de plantejar-se noves preguntes i aconseguir respostes en la recerca en el camp de les humanitats i les ciències socials.

Navarro ha sigut l’encarregat d’impartit la ponència inaugural de les XXIV Jornades de Foment de la Investigació de la Facultat de Ciències Humanes i Socials amb el títol «Les humanitats digitals». L’investigador alacantí ha iniciat la seua conferència explicant que, d’acord amb una de les definicions, les humanitats digitals serien «l’àrea d’investigació, ensenyament i creació en la qual hi ha una convergència entre les humanitats i la informàtica» i que ens permetrien «fer-nos preguntes que fins ara no s’han plantejat perquè el volum de dades era inabastable».

«El big data ha canviat la forma d’investigar en les ciències exactes i socials», ha comentat, perquè «permet realitzar anàlisi de dades a gran escala i recuperar informació que seria molt complicat gestionar manualment». Navarro ha indicat, no obstant això, que aquesta aplicació té sentit «sempre que aporten alguna cosa nova a les humanitats i ciències socials» i no es puga aconseguir aquesta informació d’una altra manera.

Encara que no cal tenir una formació específica d’informàtica, el professor sí que ha indicat que són necessàries certes habilitats en la gestió de grans volums documentals; el coneixement de llenguatges de marcat (per a indicar el que es busca al document); unes nocions bàsiques de programació i fonaments matemàtics i estadístics per a extraure i analitzar les dades.

La jornada ha sigut inaugurada pel degà de la Facultat de Ciències Humanes i Socials, Andreu Casero, qui ha reivindicat la importància de la investigació en el camp de les humanitats i ciències socials, «com així ho demostren les vint-i-quatre edicions de les jornades de foment de la investigació». Casero ha agraït la participació del joves investigadors i investigadores, amb 42 comunicacions, perquè la investigació en aquests camps «ens ajuda a entendre millor la societat en què vivim, els desafiaments a què cal fer front, i en definitiva, a poder orientar-nos com a ciutadans i ciutadanes en un món cada vegada més complex».

Després de la conferència inaugural ha tingut lloc un taller sobre «Com fer difusió de la investigació?» impartit pel professor del Departament de Filosofia i Sociologia Ramón Feenstra, destinat al personal investigador més jove de la FCHS; i després sessions paral·leles sobre «Com crear i gestionar la identitat digital» a càrrec de Paloma Garrido i Lidia París de la Biblioteca de l’UJI.

A la vesprada s’han desenvolupat les sessions paral·leles de comunicació, periodisme i publicitat; educació; lingüística; humanitats i història; estudis i gènere; i traducció i interpretació. En aquesta edició, s’han exposat més de quaranta treballs d’investigació dels joves investigadors i investigadores de l’UJI que ha establert un primer contacte amb el món de la investigació acadèmica.

Imatges

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions